Pintures de Pedret: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retocs
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{Infotaula d'obra artística
| imatge = Pintures de Pedret- Absis sud de pedret. MNAC.jpg
| títol = Pintures de Pedret
| artista = Mestre de Pedret (cercle)
| any = Finals del segle XI – inicis del segle XII
Linha 12 ⟶ 10:
| ciutat = [[Barcelona]] i [[Solsona]]
}}
Les '''pintures de Pedret''' són un conjunt de [[Pintura al fresc|pintures murals]] pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de [[Sant Quirze de Pedret]]. El conjunt està repartit entre el [[Museu de Solsona]] ([[absis]] central) i el [[MNAC]] (absidioles). Aquestes van donar nom a un grup de pintures relativament homogeni, de l'entorn del [[1100]], relacionat estilísticament amb [[Itàlia]], caracteritzat pels records de l'il·lusionisme[[Edat anticantiga|època antiga]], i ple de trets iconogràfics [[Romans d'Orient|bizantins]].
 
Les petites dimensions de l'església de Sant Quirze de Pedret i el fet que estiguin en un lloc apartat no resten de la seva importància real ja que lesaquestes pintures de Sant Quirze de Pedret donen lloc a un dels blocs estilístics de més qualitat i més personalitat de la pintura [[Art romànic|romànica]] catalana, molt estudiades i amb una àmplia bibliografia.
 
== HistòriaContextualització ==
A finals del {{segle|XI|s}}, la pintura mural [[Art romànic|romànica]] del nord d'Itàlia entra a Catalunya amb una difusió semblant a la de l'arquitectura [[Art romànic|romànica]] [[Llombardia|llombarda]]. L'actuació de pintors italians acompanya, doncs, l'arquitectura, i aviat hi obté un ressò important.
 
L'exemple més clar d'aquesta pintura relacionada amb la Llombardia és el conjunt de Sant Quirze de Pedret, estilísticament proper a les pintures de [[Sant Pere d'Àger]], [[Santa Maria d'Àneu]] i [[Sant Pere del Burgal]], i amb les de [[Saint-Lizier de Coserans]] ([[França]]), conservades ''in situ''. La qualitat de les pintures romàniques de Pedret indicarienindicaria així com la seva envergadura iconogràfica que darrera no només hi havia un mentor destacat,<ref>{{Ref-publicació|cognom=B. Al-Hamdani|nom=|article=Los frescos del ábside principal de San Quirze de Pedret|publicació=Anuario de Estudios Medievales, Barcelona, Instituto de Historia Medieval de España|url=|data=1972-1973|pàgines=405-461}}</ref> sinó també algú que en pogués sufragar l'obra, un noble probablement relacionat amb la [[Comtat de Berga|casa comtal de Berga-Cerdanya]].
 
PerAquest tantconjunt en el panorama de la pintura mural romànica catalana, el [[Berguedà]]es conserva aquestfragmentat: conjuntuna part conservades actualment en partés al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] de Barcelona (absidioles laterals) i l'altra al [[Museu Diocesà i Comarcal de Solsona]] (absis central i fragments de la decoració dels murs). L'última restauració de l'església (1989-1995) ha posat al descobert restes de les pintures originals ena la nau i [[absis]] centrals així com ena l'absidiola nord. Aquest conjunt és important per tres raons bàsiques: pel seu alt nivell de qualitat artística; per ésser el màxim exponent de la primera influència italiana en la pintura [[Art romànic|romànica]] catalana; i pel seu complex programa iconogràfic, que el fa únic en la pintura mural romànica catalana.<ref>{{Ref-llibre|títol=La pintura catalana|url=https://www.worldcat.org/oclc/22628699|editorial=Skira|data=©1989-©1991|lloc=Genève, Suisse|isbn=84-7254-270-X|cognom=Ainaud de Lasarte, Juan.}}</ref>
 
El conjunt pictòric data de l'entorn de l'any 1100 (cronologia fixada per [[Joan Ainaud de Lasarte|Joan Ainaud]]). Cal fer esment de les pintures primitives d'aquesta església de les quals es conserven dos fragments al [[Museu Diocesà i Comarcal de Solsona|Museu de Solsona]]. Un d'ells representa la figura de l'Orant, situada dins un cercle i acompanyada del paó, símbol de la immortalitat. L'altre fragment, al qual la historiografia ha donat diversos significats, té representat, també dins un cercle, un cavaller, un colom que cavalca sobre un paó que s'acosta a un carroll de raïm, fruit de la [[Redempció]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pladevall I Font, Antoni|nom=|títol=Catalunya Romànica vol. XII: Berguedà|url=http://www.llibreriatecnica.com/ca/art/143-colleccio-catalunya-romanica-.html|edició=|llengua=Català|data=1994|editorial=Fundació enciclopèdia catalana|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
L'alta qualitat del conjunt pictòric permet de parangonar la decoració de la petita església del Berguedà amb conjunts pictòrics italians; conjunts de tanta importància com els anteriors cronològicament de San Vicenzo a [[Gallicano nel Lazio|Galliano]] o les de Civate. Aquesta comparació amb conjunts italians converteix Pedret en el paradigma d'aquesta influència a Catalunya.
 
La riquesa i varietat temàtiques, juntament a l'elecció excepcional de certes imatges, situen Pedret entre les obres més importants fetes a Catalunya durant el període [[Art romànic|Romànicromànic]].
 
<br />
== Descripció ==
A l'absis de la nau central,centra es conserva part de la pintura [[Art preromànic|preromànica]] amb dos fragments:
 
*A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del cercle, hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un [[estendard]]. Al cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un gos. També porta una creu sobre el cap.
Linha 41 ⟶ 38:
Sobre d'aquestes, hi havia pintures romàniques del {{segle|XI|s}} que varen ser traslladades al [[Museu Diocesà i Comarcal de Solsona]] el [[1937|1940]]. A la nau central, hi havia unes pintures amb fragments del que devia ser el martiri de [[sant Quirze]] i [[santa Julita]], sants titulars de l'església.
 
Els frescos de Pedret van ingressar l'any 1940 al museu solsoní després de l'arrancament que es va realitzar amb la tècnica coneguda com a ''[[strappo]]''. Els mestres del romànic no pintaven directament sobre la paret sinó al damunt d'una capa de guix[[Morter (construcció)|morter]]: per aquest motiu, al segle XX es van poder arrencar dels seus emplaçaments originals amb un sistema que omplecobreix la pintura d'una cola soluble amb l'aigua i que serveix per desprendre les pintures de la capa superficial de guixl'enlluït sense malmetre-les.<ref>{{Ref-web|url=https://www.regio7.cat/cultures/2018/02/15/museu-solsona-torna-exhibir-pintures/460125.html|títol=El Museu de Solsona torna a exhibir les pintures murals de Pedret, restaurades.|consulta=|llengua=Català|editor=Toni Mata i Riu|data=14.02.2018}}</ref>
 
A l'absidiola del sud, trobemhi ha una reproducció de les pintures romàniques que varen ser traslladades al [[MNAC]] el [[1922]]. S'ha fet una simulació del seu estat original amb els vius colors que devien tenir fa 1.000 anys. Representen una [[màndorla]] que envolta una imatge entronitzada de la [[Mare de Déu]] del nen; a l'esquerra de la finestra, hi ha la paràbola de les verges prudents i a la dreta, les verges nècies i l'Església personificada. La part inferior està decorada amb una [[greca]] i cortinatges.
 
A l'absidiola nord, hi ha una reproducció de les pintures romàniques de finals del {{segle|XI|s}} que varen ser arrencades el [[1922]] i que es conserven al [[MNAC]] a [[Barcelona]].
 
<br />
 
== Anàlisi de les pintures murals ==
Linha 58 ⟶ 53:
El conjunt presenta un important cicle apocalíptic en què es relaciona de manera poc freqüent el tema del [[Judici Final|judici final]],
 
Segons aquesta paràbola, recollida en l[[Evangeli segons Mateu|'Evangeli de Mateu]] (25:1-3), que està representat a l'intradós de l'arc, sols els que estiguin preparats podran entrar a la casa del Senyor, és a dir, al regne del cel. Les verges prudents, previsores, que han portat oli per a les seves llànties, es representen assegudes a la taula de l'espòs i duen la corona, símbol de la vida eterna. En canvi, les verges fàtues, que no porten oli per a les llànties, es representen dempeus i sense corona. A la volta de l'absidiola, apareix una [[Mare de Déu]] en majestat, com a ''Virgo prudentissima'', i a la dreta de l'entrada, una personificació de l'Església que també porta corona.
portat oli per a les seves llànties, es representen assegudes a la taula de l'espòs i duen la corona, símbol de la vida eterna. En canvi, les verges fàtues, que no porten oli per a les llànties, es representen dempeus i sense corona. A la volta de l'absidiola, apareix una [[Mare de Déu]] en majestat, com a ''Virgo prudentissima'', i a la dreta de l'entrada, una personificació de l'Església que també porta corona.
 
Les restes de pintura de l'absis lateral esquerre s'han interpretat com el conjunt dels apòstols presidits per Pere, cap de l'Església de Roma, que accentua la importància de la doctrina de l'Església i de la [[reforma gregoriana]].
 
=== Iconografia == =
<br />
 
== Iconografia ==
 
Pel que fa al programa iconogràfic de les pintures de Pedret, constitueix, sens dubte, el conjunt de temàtica apocalíptica de pintura mural més extens i complex de Catalunya. Cicle apocalíptic que pertany a la família europea, amb antecedents immediats a la [[Bíblia de Rodes]]. Acompanyen i es relacionen amb el cercle apocalíptic de l'absis central, la decoració de les absidioles: la paràbola de les verges prudents i les nècies, com [[Al·legoria|al.legoria]] de les ànimes de l'església universal, tema vinculat al [[Judici Final]]. La presència de l'església entronitzada, es relaciona amb la iconografia de l'altra absidiola, la càtedra de [[Sant Pere]] i el col·legi apostòlic.Veus més autoritzades han estudiat les pintures del santuari, que descriurem com a iconografia de tipus clarament [[romana]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pagés i Paretas|nom=M.|article=«Sobre els orígens de pedret i sobre el suposat quart genet de les seves pintures romàniques»|publicació=Butlletí del Museu Nacional d 'Art de Catalunya, num 7,|url=|data=2005|pàgines=pàg. 83-90.}}</ref>
[[Fitxer:Pintures de Sant Quirze de Pedret 109083914020918 03.jpg|miniatura|Petita mostra de les pintures de Pedret després de la seva restauració.]]
 
A la volta del santuari es pintà la [[Maiestas Domini]] envoltada pel [[Tetramorf]], que els ancians de l'apocalipsi, a la paret del fons, adoraven. El tron buit amb el llibre de la revelació apareix sobre la finestra absidal, damunt la qual hi ha restes dels set canelobres que devien envoltar l' Anyell. Als costats del santuari, [[Joan Baptista|Sant Joan]], el vident, i l'obertura dels segells del Llibre de l'apocalipsi: l'aparició dels genets i la visió de les ànimes dels màrtirs vora l'altar, preparats per al banquet celestial i la multitud de salvats presentats per sengles serafins. A l'[[arc triomfal]] hi havia les ofrenes i el fraticidi.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Y. Christe|nom=|títol=L’Apocalypse de Jean: Sens et développements
de ses visions synthétiques|url=|edició=|llengua=Francesa|data=1996|editorial=Picard|lloc=París|pàgines=66-71 i 143-144|isbn=}}</ref>
 
En quant a l'la iconografia de la part frontal, on sobre l'[[absis]], la que es veu des de la nau, ha estat molt menys estudiada: la testa nimbada de l'àngel que presideix, el sacrifici d'Isaac i la passió de Sant Quirze i Santa JuliaJulita que s'hi representa.
 
