Terra: diferència entre les revisions

== Composició i estructura ==

{{article principal|Ciències de la Terra}}

 

 

La [[topografia]] local es desvia d'aquest esferoide ideal, tot i que a escala global aquestes desviacions són molt petites: la Terra té una tolerància d'una part de cada 584, o 0,17%, de l'esferoide de referència. És menys, per tant, que la tolerància del 0,22% permesa en boles de billar.<ref name=wpba2001/> Les desviacions locals més grans a la superfície rocosa de la Terra són el mont [[Everest]] (8.848&nbsp;m sobre el nivell del mar local) i la [[fossa de les Mariannes]] (10.911&nbsp;m sota el nivell del mar local). A causa de la deformació equatorial, les localitzacions de la superfície més llunyanes del centre de la Terra són els pics del [[Chimborazo]] a l'[[Equador]] i [[Huascarán]] al [[Perú]].<ref name=ps20_5_16/><ref name=lancet365_9462_831/><ref name=tall_tales/>

=== Composició química ===

{{principal|Nucli de la Terra}}

 

El geoquímic F. W. Clarke va calcular que poc més d'un 47% de l'escorça de la Terra consisteix d'oxigen. Els components de les roques més comunes de l'escorça terrestre són gairebé tots òxids; el clor, el sofre i el fluor són les úniques excepcions importants i la seva quantitat total en qualsevol roca és generalment molt menys que un 1%. Els principals òxids són la sílice, l'alúmina, òxids de ferro, calç, magnesi, potassa i sosa. La sílice funciona principalment com a àcid, formant silicats, i tots els minerals més comuns de les roques ígnies són d'aquesta naturalesa. D'un càlcul basat en 1.672 anàlisis de tota mena de roca, Clarke va deduir que el 99,22% estaven compostes d'11 òxids (vegeu taula a la dreta). La resta de constituents només es troben en quantitats molt petites.<ref>{{1911|article=Petrology}}</ref>