Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions

En un subcomitè de debat del CIAM IX, 1953, a Aix- en- Provence. Per part dels joves arquitectes descontents amb les anteriors discussions als congresos. S’obre un espai, en aquest moment, per la reformulació crítica que porta al final dels CIAM. Inicialment, l’objectiu de la proposta temàtica era la formulació d’una Carta de l’hàbitat, que funcionaria com una carta de principis orientadors de producció d’espais d’habitació moderns, amb la intenció de donar continuitat a la '''producció de documents- manifest''' (elaborats per l’equip liderat per Le Corbusier o Grup ASCORAL). Per primera vegada, els joves del CIAM, es reuneixen en un '''grup de treball'''. IdeaLa idea original de Le Corbusier i el seu grup:, doncs, era la de crear espais destinats a habitació. Aquesta carta hauria de ser un document que fes referència a l’espai d’habitar, una de les funcions especificades a la Carta d’Atenes. No obstant, aquests joves, es contradeien, en pensament, amb el que promulgava la Carta d’Atenes. Per ells, no era més possible pensar en urbanisme segons la segregació  funcional proposada el 1933, sinó que, la noció d’Habitatd’hàbitat defensada se sustentava en un concepte ampliat que considerava no només l’habitatge, la unitat residencial, sinó també els espais de convivència i els espais públics, dominis que permetien una vida col·lectiva.

El grup dels joves, considera la ciutat funcional un concepte abstracte, poc realista amb les necessitats humanes essencials, les aplicacions de les quals ja s’havien demostrat insatisfactòries. Per una banda, consideraven que la concepció de ciutat a partir de la discriminació de certes funcions era una manera molt pobre de tractar la urbanística, molt més complexa. D'altra banda, el model de ''Ville Radieuse'', era abstracte per desconsiderar els habitants dels espais en la seva dimensió individual i en les seves necessitats d’expressió. Per tant, la reducció de ciutat a un mecanisme compost de 4 funcions, es refereix als espais com a objectes concebuts per processos històrics, amb significats rellevants per la memòria urbana. <ref>{{Ref-publicació|article=The Heart of the City|nom=Richard U.|nom4=E. N.|cognom3=Sert|nom3=J. L.|cognom2=Tyrwhitt|nom2=J.|cognom=Ratcliff|doi=10.2307/3159805|url=http://dx.doi.org/10.2307/3159805|exemplar=1|volum=31|pàgines=84|issn=0023-7639|data=1955-02|publicació=Land Economics|cognom4=Rogers}}</ref>

“Ma“''Ma sul piano strettamente metodologico essa è ben lontana dal prospettare una relazione spaziale e compositiva del moderno insediamento residenziale”residenziale''”. Però, en el pla estretament metodològic, aquesta és ben llunyana de projectar una relació espacial i compositiva del modern insediament residencial”. <ref>{{Ref-llibre|títol=La Vivienda racional : ponencias de los congresos CIAM 1929-1930|url=http://worldcat.org/oclc/803122976|editorial=Gustavo Gili|data=DL 1973|isbn=84-252-0755-X|cognom=International Congress for Modern Architecture (2n : 1929 : Frankfurt am Main)}}</ref>

[[Dubrovnik]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]. Sobre l' hàbitat.

El primer document publicat pels joves arquitectes del CIAM va ser el Manifesto de Doorn, 1954, on afirmaven que. [1]: