Partit Socialista del País Valencià (històric): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 39:
El PSPV va celebrar el seu Congrés Constituent del [[2 de febrer]] al [[3 d'abril]] de [[1977]],<ref name="harvsp05">{{harvsp|Arnal|2005|p=162}}</ref> poc després de la convocatòria d'eleccions [[eleccions generals espanyoles de 1977|per al 15 de juny de 1977]], i on es van defensar dos alternatives diferents.<ref name="harvsp02"/> El corrent representat per [[Ernest Lluch]] proposava un pacte anomenat ''Bloc Autonòmic i Valencià d'esquerres'', amb altres forces [[nacionalisme valencià|valencianistes]] i el de [[Joan Enric Garcés i Ramon|Joan Garcés]] un pacte estatal amb la [[FSP]] i el [[Partido Socialista Popular|Partit Socialista Popular]], per a bastir un referent estatal alternatiu al [[PSOE]],<ref name="harvsp05" /> acostant-se a la [[Conferència Socialista del Mediterrani]].<ref name="harvsp05"/>
El trencament del partit es fa efectiu el [[28 d'abril]] de [[1977]].<ref>{{harvsp|Arnal|2005|p=163}}</ref> A les eleccions van presentar-se dos llistes: el sector de [[Joan Enric Garcés i Ramon|Joan Garcés]] es presentà a la candidatura ''Unitat Socialista'', una coalició del [[Federació de Partits Socialistes|FPS]]-[[Partido Socialista Popular|PSP]], que obtingué un diputat a [[circumscripció electoral de València|València]] i un senador a [[circumscripció electoral d'Alacant|Alacant]].<ref name="harvsp05"/> El sector autonomista, que després d'una sèrie de dificultats va poder utilitzar les sigles PSPV, va realitzar una plataforma electoral (el Bloc) amb el [[Partit Carlí Valencià]] i [[Moviment Comunista del País Valencià]]. Este sector, vinculat a [[Ernest Lluch]], no va obtenir representació, si bé Lluch, per a exemplificar la política d'aliances del PSPV, va ser elegit diputat a Girona a les llistes del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]], que sí que anava coalitzat amb el PSOE.<ref name="harvsp08">{{harvsp|Arnal|2005|p=164}}</ref>
Els febles resultats electorals (USPV va obtenir el 4,6% dels vots, un diputat i un senador, mentre que el Bloc només l'1,6%) va provocar que ambdós sectors del partit acabaren fusionant-se amb la [[secció valenciana del PSOE]] en abril de [[1978]],<ref>{{harvsp|Martí Castelló|id=JMC|2010|p=615}}</ref><ref>{{harvsp|Santacreu Soler|García Andreu|2002|p=27}}</ref><ref>{{ouvrage |langue=ca |prénom1=Vicent |nom1=Flor|titre=L'anticatalanisme al País Valencià|sous-titre=Identitat i reproducció social del discurs del "Blaverisme" |éditeur=Universitat de València|lien éditeur=Universitat de València |lieu=València |année=2010 |pages totales=672 |passage=175|isbn=978-84-370-7648-5|lire en ligne=http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/10298/flor.pdf}}</ref> qui a canvi acceptaria part del programa establit en el ''Manifest'' i integraria bona part dels seus dirigents en la direcció del partit, com [[Ernest Lluch]].<ref name="harvsp08"/> Tot i que al III congrés del PSPV d'abril de 1978 s'aprovara la integració al [[PSPV-PSOE|PSOE]] per un 89% de vots,<ref name="afers">{{Ref-publicació|cognom = Escandell Garcia|nom = Ignasi|article = El nacionalisme valencià. Els casos del PNPV i la UPV (1978-1982)|publicació = Afers|url = |data = desembre de 2014|pàgines = 751-769|exemplar = 79|issn = 0213-1471}}</ref> la majoria de la militància del PSPV no s'integraria finalment al [[PSPV-PSOE]].<ref name="El Temps">Entrevista amb Josep Lluís Albinyana a [[El Temps]], número 1321, 6 d'octubre de 2009, pg. 11-26</ref><ref>Alfons Cucó estima que sols un terç dels militants del PSPV passaria a formar part del PSPV-PSOE després de la fusió (Alfons Cucó, ''Una ullada a la reconstrucció del socialisme valencià'', ''[[L'Avenç (1977)|L'Avenç]]'' num. 228, septembre 1998, p. 34).</ref> Entre els militants que no donaren suport al procés de fusió hi trobem a [[Vicent Ventura]] i [[Enric Tàrrega]],<ref>{{harvsp|Martí Castelló|id=JMC|2010|p=616-617}}</ref> que ja havien abandonat el partit.
| |||