Revisió del 16:46, 23 feb 2020 modifica 139.47.113.10 (discussió) →‎Paisatge Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 16:48, 23 feb 2020 modifica desfés 139.47.113.10 (discussió) aixo estava malament Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 3: [[Fitxer:Preikestolen Norge.jpg\|miniatura\|Penya-segat de [[Preikestolen]] situat sobre el [[Lysefjord]], un fiord de Noruega]] [[Fitxer:Cingles de la Serra de Sis (Baixa Ribagorça).jpg\|miniatura\|[[Cingles]] de la [[Serra de Sis]], situats a la [[Baixa Ribagorça]] dels [[Prepirineus aragonesos]]]] Vagos del montalbán, no lo copieis, pensad. Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'[[erosió]] i al desgast per l'acció [[atmosfera terrestre\|atmosfèrica]], generalment [[roca sedimentària\|roques sedimentàries]] com la [[limonita]], [[arenisca]], [[calcària]], [[dolomita]], encara que també poden apreciar-se [[roques ígnies]] com el [[basalt]] o el [[granit]] en aquestes formacions.▼ Vagos del montalbán, no lo copieis, pensad.Un '''penya-segat''', '''tallserrat'''<ref>{{Ref-web\|títol=GDLC - tallserrat\|url=http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0161411\|consulta=2019-09-15}}</ref> o '''capserrat'''<ref>http://dcvb.iecat.net</ref> és un [[accident geogràfic]] que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/- Gencat DIEC]</ref> Normalment s'anomena penya-segat o ''tallserrat'' l'escarpament a les [[Costa\|costes]], però també poden ser considerats com a tals els de les [[Muntanya\|muntanyes]], com els [[cingle]]s, així com les [[falla\|falles]] i ribes dels [[riu]]s. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina '''faralló''' (de l'espanyol ''farallón''). Un '''escarpament''', '''espadat''', '''tallat''' o '''fall''' és un cas particular de penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una [[falla tectònica]] o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a [[La Granja d'Escarp]] i [[El Pla d'Escarp]], al [[Segrià]]. ▲Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'[[erosió]] i al desgast per l'acció [[atmosfera terrestre\|atmosfèrica]], generalment [[roca sedimentària\|roques sedimentàries]] com la [[limonita]], [[arenisca]], [[calcària]], [[dolomita]], encara que també poden apreciar-se [[roques ígnies]] com el [[basalt]] o el [[granit]] en aquestes formacions. La major part dels penya-segats acaben en forma de pendent en la seua base; en àrees àrides o sota grans penya-segats, el talús és generalment una acumulació de roques despreses, mentre que en àrees de major humitat, les roques del talús queden cobertes per una capa de terra compactada per la humitat, formant un [[sòl]].

Penya-segat: diferència entre les revisions