Micenes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Religió: enllaç intern |
|||
Línia 122:
[[Fitxer:Museu arqueologic de Creta43.jpg|miniatura|Les imatges del sarcòfag trobat a [[Hagia Triada]] aporten informació sobre els cultes funeraris que enllacen les cultures minoica i micènica.]]
Els déus olímpics segueixen un sistema basat en un ordre: Zeus ocupa el lloc directiu i els altres déus tenen cadascú un àmbit d'acció fàcilment recognoscible. Això no obstant, determinats elements en alguns cultes grecs indiquen la supervivència d'alguns cultes més antics pertanyents a un món no tan organitzat: cultes relacionats amb els morts, creences màgiques relacionades amb l'agricultura, l'exorcisme d'esperits malèfics, sacrificis peculiars i déus amb cap d'animal. En els poemes homèrics, les venjatives moires, probablement, en el seu origen, eren un ''daemon'' que actuava en paral·lel amb els déus.<ref name="Nil37"/> Posteriorment, el culte a [[Dionís]] [[Zagreu]] indica que la sang portadora de vida dels animals era necessària per a renovar la vida dels humans.<ref>Fritz Schachermeyer, p.128</ref> Una creença similar es pot extreure de la tríada micènica, expressada en el [[sarcòfag
En un nivell secundari del culte, estaven els herois, que sembla haver-se iniciat en l'època micènica. Els herois eren grans homes del passat, qui eren lloats després de la seva mort pels honors aconseguits en vida. Segons una antiga creença minoica, més enllà del mar estava l'illa anomenada Ἠλύσιον (''[[Camps Elisis|Elysion]]''), on els morts tenien una existència diferent a la dels vius, però més feliç.<ref>Fritz Schachermeyer, p.141. La paraula ''Elysion'' podria estar relacionada amb [[Eleusis (ciutat)|Eleusis]], la ciutat dels [[Misteris d'Eleusis]].</ref> Més endavant, entre els grecs, es va generar la creença que només els herois i els estimats pels déus hi podien viure amb forma humana. Els [[esperit]]s de la resta anaven a parar, amb la consciència perduda, al fosc àmbit de l'[[Hades]]. Tant els déus com els humans tenien un origen comú, però hi havia diferència, els uns immortals i els altres no. Malgrat tot, alguns elements indiquen que els micènics, probablement, tenien creences en una existència futura després de la mort. Es van trobar dos cadàvers ben conservats en el pou sepulcral núm. 6, en què Wolfgang Helbig creu que es va practicar un embalsamament<ref>Wolfgang Helbig, p. 53; Hans G. Wunderlich, p. 221</ref> i els cossos trobats als sepulcres que va descobrir [[Heinrich Schliemann]] sembla que havien sigut exposats lleugerament al foc amb l'objectiu de conservar-los més temps.<ref>Hans G. Wunderlich, p. 216–218, 221–222</ref>
| |||