Pintures de Pedret: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs Etiqueta: editor de codi 2017 |
|||
Línia 1:
{{Infotaula d'obra artística
| artista = Mestre de Pedret (cercle)
| any = Finals del segle XI – inicis del segle XII
Linha 12 ⟶ 10:
| ciutat = [[Barcelona]] i [[Solsona]]
}}
Les '''pintures de Pedret''' són un conjunt de [[Pintura al fresc|pintures murals]] pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de [[Sant Quirze de Pedret]]. El conjunt està repartit entre el [[Museu de Solsona]] ([[absis]] central) i el [[MNAC]] (absidioles). Aquestes van donar nom a un grup de pintures relativament homogeni, de l'entorn del [[1100]], relacionat estilísticament amb [[Itàlia]], caracteritzat pels records de l'
Les petites dimensions de l'església de Sant Quirze de Pedret i el fet que estiguin en un lloc apartat no resten de la seva importància real ja que
==
A finals del {{segle|XI|s}}, la pintura mural [[Art romànic|romànica]] del nord d'Itàlia entra a Catalunya amb una difusió semblant a la de l'arquitectura [[Art romànic|romànica]] [[Llombardia|llombarda]]. L'actuació de pintors italians acompanya, doncs, l'arquitectura, i aviat hi obté un ressò important.
L'exemple més clar d'aquesta pintura relacionada amb la Llombardia és el conjunt de Sant Quirze de Pedret, estilísticament proper a les pintures de [[Sant Pere d'Àger]], [[Santa Maria d'Àneu]] i [[Sant Pere del Burgal]], i amb les de [[Saint-Lizier de Coserans]] ([[França]]), conservades ''in situ''. La qualitat de les pintures romàniques de Pedret
El conjunt pictòric data de l'entorn de l'any 1100 (cronologia fixada per [[Joan Ainaud de Lasarte|Joan Ainaud]]). Cal fer esment de les pintures primitives d'aquesta església de les quals es conserven dos fragments al [[Museu Diocesà i Comarcal de Solsona|Museu de Solsona]]. Un d'ells representa la figura de l'Orant,
L'alta qualitat del conjunt pictòric permet de parangonar la decoració de la petita església del Berguedà amb conjunts pictòrics italians; conjunts de tanta importància com els anteriors cronològicament de San Vicenzo a [[Gallicano nel Lazio|Galliano]] o les de Civate. Aquesta comparació amb conjunts italians converteix Pedret en el paradigma d'aquesta influència a Catalunya.
La riquesa i varietat temàtiques, juntament a l'elecció excepcional de certes imatges, situen Pedret entre les obres més importants fetes a Catalunya durant el període [[Art romànic|
== Descripció ==
A l'absis de la nau
*A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del cercle, hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un [[estendard]]. Al cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un gos. També porta una creu sobre el cap.
Linha 41 ⟶ 38:
Sobre d'aquestes, hi havia pintures romàniques del {{segle|XI|s}} que varen ser traslladades al [[Museu Diocesà i Comarcal de Solsona]] el [[1937|1940]]. A la nau central, hi havia unes pintures amb fragments del que devia ser el martiri de [[sant Quirze]] i [[santa Julita]], sants titulars de l'església.
Els frescos de Pedret van ingressar l'any 1940 al museu solsoní després de l'arrancament que es va realitzar amb la tècnica coneguda com a ''[[strappo]]''. Els mestres del romànic no pintaven directament sobre la paret sinó al damunt d'una capa de
A l'absidiola del sud
A l'absidiola nord, hi ha una reproducció de les pintures romàniques de finals del {{segle|XI|s}} que varen ser arrencades el [[1922]] i que es conserven al [[MNAC]] a [[Barcelona]].
== Anàlisi de les pintures murals ==
Linha 58 ⟶ 53:
El conjunt presenta un important cicle apocalíptic en què es relaciona de manera poc freqüent el tema del [[Judici Final|judici final]],
Segons aquesta paràbola, recollida en l[[Evangeli segons Mateu|'Evangeli de Mateu]] (25:1-3), que està representat a l'intradós de l'arc, sols els que estiguin preparats podran entrar a la casa del Senyor, és a dir, al regne del cel. Les verges prudents, previsores, que han portat oli per a les seves llànties, es representen assegudes a la taula de l'espòs i duen la corona, símbol de la vida eterna. En canvi, les verges fàtues, que no porten oli per a les llànties, es representen dempeus i sense corona. A la volta de l'absidiola, apareix una [[Mare de Déu]] en majestat, com a ''Virgo prudentissima'', i a la dreta de l'entrada, una personificació de l'Església que també porta corona.
Les restes de pintura de l'absis lateral esquerre s'han interpretat com el conjunt dels apòstols presidits per Pere, cap de l'Església de Roma, que accentua la importància de la doctrina de l'Església i de la [[reforma gregoriana]].
▲== Iconografia ==
Pel que fa al programa iconogràfic de les pintures de Pedret, constitueix, sens dubte, el conjunt de temàtica apocalíptica de pintura mural més extens i complex de Catalunya. Cicle apocalíptic que pertany a la família europea, amb antecedents immediats a la [[Bíblia de Rodes]]. Acompanyen i es relacionen amb el cercle apocalíptic de l'absis central, la decoració de les absidioles: la paràbola de les verges prudents i les nècies, com [[Al·legoria|al.legoria]] de les ànimes de l'església universal, tema vinculat al [[Judici Final]]. La presència de l'església entronitzada, es relaciona amb la iconografia de l'altra absidiola, la càtedra de [[Sant Pere]] i el col·legi apostòlic.Veus més autoritzades han estudiat les pintures del santuari, que descriurem com a iconografia de tipus clarament [[romana]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pagés i Paretas|nom=M.|article=«Sobre els orígens de pedret i sobre el suposat quart genet de les seves pintures romàniques»|publicació=Butlletí del Museu Nacional d 'Art de Catalunya, num 7,|url=|data=2005|pàgines=pàg. 83-90.}}</ref>
[[Fitxer:Pintures de Sant Quirze de Pedret 109083914020918 03.jpg|miniatura|Petita mostra de les pintures de Pedret després de la seva restauració.]]
A la volta del santuari es pintà la [[Maiestas Domini]] envoltada pel [[Tetramorf]], que els ancians de l'apocalipsi, a la paret del fons, adoraven. El tron buit amb el llibre de la revelació apareix sobre la finestra absidal, damunt la qual hi ha restes dels set canelobres que devien envoltar l' Anyell. Als costats del santuari, [[Joan Baptista|Sant Joan]], el vident, i l'obertura dels segells del Llibre de l'apocalipsi: l'aparició dels genets i la visió de les ànimes dels màrtirs vora l'altar, preparats per al banquet celestial i la multitud de salvats presentats per sengles serafins. A l'[[arc triomfal]] hi havia les ofrenes i el fraticidi.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Y. Christe|nom=|títol=L’Apocalypse de Jean: Sens et développements
de ses visions synthétiques|url=|edició=|llengua=Francesa|data=1996|editorial=Picard|lloc=París|pàgines=66-71 i 143-144|isbn=}}</ref>
En quant a
A la part superior d'aquesta paret hi havia una [[greca]] de gran envergadura, de meandres d'esvàstiques dobles i [[Policromia|policromades]] sobre fons negre, alternats amb rectangles de fons vermell on hi ha tot un seguit de sants i màrtirs tots els quals devien estar identificats amb sengles d'inscripcions, però tan sols se n'ha conservat la
[[Fitxer:Pintures de Sant Quirze de Pedret 147510622020918 03.jpg|miniatura|Escena de les pintures de Pedret on s'aprecia el soldat amb l'elm i la llança.]]
De l’escena que li feia [[pendant]] a la banda de l’[[epístola]], en resta només la figura d’un soldat armat amb llança, [[Elm (armadura)|elm]] i escut, representat de perfil, girat cap al seu davant, on hi ha les restes d’un personatge vestit amb una túnica talar que duia [[Aurèola|nimbe]] de santedat.
A l’escena del costat de l’[[epístola]], de la qual falta més de la meitat, es conserva només el bocí de dalt a la dreta, amb la part superior dels dos màrtirs: Quirze, de qui només es veu la part de dalt del cap, dels ulls en amunt, i rere seu Julita, on s'hi pot apreciar inscripció a la vora, amb el tors nu i els braços estesos vers la llum que els arriba del cel.
== Galeria ==
Linha 93 ⟶ 79:
Fitxer:Pintures de Pedret- Absis sud de pedret. MNAC.jpg|Pintures de Pedret- Absis sud de Pedret. Situades ara al Museu d'art nacional de Catalunya.
</gallery>
== Referències ==
{{Referències}}
| |||