Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions

En un inici, aquests congressos es duen a terme amb un gran optimisme, amb la idea de pensar i fer arquitectura amb els seus iguals. L’any 28, hi havia 28 arquitectes, dels quals, només 3, eren dones. També cal destacar que, la gran majoria dels membres d’aquestsque congressos,hi partivipaven eren europeus, a excepció d’aquells com.... [[El Lissitzky]], [[Nikolai Kolli]] i [[Moissei Guínzburg]], que en van ser els delegats soviètics, ja que per a la conferència de la Sarraz no van poder obtenir elaconseguir [[visat]]s. Altres membres notables que van entrar després van ser [[Alvar Aalto]] i [[Hendrik Petrus Berlage]]. El [[1931]], [[Harwell Hamilton Harris]] va ser triat secretari americà del CIAM.<ref>{{Ref-web|url=http://architectuul.com/architect/harwell-hamilton-harris|títol=Harwell Hamilton Harris|consulta=2018-08-17}}</ref> L'ímpetu inicial és provinent del mateix internacionalisme socialista de l’era de [[Weimar]] i dels intents de LeCorbusier per revertir el rebuig de la seva proposta en el concurs de la [[Lliga de les Nacions]] i la selecció d’un disseny estiuestil Beaux- Arts. Així doncs, des del primer congrés, l’any 1928, fins l’any 1933, coneguda com a fase doctrinària. El resultat dels congressos era una declaració, ja que estaven molt dominats, els tres primers, per arquitectes alemanys. Per tant, aquesta dominació, era d’avantguarda, nova objectivitat, pensament socialista. Treball molt centrat en l’habitatge i en racionalizar a l’extrem la idea d’aquest. L’existenceSorgeix, minimun:amb tot això, L' ''existenzminimum'', que explica com ha de ser l’habitatge senzill i suficient per tal que la gent pugui viure amb el màxim confort possible.