Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 116:
També proposa un futur congrés portat a Moscú, acordant que el tema principal del congrés de Brussel·les seria el “Plantejament racional del lloc” per reflectir la importància que May i Stam donaven a la necessitat de racionalitzar la planejació del lloc al llarg de les vivendes en línia (Zeilenbau), amb el fi de reduir costos i facilitar la producció en massa (Hellenrhof, Frankfurt) assentament.
En conclusió, aquest CIAM, expandeix estudis comparatius del disseny de les unitats mínimes de vivenda al disseny d’assentaments de vivenda “funcional”. En governs com Holanda, Alemanya i altres. Qüestió de la vivenda en alçada ''versus'' la vivenda de baixa alçada. Le Corbusier i Gropius, la primera// May i altres, la segona.
===='''CIAM IV''' (1933) ====
Línia 158:
Patrick Geddes, idees 1920-1930, influencia a Sert, dient que l’urbanista havia de tenir en compte les circumstàncies geogràfiques i topogràfiques, i les econòmiques i polítiques, per delinear plans de futur que no fossin rígids. Estudi de l’oferta natural de la regió (clima, topografia, factors agrícoles i naturals, localització de les zones industrials i residencials...).
Arriba la guerra i el CIAM és dut a l’exili des d’Europa, només temps després aquestes idees d’urbanisme serien aplicades, i tot i així, rebrien resultats controversials.La necesstitat urgent de les condicions urbanistiques a Polònia, Syrkus concorda que l’interès del grup holandès per les categories funcionals del treball el transport i la producció de vivenda havien de ser la base pel futur treball del CIAM.
===='''CIAM VI''' (1947) ====
Línia 217:
===='''CIAM XI''' (1959) ====
[[Otterlo]], [[Països Baixos|Holanda]]. Dissolució del CIAM i formació del [[Team X]]
== Dissolució ==
L'organització del CIAM es va dissoldre el [[1959]], ja que els punts de vista dels membres divergirien. [[Le Corbusier]] havia deixat l'organització el [[1955]], a causa de l'ús cada vegada major de l'[[anglès]] en les conferències i reunions.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Barone|nom=Ana Cláudia Castilho|títol=Team 10: arquitetura como crítica|url=https://www.worldcat.org/title/team-10-arquitetura-como-critica/oclc/53856200|llengua=Portuguese|data=2002|editorial=Annablume|lloc=São Paulo|isbn=8574192732}}</ref>
== Influències ==
<br />
▲el futur CIAM, ha de ser inclusiu, obert a arquitectes de tot el món, tot i que s’afavoreixen els alemanys i anglesos membres, formadors de grups d’avantguardes que desmantellen el CIAM en dues etapes: el 1953 els nous arquitectes són nous membres, i el1956 representació nacional del CIAM es reemplaçada per invitacions en la base de mèrtis personals. <ref>{{Ref-llibre|títol=Team 10 East : revisionist architecture in real existing modernism|url=http://worldcat.org/oclc/908139159|editorial=Museum of Modern Art in Warsaw|data=2014|isbn=978-83-64177-03-3|cognom=Stanek, Łukasz.}}</ref> Uneix arquitectes, urbanistes, artistes, historiadors, sociòlegs i publicistes, per apropar-se als problemes de plantejar ciutats. Tenen una gran influència tot i el fet que, tot i ser una extensió molt ramificada, com la International Federation for Housing and Town Planning, i renoven institucions com la National Conferences on City Planning in the United States of America. Són tan sols un grup de figures que, més que res, d’experiència pràctica. Després de la II G.M., es confirma com un cercle d’intel·lectuals, que fan de la planificació una activitat educativa per nous urbanistes i encoratjant relacions internacionals. <ref>{{Ref-publicació|article=Katrina Gulliver and Heléna Tóth, editors. Cityscapes in History: Creating the Urban Experience|url=http://dx.doi.org/10.1093/ahr/119.4.1408|publicació=The American Historical Review|data=2014-10|issn=1937-5239|pàgines=1408–1408|volum=119|exemplar=4|doi=10.1093/ahr/119.4.1408}}</ref>
==== La Casa Bloc, Barcelona ====
| |||