Història de Mesopotàmia: diferència entre les revisions

El creixement de la documentació [[epigrafia|epigràfica]] permet posar un nom a la majoria d’aquestes entitats. Estan per sobre de totes [[Uruk]], [[Ur]], [[Lagaix]], [[Umma (ciutat estat)|Umma]] i [[Adab]] al sud; [[Kix]] és la principal (i fins i tot l’única) entitant del nord, mentre que la ciutat de [[Nippur]] és un centre religiós, la seu del gran déu [[Enlil]], que aparentment no constitueix una entitat política notable; encara més al nord hi ha altres entitats polítiques, sobretot [[Akshak]], i les ciutats de [[Diyala]] ([[Khafadje]], [[Tell Asmar]] i [[Tell Agrab]]) de les quals no es coneixen la naturalesa política en aquest període però que comparteixen el mateix univers cultural que les ciutats del sud.

L’història dels esdeveniments d’aquest període segueix sent poc coneguda, tot i que amb el pas del temps és fa més clara. Les històries tradicionals posteriors dels mítics reis d'[[Uruk]] ([[Gilgameix]], [[Lugalbanda]], [[Enmerkar]]) i [[Kix]] ([[Enmebaragesi]], [[Agga]]) podrien fer referència a esdeveniments que van tenir lloc durant el DA II, però això no es pot confirmar. Els arxius del DA III presenten una situació política marcada per conflictes, en particular aquells que s’oposen de forma recurrent als [[Conflictes entre Lagaix i Umma|regnes de Lagaix i Umma-Gisha]] al voltant de la possessió d’un territori fronterer, així com una aliança entre diverses ciutats documentada als arixus de [[Shuruppak]]. Alguns sobirans com [[Eannatum I]] de Lagaix i [[En-Xakanxa-Ana|Enxakuixanna]] d'Uruk guanyen conflictes contra diverses altres ciutats i, per tant, potser situar-se en una posició hegemònica de curta durada. Més enllà del seu espai, les ciutats mesopotàmiques entren en contactes pacífics o conflictius amb entitats ubicades en direcció a l’espai [[Síria|sirià]] ([[Mari (Mesopotàmia)|Mari]]) i l’altiplà [[Iran|iranià]] ([[Elam]], [[Awan]], [[Hamazi]], [[Marhashi]]).{{sfn|Liverani|2014|p=106-107, 109-112}}{{sfn|Lafont|Tenu|Clancier|Joannès|2017|p=116-127}}

Aquests estats són governats per sobirans amb diversos títols, que sens dubte no designen el mateix tipus d’autoritat, com «en» i «ensí[[Patesi|ensi]]», més antics i que tenen un aspecte religiós, i «lugal» (gran home) que s’imposa com el títol reial per excel·lència.{{sfn|Liverani|2014|p=106}} Aquests personatges van adquirir una gran importància, diferenciant-se cada vegada més de la resta de la gent. Les [[tombes reials d’Ur]] a l’inici del DA III, amb els seus rics mobles funeraris i els seus ocupants acompanyats de desenes de servents en la seva mort, són un cas sense paral·lel per a la regió. S'han identificat llocs de poder reial («E-gal», casa gran / palau) en diversos llocs (Eridu, Kix, Tell Asmar). Aparentment, hi ha alguns tipus d’assemblees («ukkin») formades per notables, però probablement no s’hauria de veure en elles les emanacions o les restes d’una ''«[[democràcia]] primitiva»'', com es podria haver proposat, sense cap tipus d’al·lusió a favor d’una interpretació d’aquest tipus.

Els [[temple]]s són les millors institucions documentades, tant [[arquitectura|arquitectònicament]] com [[epigrafia|epigràficament]]. Aquest període es va caracteritzar notablement per la construcció d’un tipus particular de temple, els «temples ovalats», en què l’edifici de culte estava envoltat d’un recinte ovoide (Khafadje, Tell el-ObeïdObeid, Lagaix).{{sfn|Huot|2004a|p=112-118}}{{sfn|Benoit|2011|p=69-70}} Els temples són una important institució econòmica i social, de la qual prové la major part de la documentació administrativa de les ciutats del sud, sobretot els arxius del temple de la deessa Bau a [[Girsu]], ciutat del regne de Lagaix. Tenen un important domini agrícola, grans ramats, tallers, embarcacions, i dirigeixen els treballadors per explotar-los, generalment retribuint-los mitjançant racions de manteniment. Aquests temples són unitats importants, però clarament no són autònoms, ja que sembla que el poder reial els governa (per tant, no hi ha cap «ciutat- temple» ni cap règim [[teocràcia|teocràtic]] al sud de Mesopotàmia, com s'havia proposat en el passat). A més, els temples no són les úniques institucions, ja que conviuen amb altres tipus de «cases» («E»), sobretot palaus i, sens dubte, dominis privats.{{sfn|Liverani|2014|p=99-102}}{{sfn|Potts|2012|p=544-545 (J. Ur, «Southern Mesopotamia»)}}{{sfn|Lafont|Tenu|Clancier|Joannès|2017|p=129-136}}

En el camp de l'escriptura i de les lletres, en aquest període es va concretar l'establiment definitiu de l'ortografia cuneïforme (en forma de "«cantó" »/ "«triangle"» o clau) dels signes d'escriptura (anteriorment lineals) , i una diversificació dels usos de l’escriptura, amb l’aparició d’himnes, rituals, textos sapiencials a Shuruppak i Abu Salabikh (començament del DA {{III}}) i de textos historiogràfics en inscripcions reials de Girsu.{{sfn|Benoit|2011|p=71}}{{sfn|Lafont|Tenu|Clancier|Joannès|2017|p=108-116}}