Un enemic del Poble (revista): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació de la informació
Recupero informació correctament referenciada i viquificada que s'havia eliminat
Línia 1:
{{Infotaula de publicacions periòdiques|Origen=Març 1917|Final=Maig 1919|Fundador=Joan Salvat-Papasseit|Tipus=Revista|Idioma=Català}}
'''''Un Enemicenemic del Poble''''', subtitulat comsubtitulada '''Fulla de subversió espiritual''', fou una revista fundada pel poeta catalàque [[Joan Salvat -Papasseit]] elva marçcomençar dea 1917.publicar Aquestaquan publicacióentrà vaa tenirtreballar divuita números,les publicats[[Galeries entreLaietanes]], el març dedel [[1917]] i que continuà fins al número 18, el maig dedel [[1919]].<ref name="unenemicdelpoble">L'arxiu d'''Un enemic del Poble'' es troba digitalitzat i [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/enemicpob disponible en línia].</ref>
 
El nom reivindicava [[un enemic del poble (teatre)|l'obra teatral homònima]] escrita per [[Ibsen]] -un al·legat a favor de l'individu enfront de la majoria. Entre els seus col·laboradors habituals hi hagué [[Emili Eroles]], [[Josep M. de Sucre]], [[Joaquim Torres-Garcia]], [[Dídac Ruiz]], [[Àngel Samblancat]], [[Alfons Maseras]], [[Joaquim Folguera]], [[Ramón Gómez de la Serna]], [[Josep Maria Millàs-Raurell]], [[Josep Maria López-Picó]] o [[Valentín de Pedro]]. En les il·lustracions hi col·laboraren artistes com [[Rafael Barradas]], [[Pablo Gargallo]] o [[Celso Lagar]].<ref>RIBAS TUR, Antoni, ''L'enemic del poble que es feia amb pintors d'avantguarda'', [[Diari Ara]], 22/12/2010.</ref>
La revista rep el nom de l’obra dramàtica homònima de l’escriptor noruec Henrik Ibsen. L’elecció del nom de la revista fou una reivindicació al sentit de la llibertat individual i la voluntat de evidenciar els prejudicis i les desigualtats socials  
 
La revista va ser capdavantera d'un pensament regenerador i social, seguint les petjades de l'[[anarquisme]] salvatià, que era un anarquisme de referents literaris com els de [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Nietzsche]], però també amb citacions de [[Maksim Gorki|Gorki]] i de [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]] lligat amb un cert tarannà cristià i, en el fons, participant del [[regeneracionisme]] de l'època.<ref>NOPCA, Jordi, ''Salvat-Papasseit entra al museu'', [[Diari Ara]], 22/12/2010.</ref>
La revista va néixer amb la intenció de satisfer una inquietud personal, aquesta pretensió ja apareix explícita en el primer número, «”Un enemic del Poble” no correspòn, per ara, a cap necessitat d’ànima col·lectiva. N’estem tan convençuts, que sols el publiquem per satisfacció pròpia».
 
En la publicació hi aparegueren els escrits teòrics de Salvat-Papasseit (com és ara el nietzschià ''[[wikisource:ca:Un Enemic del Poble/15|Sóc jo que parlo als joves]]''), així com els primers poemes avantguardistes (''[[wikisource:ca:Poemes en ondes hertzianes/Columna vertebral: sageta de foc|Columna vertebral: sageta de foc]]'' i ''[[wikisource:ca:Poemes en ondes hertzianes/54045|54045]]'').
 
=== Història ===
La revista adopta un caràcter de difusió literària on es difonien diverses obres poètiques tant catalanes com franceses o italianes. La publicació donava suport als moviments literaris de les avantguardes i el futurisme amb la traducció de poemes com els dels italians Filippo Tommaso Marienetti i Guillaume Apollinaire o els francesos Pierre Albert-Birot i Pierre Reverdy.
 
A més, a la revista va aparèixer el primer poema en català de Joan Salvat-Papasseit, «Columna vertebral: Sageta de foc».
 
Tot i que la revista neix amb la intenció de ser una publicació literària, aquest espai esdevé també la primera tribuna pròpia de Joan Salvat Papasseit en la qual pot expressar les seves idees.
 
La ideologia política editorial no està definida però sempre mostra un caràcter obrerista. Així, en diversos editorials s’expressen idees com la crítica a l’esperit immobilista de la nació o a «els partits socialistes, esdevinguts burgesos per raó psicològica del despreocupat contacte amb el capitalisme».
 
De la mateixa manera, Papasseit i els col·laboradors de la revista comparteixen la seva teoria artística i defensen postulats de l’individualisme, el presentisme i l’internacionalisme.
 
