Joana Soler i Engràcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
normalització d'adreces
normalització d'adreces
Línia 4:
Filla de l'actor [[Iscle Soler i Samsot]] i de l'actriu Rosalia Engràcia Oriol, tots dos populars intèrprets d'obres de [[Serafí Pitarra]]. Foren tres germanes: Emília, Joana i Maria. El pare mai volgué que cap de les seves filles entrés en contacte amb el món del teatre perquè no el considerava apropiat per a les dones de casa seva. Així, doncs, la gran estudià música; Joana, Belles Arts i Maria, magisteri. Joana, segons el document d'adopció del seu fill per la seva germana Maria, hauria nascut el 1870.<ref name="DbD"/>
 
D'acord amb la memòria acadèmica de l'Escola de Belles Arts, durant el curs 1892-93 l'alumna Joana Soler Engràcia obtingué com a premi extraordinari una borsa de viatge per Brodats i blondes (l'assignatura es deia «Pintura decorativa. Tejidos, bordados, blondas y estampados»). El curs 1895-96, també per Brodats i blondes, aconseguí el premi extraordinari de la Pròrroga de Borsa d'estudi. El 1896 participà, amb un Sant Jordi, a la 1a Exposició Femenina de la Sala Parés i l'any següent presentava quatre obres a l'Exposició General de Belles Arts de Madrid (''Frontes de San Jorge de la Real Audiència de Barcelona'', ''Tira de frontes de altar'', ''Tira de casulla'' i ''Ramo de naranjas''<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes 1897|url=https://ddd.uab.cat/record/191292?ln=ca|edició=|llengua=castellà|data=1897|editorial=Celestino Apaolaza Editor|lloc=Madrid|pàgines=cat. 1036-1039, p. 158|isbn=}}</ref> per les quals obtingué una menció honorífica. Aquest mateix any prengué part en la 2a Exposició Femenina de la Sala Parés, com també ho féu en la 3a Exposició Femenina de 1898. El juliol de 1899 exposà a la Parés, sala en què també intervingué amb motiu de la XVIIa Exposició Extraordinària (1900).<ref name="DbD"/> El mateix 1899 consta com a alumna de la Càtedra d'art decoratiu i aplicat a la indústria, que depenia de l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, sota el mestratge de Josep Pascó i Mensa, exposant estudis de flora i fauna, del guix, del natura, composicions ornamentals i projectes d'art industrial a l'Exposició General de Belles Arts de Madrid.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes 1899|url=https://ddd.uab.cat/record/191610|edició=|llengua=castellà|data=1899|editorial=Imprenta y Fundición de los Hijos de J. A. García|lloc=Madrid|pàgines=159-160|isbn=}}</ref>
 
Fou alumna de Pere Borrell del Caso qui li realitzà un retrat en forma de medalló, dedicat i signat.<ref name="DbD"/> El 1903 es casà amb Josep Miquel Gual, segon fill d'una notable família de la pagesia d'un poble de la [[Conca de Barberà]].