Gertrud Arndt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
infotaules, categories i plantilles (...continua)
ajustos de la traducció, referències...
Línia 1:
{{Infotaula persona}}'''Gertrud Arndt''' (nascuda '''Gertrud''' Hantschk; [[20 de setembre]] de [[1903]][[10 de juliol]] de [[2000]]) era una fotògrafa associada amb el moviment de la [[Bauhaus]].<ref>[http://www.luminous-lint.com/app/photographer/Gertrud__Arndt/A/ "Gertrud Arndt"], Luminous Link. Retrieved 15 March 2013.</ref> És recordada per la seva sèrie pionera d'autoretrats de voltants de 1930.
{{Infotaula persona}}{{Modificant}}
 
'''Gertrud Arndt''' (nascuda '''Gertrud''' Hantschk; 20 de setembre de 1903 – 10 de juliol de 2000) era una fotògrafa associada amb el moviment de la [[Bauhaus]].<ref>[http://www.luminous-lint.com/app/photographer/Gertrud__Arndt/A/ "Gertrud Arndt"], Luminous Link. Retrieved 15 March 2013.</ref> És recordada per la seva sèrie pionera d'autoretrats de voltants de 1930.
 
== Biografia ==
Nascuda a [[Racibórz|Ratibor]], [[Polònia]] (llavors [[Alta SilesiaSilèsia]]), elal setembre de 1903, Arndt va iniciar els seus estudis artístics com a estudiant a la Kunstgewerbeschule d'[[Erfurt]], on va estudiar tipografia, dibuix i història de l'art. El seu interès per la fotografia es va desenvolupar mentre treballava en una oficina d’arquitectura d’Erfurt, on va aprendre tècniques de lesla cambres[[cambra fosquesobscura]] i va començar a fer fotografies d’edificisper documentar edificis locals. Cap d’aquestes fotografies primerenques no existeix. Gràcies a una beca, va ser estudiantalumna ade la [[Bauhaus]] de 1923 a 1927, on va estudiar amb [[László Moholy-Nagy]], un màxim defensor del valor de l'experimentació amb la fotografia, [[Vassili Kandinski|Wassily Kandinsky]], i [[Paul Klee]]. Arndt inicialment volia estudiar arquitectura; en comptes d'això es va inscriure al taller de teixit, toton va estudiar sota la tutela de Georg Muche i així,Günta seStölzl.<ref sentianame=":3">{{Ref-web|url=https://www.moma.org/interactives/objectphoto/artists/24581.html|títol=Gertrud perdudaArndt|consulta=gener comde l’única2020|llengua=|editor=MOMA|data=}}</ref><ref donaname=":4">{{Ref-publicació|cognom=Navarro|nom=Núria|article=Gertrud delArndt. cursFotògrafa 1903-2000|publicació=El Periódico de construccióCatalunya|url=https://www.elperiodico.cat/ca/mes-periodico/20190330/gertrud-arndt-7378653|data=30/03/2019|pàgines=}}</ref><ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design|cognom=Müller|nom=Ulrike|editorial=Flammairon|any=2009|isbn=978-2-08-030120-8|lloc=Paris|pàgines=57–61}}</ref> En comptes d'això es va inscriure al taller de teixit, on va estudiar sota la tutela de Georg Muche i Günta Stölzl.<ref name="bauhaus2">[http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk "Gertrud Arndt (-Hantschk)"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130405082729/http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk|date=2013-04-05}}, Bauhaus. Retrieved 15 March 2013.</ref><ref name="press2">[http://www.bauhaus.de/aktuelles/presse/index+M52087573ab0.html Press release, 7 February 2013 (downloadable PDF): "Gertrud Arndt (1903–2000): Life and Work"], Bauhaus-archiv. Retrieved 15 March 2013.</ref><ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Photography at the Bauhaus|cognom=Fiedler|nom=Jeannine|editorial=The MIT Press|any=1990|isbn=3-88940-045-0|lloc=Cambridge, Massachusetts|pàgines=340}}</ref> La seva catifa més famosa –que no ha sobreviscut– es trobava a l’oficina de [[Walter Gropius]] des del 1924.<ref name="germany.info2">[http://www.germany.info/Vertretung/usa/en/__pr/P__Wash/2013/02/01-Arndt.html Bauhaus Archive in Berlin Exhibits Works by Gertrud Arndt]{{Enllaç no actiu|data=December 2019}}, germany.info, 1 February 2013. Accessed 13 February 2013.</ref> EllaLa esfirma vaVorwerk classificar com a viatgera davantfabricaria el Gremi1994 delsuna Teixidorsaltra aalfombra Glaucha, Sajonia el 1927seva.
 
Aquell mateix anys 1927 es va casar amb un estudiant i arquitecte, Alfred Arndt, que va ser nomenat mestre a temps complet del taller de construcció de la Bauhaus a [[Dessau]] el 1929. Tot i que ja no era estudiant, Arndt va seguir activa en els esdeveniments de la Bauhaus i es va inscriure al curs de fotografia de Walter Peterhan acabat de crear.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design|cognom=Müller|nom=Ulrike|editorial=Flammairon|any=2009|isbn=978-2-08-030120-8|lloc=Paris|pàgines=57–61}}</ref> Sense feina a temps complet, Gertrude Arndt es va afeccionar a la fotografia i en els següents cinc anys produiria una sèrie de 43 autoretrats i també imatges de les seves amigues, com ara Otti Berger, Wera Meyer-Waldeck o Gunta Stölzl. El 1932, la parella es va traslladar a Probstzella, [[Turíngia|Turingia]], on Alfred va treballar com a arquitecte lliure.<ref name=":5">{{Ref-web|url=https://taldiacomohoy.es/gertrud-arndt-1903-2000/|títol=Gertrud Arndt (1903-2000)|consulta=gener de 2020|llengua=|editor=Tal día como hoy. Mujeres del Arte, proyecto de Diana Larrea|data=}}</ref><ref name=":3" />
 
El 1948 es van establir a [[Darmstadt]], ocupada per l'avenç soviètic, i el 1950 van tornar a estar en contacte amb altres antics membres de la Bauhaus. En aquells anys de postguerra, l’interès per la Bauhaus tornà a augmentar ràpidament. El 1979, Arndt va conèixer l'èxit internacional quan les seves fotografies van ser exposades al [[Museu Folkwang]]. Va tornar a Dessau el 1994, convidada per la companyia Vorwerk per participar en la nova línia de catifes basades en dissenys exclusivament fets per dones.<ref name="press2">[http://www.bauhaus.de/aktuelles/presse/index+M52087573ab0.html Press release, 7 February 2013 (downloadable PDF): "Gertrud Arndt (1903–2000): Life and Work"], Bauhaus-archiv. Retrieved 15 March 2013.</ref>
 
Aquellmateix anys 1927 es va casar amb un estudiant i arquitecte, Alfred Arndt, que va ser nomenat mestre a temps complet del taller de construcció de la Bauhaus a [[Dessau]] el 1929. Tot i que ja no era estudiant, Arndt va seguir actiu en els esdeveniments de la Bauhaus i es va inscriure al curs de fotografia de Walter Peterhan acabat de crear.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design|cognom=Müller|nom=Ulrike|editorial=Flammairon|any=2009|isbn=978-2-08-030120-8|lloc=Paris|pàgines=57–61}}</ref> Sense feina a temps complet, Arndt va adoptar la fotografia com a mitjà per evitar el seu avorriment. En els propers cinc anys produirà una sèrie de 43 autoretrats i imatges de la seva amiga Otti Berger. El 1932, la parella es va traslladar a Probstzella, Turingia, on Alfred va treballar com a arquitecte lliure. El 1948 es van establir a Darmstadt, ocupada per l'avenç soviètic, i el 1950 van tornar a estar en contacte amb altres antics membres de la Bauhaus. En aquells anys de postguerra, l’interès per la Bauhaus tornà a augmentar ràpidament. El 1979, Arndt va conèixer l'èxit internacional quan les seves fotografies van ser exposades al [[Museu Folkwang]].<ref name="press2">[http://www.bauhaus.de/aktuelles/presse/index+M52087573ab0.html Press release, 7 February 2013 (downloadable PDF): "Gertrud Arndt (1903–2000): Life and Work"], Bauhaus-archiv. Retrieved 15 March 2013.</ref> Va tornar a Dessau el 1994, convidada per la companyia Vorwerk per parlar de la nova línia de catifes basades en dissenys exclusivament fets per dones. Gertud Arndt va morir el juliol del 2000 als noranta-sis anys.<ref name="bauhaus2">[http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk "Gertrud Arndt (-Hantschk)"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130405082729/http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk|date=2013-04-05}}, Bauhaus. Retrieved 15 March 2013.</ref> Sempre juganera, va suggerir que els seus amics i la seva família "celebrin«''celebressin una alegre festa de la Bauhaus"''» després de la seva mort.
 
