Reis Catòlics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 83.45.118.82. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Gallegocatholicmonarchs.jpg|miniatura|[[Ferran el Catòlic|Ferran]] i [[Isabel de Castella]] en una pintura atribuïda a [[Fernando Gallego]] (1490-95).]]
[[Fitxer:FerdinandIsabellaSpain.jpg|miniatura|[[Ferran el Catòlic|Ferran]] i la seva esposa [[Isabel de Castella]]]]
[[Fitxer:Escut dels Reis Catòlics a Sant Jeroni de la Murtra.JPG|miniatura|Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de [[Sant Jeroni de la Murtra]], a [[Badalona]].]]
Els '''Reis Catòlics''' és el nom que van rebre [[Isabel de Castella|Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic|Ferran II d'Aragó]], del [[Papa]] [[Alexandre VI]], com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de [[França]]. De llavors ençà, el títol de ''rei Catòlic'' fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella (com el de rei Cristianíssim dels de França); tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel (quan de fet, el primer només era rei consort de Castella i, doncs, no era pas ''rei Catòlic'').
En casar-se en secret en [[1469]], van donar origen a la unió de les corones de [[Regne de Castella|Castella]] i [[Corona d'Aragó|Aragó]] en [[1474]]. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars.
Van començar la colonització de les illes [[Canàries]]. Van mantenir assetjada la ciutat de [[Granada (Andalusia)|Granada]] des de [[1491]] fins a la seva capitulació el [[2 de gener]] de [[1492]]. Com a campament van fundar prop la ciutat el de [[Santa Fe (Granada)|Santa Fe]].
Durant el seu regnat va tenir lloc el viatge de [[Cristòfol Colom|Cristòfor Colom]] cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que el portaria a [[Descobriment d'Amèrica|descobrir el continent americà]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]].
== Institucions polítiques ==
=== [[Corona de Castella]] ===
Es va remodelar el Consell Real en les Corts de Toledo de [[1480]] fent-lo més estructurat i dividint-lo en parts.
Es va formar l'Audiència de Granada. Es va produir un augment en la [[Hisenda]] castellana a causa dels impostos i als senyorius procedents del repartiment del territori nassarita
Per a controlar el [[bandoler]]isme en els camins i en general el furt es va instituir la [[Santa Hermandad]] el [[1467]]. En els municipis es van instaurar els [[corregidor]]s, l'autoritat pertinent en l'àmbit municipal.
=== [[Corona d'Aragó]] ===
Els Reis Catòlics gairebé no van modificar el seu sistema polític. El més important va ser el major poder que es va donar als lloctinents de la zona i l'establiment del sorteig electoral (insaculació) consistent a treure d'una bossa un paper amb el candidat escollit.
=== Política de construcció naval ===
Desmantellament de l'estol de galeres de la Generalitat.<ref name="Manini1856">{{ref-llibre|autor=Juan Manini|títol=Historia de la Marina Real Española, 1: desde el descubrimiento de las Americas hasta el Combate de Trafalgar|url= https://books.google.com/books?id=l1ZoaMDbP6kC&pg=PA337|any=1856| editorial=Imprenta de José Maria Ducazcal|pàgines=337–}}</ref>
== Política religiosa ==
El [[Papa]] [[Innocenci VIII]] va concedir als Reis Catòlics el dret de Patronat sobre Granada i les illes Canàries, el que suposava el control de l'Estat en els assumptes religiosos.
Una [[butlla]] del Papa [[Sixt IV]] de [[1478]] va crear la '''[[Inquisició]]''' a Castella per a un control de la puresa de la fe, i més tard a Aragó. La Inquisició va ser l'única institució comuna per als dos regnes. Cal destacar la presència [[Tomàs de Torquemada]] com a Inquisidor General.
El [[1492]], els Reis Catòlics signaren el drecret d'expulsió dels [[jueu]]s,<ref name=":0">{{Ref-web|url= http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/03/31/l%E2%80%99expulsio-dels-jueus/|títol=L’expulsió dels jueus| consulta=12 gener 2017|nom=Vicente Moreno Cullell|llengua=català|obra=Ciències Socials en Xarxa| editor=|data=31 març 2012}}</ref> de gran poder econòmic, d'ambdós regnes hispans produint-se una crisi econòmica. Es creu que en van marxar uns dos terços, convertint-se els altres. També es va obligar els musulmans a convertir-se al cristianisme, passant-se a anomenar moriscs, o a abandonar els regnes. Aquesta acció fou el colofó d'un procés de persecució contra la població jueva a la península, iniciat el 1391 amb la destrucció de la jueria de [[Sevilla]] a mans d'una massa enfervorida pels sermons d'un religiós d'[[Écija]].<ref name=":0" />
El resultat d'aquesta acció de neteja religiosa va ser la creació d'un país de civilització cristiana i el començament de la identificació de pàtria i religió.
== Economia i societat ==
L'expulsió dels jueus va suposar una gran pèrdua econòmica per als dos regnes. La base econòmica de la Monarquia Catòlica estava en l'agricultura, en la ramaderia de la [[llana]] i en l'exportació de matèries primeres.
[[Fitxer:Reyes Católicos doble excelente 24389.jpg|miniatura|Doble dels Reis Católics]]
[[Corona de Castella]] era la potència industrial i comercial més gran de l'època i la [[Corona d'Aragó]] la seguia de prop. Per a defensar la riquesa que suposava la llana, els Reis van concedir privilegis a la [[Concejo de la Mesta|Mesta]] amb la ''Ley de Defensa de las Cañadas'' de [[1489]], amenaçades pels agricultors. Es va protegir els artesans per mitjà del comerç intern.
Socialment i econòmicament es va afavorir a l'alta noblesa que va augmentar el seu poder econòmic amb els senyorius granadins. Les Lleis de Toro de [[1505]] van enfortir la institució del ''[[mayorazgo]]''.
A Catalunya es va solucionar el problema dels [[remences|pagesos remences]] amb la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] de [[1486]] que va suprimir els [[mals usos]] i va obligar els camperols a pagar nous impostos.
== Política peninsular ==
=== Conquesta de Granada ===
{{AP|Guerra de Granada}}
Després de la [[Segona Guerra de Successió castellana|segona guerra civil castellana]] ([[1475]]-[[1479]]) es va reprendre la [[conquesta]] de l'[[Emirat de Gharnata]]. Aprofitant que aquest regne es trobava en crisi dinàstica entre el [[soldà]], el seu germà el Zagal i el seu fill [[Boabdil]]; es va començar una guerra per la conquesta de Granada. Es distingeixen diverses fases:
* [[1469]]: Es casen els Reis Catòlics.[[Fitxer:Escudo Reyes Catolicos.png|miniatura|L'escut dels reis catòlics després d'incorporar Granada]]
* de [[1484]] a [[1487]]: Conquesta de la part occidental del regne. Boabdil signa un tractat amb els Reis segons el qual lliuraria Granada a canvi que li donessin un senyoriu a la zona oriental del regne.
* de [[1488]] a [[1490]]: Comença la conquesta de la part oriental del regne. Es trasllada la base d'operacions a [[Múrcia]]. Durant aquesta etapa es rendeix el germà del soldà, Zagal.
* de [[1490]] a [[1492]]: S'exigeix a Boabdil el lliurament de Granada. A l'assabentar-se el poble de Granada dels pactes entre Boabdil i els Reis Catòlics oposa resistència que és resposta pels exèrcits dels Reis. Boabdil [[Setge de Granada|lliura Granada]] després d'unes negociacions secretes.
La victòria d'aquesta guerra va significar:
* L'aparició d'un exèrcit estructurat i professional, independent de la noblesa, que estaria format pels terços reals.
* L'aportació de grans recursos econòmics.
* El repartiment dels territoris granadins entre senyors de la noblesa, apareixent així nous senyorius.
=== La conquesta de Navarra ===
El [[Regne de Navarra]], a principis del {{segle|XVI|s}} estava dividit en dos bàndols, [[agromontesos]] i [[beamontesos]], cadascun partidari d'un rei distint. Els reis de Navarra van signar un tractat amb el rei de França per poder-se defensar dels atacs constants del [[Regne de Castella]]. A causa del fet que els reis de Navarra van fomentar certes doctrines religioses que va disgustar el [[Papa]], se'ls va concedir una butlla d'excomunió.
El [[1512]] [[Ferran el Catòlic]] va demanar permís a Navarra, aliada natural de França, perquè les tropes castellanes passessin per Navarra per a atacar a França. La resposta negativa per part del rei navarrès va ser motiu suficient perquè Ferran el Catòlic ordenés al [[Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones|duc d'Alba]] l'ocupació de Navarra, demanant així ajuda als seus partidaris (els beamontesos) i, en menys d'un any, l'[[Alta Navarra]] es va incorporar a la Monarquia Catòlica. Només es va trobar certa resistència en alguns punts del sud, i la ciutat de [[Pamplona]], la capital, va caure només en tres dies
== Política extrapeninsular ==
La política agressiva i [[Expansionisme|expansionista]] portada a terme per Ferran II i Isabel va ser possible gràcies a una sèrie de factors:
* La iniciativa diplomàtica de Ferran II d'Aragó. El seu propòsit era aconseguir els millors acords per al seu regne. Continuà la política tradicional d'Aragó cap a la Mediterrània amb la vista posada a Orient, i a la vegada una política d'aliances destinada a aïllar [[França]], enemic freqüent d'[[Aragó]] els darrers segles de l'edat mitjana.
* L'eficiència de l'exèrcit de la Corona al comandament del general [[Gonzalo Fernández de Còrdova]], conegut com el [[Gran Capità]]. Fernández de Còrdova va organitzar l'exèrcit sobre una nova unitat de combat, el [[terç]] o terços reials.
* La gran aportació de recursos econòmics procedents de la indústria i del comerç de la llana i del blat.
* La política matrimonial dels Reis.
=== Incorporació de les [[illes Canàries]] ===
La sobirania de l'arxipèlag canari fou concedida al Regne de Castella pel [[tractat d'Alcaçovas]], de [[1479]], que definia els territoris castellans i portuguesos.
Les illes però, no serien totalment sotmeses fins a la conquesta de [[Tenerife]] el [[1496]].
=== L'expansió pel mediterrani: Itàlia ===
Una vegada finalitzada la [[Setge de Granada|conquesta de Granada]], el rei [[Carles VIII de França]] va signar amb Ferran el Catòlic el [[1493]] el [[Tractat de Barcelona (1493)|Tractat de Barcelona]], mitjançant el qual la [[Corona d'Aragó]] recuperà el [[Rosselló]] i la [[Cerdanya]], a canvi de la seva postura neutral davant un imminent atac francès al [[regne de Nàpols]]. L'exèrcit de Carles VIII es va situar al sud d'Itàlia destituint al rei [[Ferran I de Nàpols]], cunyat i cosí de Ferran. La situació de França a la península Itàlica no va agradar al Papa, el valencià [[Alexandre VI]], el qual va demanar ajuda als Reis Catòlics. Ferran no va dubtar a intervenir i en poc temps, i gràcies a l'exèrcit del Gran Capità, els francesos van ser expulsats i el rei Ferran I va recuperar el tron napolità.
El [[1500]] el nou rei [[Lluís XII de França]] va signar amb Ferran el Catòlic el Tractat de Granada per a ocupar els exèrcits d'ambdós països el regne de Nàpols. Ferran el Catòlic va accedir i el rei Ferran I de Nàpols va tornar a ser destituït. Ambdós exèrcits van ocupar la zona, però les discrepàncies van començar a sorgir entre els dos exèrcits i començà una lluita d'escamots. Malgrat la inferioritat numèrica de l'exèrcit del Gran Capità, derrotà als francesos i els va expulsar d'Itàlia. Nàpols fou conquerida i incorporada a la Corona d'Aragó.
A la fi del regnat de Ferran el Catòlic es reprèn la intervenció en els assumptes italians. Els Reis Catòlics participen en la [[Lliga de Cambrai]] de [[1508]], convocada pel Papa [[Juli II]] contra la [[República de Venècia]]. Després d'aquesta lliga comencen a produir-se frecs entre el Pontífex i França. Per l'auxili que demana el Papa, Ferran el Catòlic envolta [[Roma]] amb les seves tropes davant un possible atac francès per a destituir al Papa. En aquest context es produí la incorporació de Navarra la corona.
=== L'expansió nord-africana ===
Després de la conquesta de Granada, els Reis Catòlics decideixen començar una conquesta pel nord d'Àfrica amb una doble intenció:
* Eliminar els focus de la pirateria berber de la zona.
* Començar una acció evangelitzadora pel [[magrib]].
La conquesta va començar amb la presa de [[Melilla]] per [[Pere d'Estopinyà]] el [[1497]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=García Hernán |nom=Enrique |cognom2=Maffi |nom2=Davide |títol=Política, estrategia, organización y guerra en el mar |url= http://books.google.cat/books?id=W0K8VseEaDMC&pg=PA743&dq=17+de+septiembre+de+1497&hl=ca&sa=X&ei=ylpBT5L2Faqb0QXUn9yPDw&ved=0CE4Q6AEwBQ#v=onepage&q=17%20de%20septiembre%20de%201497&f=false |llengua=castellà | editorial=CSIC |data=2006 |pàgines=p.743 |isbn=8484832244 }}</ref> i es va reprendre el [[1505]] amb la presa de Mers-el-Kebir. Així mateix es va ocupar el [[Vélez de la Gomera]], [[Orà]], [[Bejaïa|Bugia]], [[Alger]], [[Tunis]], [[La Goleta]] i [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]].
Cap destacar la missió evangelitzadora portada a terme pel [[Cardenal Cisneros]]. La conquesta d'Àfrica va haver de ser finalitzada el [[1510]] a causa de la represa de les guerres a Itàlia.
=== L'expansió atlàntica: Amèrica ===
El [[1486]] [[Cristòfor Colom]] va oferir als Reis Catòlics un projecte ja ofert a Portugal, que juntament a Castella eren els únics països europeus amb una Marina seriosa, i que aquest havia rebutjat perquè està negociant amb Castella el [[Tractat de Tordesillas]]: viatjar a les Índies a través d'una nova ruta per l'Atlàntic. Els informes científics referents a això van ser molt poc favorables per a Colom, i per a la Corona era qüestió prioritària en aquests moments la Conquesta de Granada. