Província de Siunia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Disputa entre els imperis Otomà i Savàfida: Creació de la secció "Imperi Rus i Unió Soviètica" |
|||
Línia 26:
L'any 826 Sahak es va aliar al seu antic enemic, l'emir [[dinastia qaisita|qaisita]] de Manazkert, Sevada, en contra del governador califal, però fou derrotat i mort per aquest a Kavakert; no obstant el seu fill Grigor-Sufan el va succeir sense majors problemes com a príncep de la Siunia Occidental. A la part Oriental Felip morí el [[10 d'agost]] del [[848]] i el van succeir tres fills conjuntament: Babgen, Vasak-Ichkhanik i Ashot. Babgen va combatre contra Grigor-Sufan, al que va matar (cap al [[849]], [[850]] o [[851]]) però Babgen va morir poc després (851) i Vasak-Ichkhanik (Vasak IV) el va succeir vivint en pau amb Vasak-Gabor que havia arribat al tron de la Siunia Occidental en el lloc del seu pare difunt Grigor-Sufan. Nerseh, germà de Babgen, dirigí ([[851]]?) una expedició a l'[[Aghuània]] derrotant i matant al príncep Varaz-Terdat (de la dinastia persa [[Mihrakan]] d'Aghuània) a Morgog. Un enviat del Califa, [[Bogha al-Khabir]], va assolar Armènia i Aghuània per aquests anys, i va enviar un destacament a la Siunia Oriental on governava Vasak IV amb el seu germà Achot. Els siunencs es feren forts a la fortalesa de Balq, però Vasak va fugir a Kotaiq, on, perseguit, va haver de marxar cap a la regió de Gardman, a la vora oriental del llac [[Llac Sevan|Sevan]], on el príncep local (''ichkhan'') Ketridj o Ketritchn el va trair i el va entregar a Bogha al-Kabir ([[859]]). També Ashot fou capturat ([[859]]). Però Bogha va entrar a Gardman i va fer presoner a Kertridj sense agrair-li el servei que li havia fet. Després Bogha va passar a Outi on va fer presoner al príncep de Sevordiq o del poble Sevordiq, Stefannos Kun. Totes aquestes regions va intentar-les controlar pel Califat, i per això Bogha va fer repoblar per musulmanes la ciutat de Shamkor a la vora del riu Kura, que junt a [[Bardaa]] i [[Gandja]] estava destinada a vigilar la regió. El [[862]] els prínceps presoners foren alliberats per ordre del nou califa i van poder retornar als seus dominis hereditaris a canvi d'un reconeixement de l'islam, reconeixement que van retirar de seguida que es van sentir segurs als seus territoris i entre els seus. Poc després el príncep de Siunia Occidental Vasak-Gabor, es va casar amb una filla del bagràtida [[Ashot I Bagratuni]] el gran, anomenada Míriam, i va rebre el títol de ''Ichkhan'' dels Siunencs que li va entregar Ashot en nom del Califa.
A Vasak-Gabor el va succeir el seu fill Grigor-Sufan II ([[887]]-[[909]]). Cap al [[887]] va morir també el príncep de Siunia Oriental Vasak IV i el va succeir el seu germà Ashot qui va morir cap al [[906]]. El fill de Vasak IV, Sembat, que va rebre els feus de Valots-Tzor i Shahaponk (Djahuk) governà des del [[887]] a una data posterior al [[920]]; es va rebel·lar ([[903]]) contra el bagràtida [[Sembat I el màrtir]] (Nahadak) al que es va negar a pagar tribut, i per això fou atacat pel príncep de [[Vaspurakan]] Sargis-Achot, vassall del bagràtida. Sembat es va sotmetre i fou perdonat (es va casar amb la germana del príncep de Vaspurakan) rebent la ciutat i districte de [[Nakhtxivan]], arrabassada el [[902]] als qaisites. El príncep de Vaspurakan no devia estar d'acord amb aquesta cessió d'un territori proper als seus dominis i que podia legítimament esperar que li fos adjudicat a ell, i pocs anys després es va aliar a l'emir [[sadjida]] Yusuf contra la Siunia Oriental i junts van envair aquest. Sembat es va refugiar a la fortalesa d'Erendshak (avui Alindja al nord est de Nakhtxivan) i Yusuf va quedar amo de la Siunia Oriental. Sembat tot i això va demanar refugi al seu cunyat ara enemic Khatchik-Gagik i aquest li va concedir. En el mateix any [[909]] el príncep de Siunia Occidental Grigor Sufan II es va sotmetre a l'emir Yusuf a [[Dwin]]. Sols els moviments romans d'Orient i la retirada dels Sadjidas li van permetre un temps després de recuperar el país i el tron. Sembat, amb els seus tres germans Sahak, Babgen i Vasak, governaren altra vegada. També a la Siunia Occidental, Sahak, Ashot i Vasak, germans de Grigor-Sufan II, governaren el
== Imperi Mongol ==
Línia 45:
El [[setembre]] del [[1920]] Armènia va cedir la regió de '''Syunik''' (Siunia) i [[Zangezur]] i l'[[alt Karabagh]] (a l'Est) a l'Azerbaidjan. Les forces militars armènies a la regió no van acceptar la decisió i proclamaren la república autònoma de Siuniq o Syunik. Després de la proclamació de la República soviètica d'armènia el [[1921]], Siunia, en part ocupada pels àzeris, proclamà la seva independència com a República de l'armènia muntanyosa, però solament abraçava part de l'Alt Karabagh (al Sud de Zangezur) doncs la Siunia Occidental i Oriental ja havien estat ocupades. Després d'uns mesos de resistència les autoritats de la República van fugir cap a l'Iran.
Siunia va quedar formant part d'Armènia dins de la unió soviètica, i es va independitzar el [[1990]]. La Siunia armènia llavors va formar la [[província de Syunik]] dins d'[[Armènia]].
== Llista de prínceps de Siunia (des de 822 Siunia Occidental o [[Gelarquniq]])==
|