Dmitri Iàzov: diferència entre les revisions

Iazov va allistar-se voluntàriament a l'[[Exèrcit Roig]] al novembre de 1941; i al no poder completar l'educació secundària, va inscriure's per estudiar a l'Escola d'Infanteria de Moscou, graduant-se al juny del 1942. Va lluitar a la [[Gran Guerra Patriòtica]] comandant [[escamot]]s i [[companyia|companyies]] de fusellers als fronts de [[Front de Volkhov|Volkhov]] i [[Front de Leningrad|Leningrad]], en les operacions ofensives al [[Estats Bàltics|Bàltic]] i en el [[Bossa de Curlàndia|bloqueig de Curlàndia]]. Va ser ferit i condecorat en combat.

 

 

El 1967 es va graduar en l'Acadèmia Militar d'Estat Major, sent [[major general]] el 1968. Des de maig de 1974 va ser Cap del Departament Principal de Personal del Ministeri de Defensa. Des d'octubre de 1976, viceprimer comandant del [[Districte Militar de l'Extrem Orient]]. De 1979 a 1980, va ser comandant del [[Grup de Forces Central|Grup Central de les Forces armades]] a [[Txecoslovàquia]]. Des de novembre de 1980 va estar al comandament del [[Districte Militar de l'Extrem Orient]], on va fer amistat amb [[Kim Il-sung]] i el 1986, quan, segons la [[Time (revista)|revista ''Time'']], que va fer una impressió favorable en [[Secretari General del PCUS|secretari general]] [[Mikhaïl Gorbatxov]], que va portar a les promocions posteriors. Va ocupar el càrrec de [[Ministre de Defensa de la Unió Soviètica]] a partir de maig de 1987. Va ocupar el càrrec de [[Ministre de Defensa de la Unió Soviètica]] a partir de maig de 1987, després que el mariscal [[Sergei Sokolov|Sokolov]] dimitís del càrrec arran que l'[[Alemanya|alemany]] [[Mathias Rust]] aconseguís aterrar una avioneta a la [[Plaça Roja]] passant desapercebut per les defenses aèries soviètiques. Durant els seus tres primers anys com a ministre només tenia el rang de [[General d'Exèrcit (Unió Soviètica)|General d'Exèrcit]], un fet inusual a la Unió Soviètica, i no va ser fins al 28 d'abril de 1990 quan el [[Caps d'Estat de la Unió Soviètica|President soviètic]] Mikhaïl Gorbatxov el va promoure al rang de [[Mariscal de la Unió Soviètica]].

Durant el període de [[Borís Ieltsin|Ieltsin]], Iazov va ser processat i absolt el 1994. Més tard va passar a participar en les activitats dels veterans present entre els convidats d'honor en la [[Dia de la Victòria (Europa Oriental)|desfilada de la victòria]]. Després de la seva dimissió, durant algun temps va ocupar el càrrec d'Assessor Militar en Cap de la Direcció General de Cooperació Militar Internacional del [[Ministeri de Defensa (Rússia)|Ministeri de Defensa rus]], així com assessor en cap de l'Acadèmia de l'Estat Major General. És membre dels òrgans rectors d'organitzacions públiques (inclosa la Comissió de la memòria del [[Gueorgui Júkov|mariscal Júkov]], el Fòrum "Reconeixement Públic", etc.) i Consultor en Cap del Centre Memorial Militar de les Forces Armades de Rússia.

 

 

== Condecoracions ==