Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions

Comitè Internacional per a la Resolució dels Problemes de l'Arquitectura Contemporània (CIRPAC), va ser una organització responsable de la organització de les trobades, determinant els locals i les dates dels eventsesdeveniments, a més dels temes tractats, així com la manera en la qual els temes serien tractats.

Primer de tot, pel que fa a l'organització, cal partir de la base que, “ "Els delegats i els seus suplents són elegits pel temps fins el proper Congrés i són reelegibles”.<ref>{{Ref-llibre|títol=Catholicisme social et urbanisme|url=http://dx.doi.org/10.4000/books.pur.88264|editorial=Presses universitaires de Rennes|data=2015|isbn=978-2-7535-3958-7|nom=Maryvonne|cognom=Prévot}}</ref> Així doncs, l’estructura de poder i l’organització interna dels CIAM, era feta al voltant d'un comitè que estava composat per membres de les diferents delegacions de tots els països participants. El CIRPAC no només tenia potestat sobre aquests anteriors punts, sinó que també deliberava sobre l’ l'ingrés de nous membres al CIAM. Aquests, per tal de poder participar en les trobades, s’havien de dirigir a la delegació del seu respectiu país, que podria acceptar-lo o no, segons la seva carrera. Aquests mètodes de selecció, demostre el caràcter centralitzador d’aquest comitè.

Tot i que les aquestes delegacions estaven repartides al llarg de la majoria de països europeus que participaven dels CIAM, les més importants són: a França, el grup ASCORAL, delegació filiada a les idees puristes de Le Corbusier. A més del grup GAMMA, d’autonomia ideològica en relació al lideratge; a Alemanya, el grup de Gropius tenia un opositor, Ring, format per arquitectes socialistes liderats per Hugo Häring; a Holanda, discussions entorn de ''De 8,'' vessant crítica del funcionalisme modern (Àmsterdam[[Amsterdam]]); OPBOUW a [[Rotterdam]], més afecte al racionalisme; a Anglaterra, reunions dels arquitectes del CIAM a MARS, un grup particularment actiu a finals de la Segona Guerra Mundial, promovent les reunions de Bridgewater.

A més, hi ha, al llarg de la història de l'agrupació, figures claus i innatament dirigents, com ara, la que, en les primeres reunions després de la Guerra, prevalia en quant a lideratge: Le Corbusier. Aquest, tractant temes com l'estructuració de l’ urbanisme, reforçant la tendència d’analitzar els problemes de la ciutat a partir del model de la segregació funcional, fa que les discussions prenguin una direcció amb la proposició del tema del nucli de la ciutat. L’any 1951, per ocasió del CIAM VIII congrés, a Hoddeston, [[Anglaterra]], el tema del nucli de la ciutat va ser una oportunitat per fer emergir les diferents maneres d’entendre el problema de la ciutat, escapant de la rigidesa del model funcionalista que restringia la problemàtica urbana a criteris convencionats pel grup dominant.El consens era forjat a través de les formulacions temàtiques genèriques de cada edició dels congressos, de manera que el tema general apareixia més que els treballats en cada comitè.

Aquest cos executiu electe del CIAM, s'encarregava de decidir els temes treballats en els diferents congressos, que van ser, entre d'altres, el plantejament urbà, la síntesi de les arts, la reforma de l’educació i la industrialització de la construcció, els programes socials referents a la reforma de plans i la reforma de l’Estat. En definitiva, i resumint, les funcions del comitè eren: