Els predecessors dels hugonots van ser reformadors catòlics, com [[Jacques LefevreLefèvre d'Étaples|Jacques Lefèvre]]. Els hugonots, però, van adoptar el moviment luterà, i després el [[calvinisme]]. Van compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Església Catòlica|Església catòlica]]. Els hugonots van creure que la salvació era un acte de Déu, com la creació, i que només la misericòrdia de Déu en predestinació podia escollir els aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots van ser reconeguts per les seves dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Església catòlica, particularment en l'èmfasi del ritual i la seva obsessió amb la mort i els morts. Van creure que els rituals, les imatges, els sants, els pelegrinatges, les oracions i la jerarquia de l'Església catòlica no ajudaven ningú a aconseguir la redempció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mitjà d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitud per la misericòrdia de Déu. Com altres protestants, van creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impureses, i que el papa representava un regne mundà. Aquesta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de nombrosos senyals miraculosos.