== FotografiaLes seves fotografies ==
La fotografia d’Arndt, oblidada fins a la dècada de 1980, ha estat comparada amb la dels seus contemporanis Marta Astfalck-Vietz i [[Claude Cahun]].<ref name="bauhaus2">[http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk "Gertrud Arndt (-Hantschk)"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130405082729/http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk|date=2013-04-05}}, Bauhaus. Retrieved 15 March 2013.</ref> Al llarg dels cinc anys en què es va interessar activament per la fotografia, es va capturar a ella mateixa i a les seves amigues en diversos estils, vestits i escenaris de la sèrie coneguda com a ''Maskenportäts'' (''Retrats emmascaratsamb màscara''). Tot i que en aquell moment Arndt es va negar a atribuir cap sentit artístic profund a les seves fotografies, aquestes eren imaginatives i provocatives. Amb els seus vestits, Arndt va crear reinterpretacions lúdiques d'estereotips femenins, com ara la vídua, la socialité io una nena petita, i destaquen per l'audàcia i la desimboltura i també per una ambiqüitat inclasificable.<ref name=":0">Witkovsky, Matthew S., and Peter Demetz. Foto : Modernity In Central Europe, 1918-1945. Washington, DC: National Gallery of Art in association with Thames and Hudson, 2007.</ref><ref name=":6">{{Ref-publicació|cognom=Jofré|nom=José-Pablo|article=Gertrud Arndt, pionera de la Bauhaus: «En realidad, yo quería ser arquitecta...»|publicació=ABC Cultura|url=https://www.abc.es/cultura/arte/20130401/abci-gertrud-arndt-berlin-bahaus-201303281319.html|data=01/04/2013|pàgines=}}</ref><ref name=":5" />
 
Angela Connor, que va escriureescrivia per a ''Berlin Art Link'', descriu les imatges de Arndt com "«''des de greus fins a absurdisabsurdes i fins i tot juganers"juganeres''».<ref>[http://www.berlinartlink.com/2013/03/11/before-cindy-sherman-came-gertrud-arndt/ Angela Connor, "Before Cindy Sherman came Gertrud Arndt"], Berlin Art Link. Retrieved 15 March 2013.</ref> L’estil fotogràfic propi d’Arndt també era únic i desafiava els aspectes habituals de la fotografia modernista, que sovint incloïa angles extrems, mirall constructivista o simplificacions geomètriques.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design|cognom=Müller|nom=Ulrike|editorial=Flammairon|any=2009|isbn=978-2-08-030120-8|lloc=Paris|pàgines=57–61}}</ref> En comptes d'això l’espectador s’enfronta amb Arndt de cap enreredirectament, incapaç d’ignorar l’expressió comunicada per la seva cara i els accessoris que l’emmarcavenl’emmarquen. EnAvui unaes entrevistaconsidera com a no gènere,que Arndt vaés diruna apionera Sabinade Leßmann:l’autoretrat "Simplement m'interessa la carafemení, quèmolt ensemblant faal deque laavui cara?anomenaríem Allà només cal obrir els ulls i ja ets una altra persona‘selfies’.<ref Noname=":4" és/> cert? Avui es considera que Arndt és una pionera de l’autoretrat femení, laLa seva obra va tenir un ressò en la de [[Cindy Sherman]] i [[Sophie Calle]].
 
== Exposició ==
Al gener de 2013, el [[:en:Bauhaus_Archive|Bauhaus Museum of Design]] de Berlín va presentar una exposició de tèxtils i fotografies de Gertrud Arndt.<ref name="bauhaus2">[http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk "Gertrud Arndt (-Hantschk)"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130405082729/http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk|date=2013-04-05}}, Bauhaus. Retrieved 15 March 2013.</ref><ref name=":6" />
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== LiteraturaBibliografia ==
 
* {{Ref-llibre|cognom=Arndt|nom=Alfred|títol=Alfred Arndt, Gertrud Arndt: zwei Künstler aus dem Bauhaus : Museum Ostdeutsche Galerie Regensburg, 8. Juni-14. Juli 1991|url=https://books.google.com/books?id=sS7vAAAACAAJ|any=1991|editorial=Das Museum|isbn=978-3-89188-056-2}}
Linha 36 ⟶ 37:
[[Categoria:Fotògrafs alemanys]]
[[Categoria:Bauhaus]]
[[Categoria:Autoretrats]]