A la part superior d'aquesta paret hi havia una [[greca]] de gran envergadura, de meandres d'esvàstiques dobles i [[Policromia|policromades]] sobre fons negre, alternats amb rectangles de fons vermell on hi ha tot un seguit de sants i màrtirs tots els quals devien estar identificats amb sengles d'inscripcions, però tan sols se n'ha conservat la deque resa <<"Pierio>>". Aquest sant, que no tingué mai culte ni a la [[Tarraconense]] ni a [[Hispània]], era un prevere d'[[Alexandria]], visqué sota el pontificat del bisbe Teonas i fou cèlebre per les seves virtuts intel·lectuals i morals. La seva inclusió a [[Sant Quirze de Pedret|Pedret]], doncs, had’obeirha d’obeir a altres raons, segurament als models iconogràfics i de repertori que tenien els pintors, més que no pas a una exigència específica del comitent. Al centre d'aquesta, sobre l'obertura de l'arc del santuari, s'hi representava el cap nimbat d'un [[àngel]], una de les ales del qual, tot i que està malmesa, es veu ben clara. S'havia arribat a dir que podia ser el rostre de [[Déu]], però finalment es va descartar ja que si no no duria ales.<ref>{{Ref-llibre|cognom=J. Yarza|nom=|títol=Catalunya Romanica vol. XIII|url=|edició=Enciclopèdia Catalana|llengua=Català|data=1986|editorial=|lloc=Barcelona|pàgines=354|isbn=}}</ref>
 
[[Fitxer:Pintures de Sant Quirze de Pedret 147510622020918 03.jpg|miniatura|Escena de les pintures de Pedret on s'aprecia el soldat amb l'elm i la llança.]]
De l’escena que li feia [[pendant]] a la banda de l’[[epístola]], en resta només la figura d’un soldat armat amb llança, [[Elm (armadura)|elm]] i escut, representat de perfil, girat cap al seu davant, on hi ha les restes d’un personatge vestit amb una túnica talar que duia [[Aurèola|nimbe]] de santedat.
 
A l’escena del costat de l’[[epístola]], de la qual falta més de la meitat, es conserva només el bocí de dalt a la dreta, amb la part superior dels dos màrtirs: Quirze, de qui només es veu la part de dalt del cap, dels ulls en amunt, i rere seu Julita, on s'hi pot apreciar inscripció a la vora, amb el tors nu i els braços estesos vers la llum que els arriba del cel. El cap de la, està situat més amunt, amb la qual cosa es devia voler indicar les edats respectives. Al costat d’ella, vora la franja perlada d’emmarcament, hi ha les restes d’una inscripció, «"CAR...»", que, tal com s’ha dit, deu fer referència al [[botxí]],« "CARNIFEX»". Aquesta escena s'ha interpretat com la mort i la promesa de glòria dels sants.<ref>{{Ref-publicació|cognom=J. Yarza|nom=|article=Catalunya Romànica vol XIII|publicació=Enciclopèdia Catalana|url=|data=1986|pàgines=356}}</ref> Tot és d’un marcat caràcter eucarístic, en el qual el martiri i el sacrifici són camins per poder assistir a banquet celestial.<ref>{{Ref-llibre|títol=La pintura catalana|url=https://www.worldcat.org/oclc/22628699|editorial=Skira|data=©1989-©1991|lloc=Genève, Suisse|isbn=84-7254-270-X|cognom=Ainaud de Lasarte, Juan.}}</ref>
 
 
 
 
 
 
 
== Galeria ==
Linha 93 ⟶ 79:
Fitxer:Pintures de Pedret- Absis sud de pedret. MNAC.jpg|Pintures de Pedret- Absis sud de Pedret. Situades ara al Museu d'art nacional de Catalunya.
</gallery>
 
== Referències ==
{{Referències}}