Usuari:Manu bcn/proves: diferència entre les revisions

La '''quèstia''' (també coneguda com '''questa'''<ref>{{GEC|0205084|questa|consulta=23 febrer 2020}}</ref> o '''quístia'''<ref>{{GEC|0136433|quístia|consulta=23 febrer 2020}}</ref>) era un [[tribut]] en diners o en fruits que el [[senyor feudal]] cobrava dels seus súbdits. Al [[Principat d'Andorra]] fou vigent fins la [[Constitució d'Andorra|Constitució del 1993]].<ref>{{GEC|0136181|quèstia|consulta=2023 febrer 2020}}</ref>

Segons una clàusula del [[pareatge d'Andorra|pareatge]] del [[1278]], hom pagava el tribut en anys alterns a cadascun dels dos [[Copríncep d'Andorra|coprínceps]], els anys parells, al [[Bisbat d'Urgell|bisbe d’Urgell]] i els anys senars, al copríncep francès. El cobrament del primer any va correspondre al [[comte de Foix]] [[Roger Bernat III]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Soldevila|nom=Ferran|enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu|títol=Pere el Gran. Part 2: el regnat fins a l'any 1282|url=https://books.google.es/books?id=l_WI0BVDGJUC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]]|lloc=Barcelona|any=1995|pàgines=187|consulta=20 febrer 2020|isbn=9788472833043|col·lecció=Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica}}</ref> El seu darrer import fou de 450 [[pessetes]], els anys parells, al bisbe d’Urgell i de 960 francs, els anys senars, al copríncep francès.<ref>{{ref-llibresfn|cognom=de los Ríos|nom=Fernando|enllaçautor=Fernando de los Ríos Urruti|títol=Obras completas. Tomo I. Libros|url=https://books.google.es/books?id=IjMUkQZCNgoC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|editorial=Anthropos Editorial i Fundación Caja de Madrid|lloc=|any=1997|pàginesp=223|consulta=20 febrer 2020|isbn=84-7658-511-X|editor=Teresa Rodríguez de Lecea (ed.)|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, afer Drozd i Janousek contra França i Espanya. §76|url=http://hudoc.echr.coe.int/fre?i=001-62330|data=26 juny 1992|consulta=20 febrer 2020|llengua=francès}}</ref> La seva recaptació tenia lloc en el consell ordinari dit de setmana santa,<ref>{{GEC|0226075|consell|consulta=20 febrer 2020}}</ref> on és nomenava també la comissió que l’aniria a portar, a la Seu d'Urgell o a París, formada pels dos síndics, el secretari del consell general i dos consellers majors.

Arran de la [[Revolució Francesa]], el pagament de la quèstia al Copríncep francès va estar en suspens entre el [[1793]], quan la [[Convenció Nacional]] refusà el tribut feudal de la quèstia i renuncià, ensems, a tots els drets senyorials que pogués tenir sobre Andorra, i el [[1806]].<ref>{{GEC|0003858|Andorra|consulta=23 febrer 2020}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=A.L.|títol=Nacional i, ara, també Aeterna|url=https://www.bondia.ad/cultura/nacional-i-ara-tambe-aeterna|lloc=Andorra la Vella|publicació=Diari Bondia Andorra|data=11 maig 2016|consulta=20 febrer 2020}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Augustin|nom=Byron D.|títol=Andorra|url=https://books.google.es/books?id=O4MNjT4QS0EC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|editorial=Marshall Cavendish|lloc=Tarrytown|any=2009|pàgines=25|consulta=20 febrer 2020|isbn=978-0-7614-3122-0|col·lecció=Cultures of the world|llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Junoy|1838|p=42}}