=== Història ===
 
==== Origen ====
La revista es va començar a publicar quan Joan Salvat Papasseit treballava a l’apartat editorial de les Galeries Laietanes. Fou allà on el poeta català va fer madurar els seus neguits i va fundar la revista, amb la col·laboració dels il·lustradors uruguaians Joaquim Torres García i Rafael Barradas   
 
==== Evolució ====
La publicació va comptar amb dues sèries de publicacions. La primera, des de la seva primera publicació fins el gener de 1918, va tenir deu números. La segona, des del febrer de 1918 fins els final de la revista el maig de 1919, va tenir vuit números. Aquesta segona sèrie es va presentar amb una reflexió del que havia estat la revista fins aquell moment, «la publicació nostra ha sabut mantenir-se allunyada de influències i jerarques estranys, a manera laica, que és la nostra manera».
 
==== Mort ====
Finalment, la revista es va acabar de publicar el maig de 1919 amb la publicació número divuit.
 
=== Redacció ===
 
==== Directors ====
El redactor en cap i fundador de la revista fou Joan Salvat Papasseit qui va mantenir una secció pròpia dins la publicació anomenada ''Mots Propis.'' En aquesta secció, el poeta publicà un seguit d’aforismes que més tard recollí i publicà en un llibre.
 
Entre els col·laboradors habituals destacaren el llibreter i escriptor català Emili Eroles, l’escriptor i pintor Josep Maria de Sucre, el pintor i escriptor Joaquim Torres-García i l’escriptor i periodista Ramón Gómez de la Serna. Aquests col·laboradors aparegueren sovint en les publicacions de la revista tot i que hi ha molts d’altres. Així, cal fer esment d’altres poetes que hi van aparèixer com Alfons Maseras, Joaquim Folguera o Jose Maria López-Picó. També fou rellevant la tasca dels il·lustradors Rafael Barradas, Pablo Gargallo, Celso Lagar o Rafael Benet.
==== Col·laboradors ====
Entre els col·laboradors habituals destacaren el llibreter i escriptor català Emili Eroles, l’escriptor i pintor Josep Maria de Sucre, el pintor i escriptor Joaquim Torres-García i l’escriptor i periodista Ramón Gómez de la Serna. Aquests col·laboradors aparegueren sovint en les publicacions de la revista tot i que hi ha molts d’altres. Així, cal fer esment d’altres poetes que hi van aparèixer com Alfons Maseras, Joaquim Folguera o Jose Maria López-Picó.
 
També fou rellevant la tasca dels il·lustradors Rafael Barradas, Pablo Gargallo, Celso Lagar o Rafael Benet.
 
== Referències ==
{{viquitexts|Un Enemic del Poble}}<sup>
{{referències}}
{{MR}}
*''Gran enciclopèdia catalana. Joan Salvat-Papasseit.'' Enciclopèdia.cat <nowiki>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0058379.xml</nowiki></sup>
<sup>*''Joan Salvat Papasseit 1894-1924.'' Associació d’escriptors de la llengua catalana <nowiki>https://www.escriptors.cat/index.php/autors/salvatpapasseitj/biografia</nowiki></sup>
 
<sup>*L'arxiu d'''Un enemic del Poble'' es troba digitalitzat.</sup>
<sup>''Joan Salvat Papasseit 1894-1924.'' Associació d’escriptors de la llengua catalana <nowiki>https://www.escriptors.cat/index.php/autors/salvatpapasseitj/biografia</nowiki></sup>
<sup>*''Noms Propis. Joan Salvat-Papasseit.'' LletrA. La literatura catalana a Internet. UOC. <nowiki>https://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit/detall</nowiki></sup>
 
<sup>*NOPCA, Jordi, ''Salvat-Papasseit entra al museu'', [[Diari Ara]], 22/12/2010.</sup>
<sup>L'arxiu d'''Un enemic del Poble'' es troba digitalitzat.</sup>
<sup>*RIBAS TUR, Antoni, ''L'enemic del poble que es feia amb pintors d'avantguarda'', [[Diari Ara]], 22/12/2010</sup>
 
<sup>*AISA-PÀMPOLS Ferran, ''Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta''. 2002</sup>
<sup>''Noms Propis. Joan Salvat-Papasseit.'' LletrA. La literatura catalana a Internet. UOC. <nowiki>https://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit/detall</nowiki></sup>
<sup>*MAS Ricard, ''Joan Salvat-Papasseit, redactor en cap''. 1994</sup>{{Anarquisme}}
 
<sup>NOPCA, Jordi, ''Salvat-Papasseit entra al museu'', [[Diari Ara]], 22/12/2010.</sup>
 
<sup>RIBAS TUR, Antoni, ''L'enemic del poble que es feia amb pintors d'avantguarda'', [[Diari Ara]], 22/12/2010</sup>
 
<sup>AISA-PÀMPOLS Ferran, ''Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta''. 2002</sup>
 
{{Anarquisme}}
<sup>MAS Ricard, ''Joan Salvat-Papasseit, redactor en cap''. 1994</sup>{{Anarquisme}}
{{autoritat}}
{{ORDENA:Un Enemic Del Poble}}
Linha 59 ⟶ 39:
[[Categoria:Literatura catalana avantguardista]]
[[Categoria:Premsa anarquista]]
{{Anarquisme}}