Nèstor Luján Fernández: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
revista Destino |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
== Biografia ==
Es va llicenciar en [[Humanitats|Filosofia i Lletres]] el [[1943]]. Va obtenir el títol de periodista el [[1952]]. Des del començament dels anys quaranta va estar vinculat a la [[revista Destino]], de la qual va ser secretari de redacció, redactor en cap i finalment director, entre el 1958 i el 1975. Acabada aquesta etapa, va dirigir la revista de divulgació històrica ''Historia y Vida''. De curiositat enciclopèdica, al llarg de la seva carrera va escriure sobre quasi tot: enterraments, crítica d'art i literatura, cròniques de viatge, crítica de boxa i tennis, ballet i música, editorials i cròniques polítiques i gastronòmiques, una especialitat que li va valer el [[Premio Nacional de Gastronomía]] l'any 1974.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20141009100655/http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=f7f2ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f7f2ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=59da161da99d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|títol=Néstor Luján. Culturcat. Generalitat de Catalunya|consulta=2018-08-24|data=2014-10-09}}</ref>
[[fitxer:02 Espai Nèstor Luján, Enric Granados - Diagonal.jpg|miniatura|Placa en memòria de Nèstor Luján davant la casa on va viure, al carrer d'Enric Granados núm. 126, cantonada Diagonal]]
El 1963 va iniciar una rúbrica setmanal a ''[[Destino (revista)|Destino]]'' titulada ''Coma bien'' i que signava amb el pseudònim de Pickwick, en la qual informava de la gastronomia de fora de les nostres fronteres, una gastronomia que avui coneixem com a clàssica. Una cuina burgesa, rica i elaborada, hereva de la que es feia a la ''[[Belle Époque]]''.<ref name=":0" /> La [[La Vanguardia|Vanguardia]] de 30 de març de 1969 [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1969/03/30/pagina-11/33571038/pdf.html], el Tribunal Suprem va confirmar la sentència que condemnava a Néstor Luján, director de la revista [[Destino (revista)|Destino]], a 8 mesos de presó menor i multa de 10.000 pessetes per un delicte de propaganda il·legal. Luján era director de Destino quan el 28 d'octubre de 1967 va permetre la publicació d'una carta al director en la qual -diu la sentència- “se vertían conceptos de tipo ofensivo para la lengua catalana, cuyo libre uso particular y social se respeta y garantiza”[https://www.elcorreodemadrid.com/libros/406791657/La-persecucion-del-franquismo-a-la-literatura-catalana.html]
Línia 19:
Últim cronista d'aquella gastronomia, va recollir vivències, investigacions i cròniques en vint-i-dos llibres, entre els quals destaquen una ''Historia de la Gastronomía'' (1988), ''Carnet de ruta, las recetas de Pickwick'' (1982), ''Historias de la cocina española'', amb la col·laboració de Joan Perucho, ''Vint segles de cuina a Barcelona'' (1993) i el ''Diccionari Luján de gastronomia catalana'' (1990).<ref name=":0" />
El 1987, als seixanta-cinc anys, va iniciar una carrera de novel·lista i va obtenir diferents premis. El seu primer llibre de ficció, ''Decidnos, ¿quién mató al conde?'' (1987), va guanyar el [[Premio Internacional de Novela Plaza & Janés]]. El 1994 li va ser concedit el [[Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull|Ramon Llull]] amb ''La Rambla fa baixada'' i el 1995 va guanyar el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Sant Jordi]] amb la novel·la ''Els fantasmes del Trianon''.<ref name=":0" />
D'ell mateix va escriure:
Línia 57:
== Premis i reconeixements ==
Rebé el Premio Nacional de Gastronomía el [[1974]]. Va ser condecorat amb la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] i amb el grau d'oficial de l'[[Ordre des Arts et des Lettres]] de [[França]]. L'any [[1997]] es va convocar per primera vegada el [[Premi Nèstor Luján de novel·la històrica]] en honor seu.
===Premis literaris===
| |||