Eros (fill d'Ares): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 79.151.214.252. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
e millorat la lectura |
||
Línia 1:
viva españa i el rey la orden i la ley{{Infotaula personatge
| imatge = Cupido4b.jpg
| peu = Eros, [[Musei Capitolini]], Roma
Línia 10:
| equivalent_roma = [[Cupido]]
}}
▲En les teogonies més antigues Eros era considerat un déu primigeni, nascut al mateix temps que [[Gea]], la Terra i sorgit del [[Caos (mitologia)|Caos]] primitiu. A [[Tèspies]] se l'adorava en aquest estat primitiu, en forma de pedra. Una altra versió explica que Eros neix d'un ou, engendrat per [[Nix]], la Nit, que quan s'obre per la meitat forma la terra i la seva cobertura, el cel. Eros va ser sempre, fins i tot en l'època alexandrina, una força primordial i fonamental del món. Assegura la continuïtat de les espècies i la cohesió del cosmos. Algunes vegades era anomenat Eleuteri (Ἐλευθερεύς), ‘el llibertador' (de la mateixa manera que [[Dionís]]).
[[Plató]] va escriure contra la tendència de presentar Eros com un gran déu. En un dels seus diàlegs, ''[[El banquet]]'', posa en boca de [[Diotima]], una sacerdotessa de [[Mantinea]] que temps enrere havia iniciat [[Sòcrates]], algunes consideracions sobre Eros. Segons ella, Eros és un geni mediador entre els déus i els homes. Va néixer de la unió entre [[Poros (mitologia)|Poros]] (el Recurs) i [[Pènia]] (la Pobresa), al jardí dels déus, al final d'un gran banquet on hi havien participat totes les divinitats. Eros buscaria sempre el seu objectiu, com la pobresa, que busca sempre la manera de satisfer la seva necessitat, i sap utilitzar els recursos per a aconseguir el seu fi. Però, segons Diotima, lluny de ser un déu totpoderós, és una força inquieta i insatisfeta.
| |||