Diferència entre revisions de la pàgina «Terra»

1.331 octets eliminats ,  fa 4 mesos
== Composició i estructura ==
{{article principal|Ciències de la Terra}}
La Terra és un planeta terrestre, la qual cosa significa que és un cos rocós, en lloc d'un [[gegant gasós]] com [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. És el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar en mida i massa. D'aquests quatre planetes, la Terra també té la densitat més gran, la [[gravetat superficial]] més alta, el camp magnètic més fort i la rotació més ràpida.<ref name=stern20011125/> També és l'únic planeta terrestre amb [[tectònica de plaques]] activa.<ref name=science288_5473_2002/>
 
La Terra és un planeta terrestre,
=== Forma ===
[[Fitxer:Terrestrial planet size comparisons.jpg|miniatura|esquerra|Comparació dels planetes interiors (d'esquerra a dreta): [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], la Terra i [[Mart (planeta)|Mart]]]]
La forma de la Terra és molt propera a la d'un [[esferoide oblat]], una esfera aixafada al llarg de l'eix de pol a pol de tal manera que hi hagi un bony al voltant de l'[[Equador terrestre|equador]].<ref name=milbert_smith96/> Aquest bony és a causa de la [[Rotació de la Terra|rotació]] de la Terra, i fa que el diàmetre a l'equador sigui 43&nbsp;km més gran que el diàmetre dels pols.<ref name="ngdc2006"/> El diàmetre mitjà de l'esferoide de referència és d'uns 12.742&nbsp;km, que és aproximadament 40.000&nbsp;km/[[Nombre pi|π]], ja que el metre es va definir originalment com a 1/10.000.000 de la distància de l'equador al [[pol Nord]] passant pevjfv90
 
La [[topografia]] local es desvia d'aquest esferoide ideal, tot i que a escala global aquestes desviacions són molt petites: la Terra té una tolerància d'una part de cada 584, o 0,17%, de l'esferoide de referència. És menys, per tant, que la tolerància del 0,22% permesa en boles de billar.<ref name=wpba2001/> Les desviacions locals més grans a la superfície rocosa de la Terra són el mont [[Everest]] (8.848&nbsp;m sobre el nivell del mar local) i la [[fossa de les Mariannes]] (10.911&nbsp;m sota el nivell del mar local). A causa de la deformació equatorial, les localitzacions de la superfície més llunyanes del centre de la Terra són els pics del [[Chimborazo]] a l'[[Equador]] i [[Huascarán]] al [[Perú]].<ref name=ps20_5_16/><ref name=lancet365_9462_831/><ref name=tall_tales/>
=== Composició química ===
{{principal|Nucli de la Terra}}
 
La massa de la Terra és d'aproximadament 5,98{{e|24}}&nbsp;kg. Està composta principalment de [[ferro]] (32,1%), oxigen (30,1%), [[silici]] (15,1%), [[magnesi]] (13,9%), [[sofre]] (2,9%), [[níquel]] (1,8%), [[calci]] (1,5%), i [[alumini]] (1,4%); l'1,2% restant consisteix de quantitats en traces d'altres elements. Es creu que la regió del nucli està formada principalment de ferro (88,8%), amb quantitats inferiors de níquel (5,8%), sofre (4,5%), i menys d'un 1% d'elements en traces.<ref name=pnas71_12_6973/>
La massa de la Terra és d'aproximad
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La massa de la Terra és d'aproximadamentament 5,98{{e|24}}&nbsp;kg. Està composta principalment de [[ferro]] (32,1%), oxigen (30,1%), [[silici]] (15,1%), [[magnesi]] (13,9%), [[sofre]] (2,9%), [[níquel]] (1,8%), [[calci]] (1,5%), i [[alumini]] (1,4%); l'1,2% restant consisteix de quantitats en traces d'altres elements. Es creu que la regió del nucli està formada principalment de ferro (88,8%), amb quantitats inferiors de níquel (5,8%), sofre (4,5%), i menys d'un 1% d'elements en traces.<ref name="pnas71_12_6973" />
 
El geoquímic F. W. Clarke va calcular que poc més d'un 47% de l'escorça de la Terra consisteix d'oxigen. Els components de les roques més comunes de l'escorça terrestre són gairebé tots òxids; el clor, el sofre i el fluor són les úniques excepcions importants i la seva quantitat total en qualsevol roca és generalment molt menys que un 1%. Els principals òxids són la sílice, l'alúmina, òxids de ferro, calç, magnesi, potassa i sosa. La sílice funciona principalment com a àcid, formant silicats, i tots els minerals més comuns de les roques ígnies són d'aquesta naturalesa. D'un càlcul basat en 1.672 anàlisis de tota mena de roca, Clarke va deduir que el 99,22% estaven compostes d'11 òxids (vegeu taula a la dreta). La resta de constituents només es troben en quantitats molt petites.<ref>{{1911|article=Petrology}}</ref>
Usuari anònim