Gegant Màssio d'Argelaguer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Medol ha mogut Gegant Màssio d'Argelaguer a Festa del Roser (Argelaguer) |
S'ha suprimit la redirecció a Festa del Roser (Argelaguer) Etiqueta: Redirecció suprimida |
||
Línia 1:
La història de la faràndula d'Argelaguer es remunta als anys 1984-85, en què un grup de veïns va construir una parella de capgrossos, l'Hereu i la Pubilla, que han sortit a ballar habitualment en les festes del poble.
Els primers "gegants" d'Argelaguer varen ser el Grup de Xanquers, que l'any 1996 iniciaren la seva presència en les festes mb xanques, màscares i vestits, creats per ells mateixos, i que formen un conjunt de follets i personatges fantàstics que fan espectacles de foc i mostren la seva habilitat fent equilibris.
Posteriorment, un cop constituïda l'associació Geganters d'Argelaguer, es va construir l'any 1996 un altre capgròs, en Toni del Porró, sota la direcció del pintor Toni Tort. Un quart personatge, en Gervasi Cassoles, va ser cedit a la colla l'any 1997 per la seva autora, Dolors Boquet, mestra de l'escola d'Argelaguer, que l'ahvia creat el 1985.
El Gegant d'Argelaguer, Màssio el moliner, va ser construït el 1997 per l'associació Geganters d'Argelaguer. En la seva construcció hi va participar molta gent. El cap és obra de l'escultora de Sant Jaume de Llierca, Àngels Figuerola, que va tenir com a model Artur Ginesta, veí del poble i un dels promotors de la colla.
El cap és fet de paper cartró i les mans de fibra de vidre. L'estructura del cos és de reixat metàl·lic i tub d'alumini sobre un cavallet de fusta construït per Jordi Subirós. La roba va ser confeccionada per la modista Carme Jodar.
En Màssio és un moliner, en homenatge als oficis populars que es van perdent. Així mateix, aquest personatge ens recorda la història d'un moliner d'Argelaguer que, segons la tradició recollida per Joan Amades, va acollir un infant i el va criar juntament amb els seus fills. Aquest vailet quan es va fer gran es va convertir en sant Damas, que va ser papa de Roma i que és el patró del poble.
El Gegant es va estrenar el 14 de desembre de 1997, en la Festa Major. Va estar acompanyat pel Gegant Perot de Sales de Llierca i pels Gegants de Sant Joan les Fonts, que en són els padrins. També hi van assistir diverses colles de capgrossos, xanquers<ref>{{ref-llibre |títol=Faràndula de la Garrotxa |pàgines=15 |lloc=Olot |editorial=Edicions Municipals |any=1998 |isbn=84-7216-063-7 |consulta=5 febrer 2020}}</ref> i músics. Els primers balladors foren Josep Dorca i Pere Fàbrega, i els músics de la colla eren membres del Talleret de Música d'Argelaguer.
La música del ball de Gegants va ser composada l'any 1998 pel mestre Francesc Tomàs, Panxito, d'Argelaguer i porta per títol ''L'enfarinada''.<ref>{{ref-llibre |títol=Faràndula de la Garrotxa |pàgines=17 |lloc=Olot |editorial=Edicions Municipals |any=1998 |isbn=84-7216-063-7 |consulta=5 febrer 2020}}</ref>
== Referències ==
[[Categoria:Gegants de Catalunya]]
| |||