Romana: diferència entre les revisions

Les romanes s'usen de temps molt llunyans, encara que el seu nom suggereix que la seva forma definitiva, així com la seva utilització, correspon als temps de la [[Roma Antiga]].<ref name="RONQUILLO1857">{{cite book|author=D. José Oriol RONQUILLO|title=Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías|url=https://books.google.com/books?id=LjNx-6BWAIYC&pg=PA601|year=1857|publisher=Imp. Agustín Gaspar|pages=601–}}</ref> De llavors ençà s'ha seguit utilitzant en la seva forma més simple i arcaica així com en altres formes més elaborades. L'aparició de la [[Balança (instrument)|balança]] i la [[bàscula]] mecàniques i, posteriorment, electròniques, han arraconat l'ús de la romana a ambients rurals poc desenvolupats.

 

L'exactitud i precisió de la romana no és gaire gran. El seu principi de funcionament es basa en les propietats de la [[palanca]], on el pes del cos penjat es contraresta amb el contrapès del [[piló]] que pot lliscar al llarg d'una vara graduada. Encara que hi ha diversos models de romanes, totes tenen un braç en forma de vara graduada llarga on es llegeix el pes i un altre més curt del que se suspèn el cos, ja sigui posant-lo en un plat o penjant-lo en un ganxo. Per equilibrar la romana cal moure el piló al llarg de la vara graduada. Quan la romana està equilibrada, la barra graduada està totalment horitzontal i la marca de la vara en què està situat el piló permet llegir el pes de la mercaderia. Des de mitjans del segle XX les romanes van anar quedant obsoletes i estan sent substituïdes per balances de molles i, més endavant, electròniques de lectura directa, molt més exactes i precises. Avui dia el seu ús ha quedat limitat a zones rurals poc desenvolupades.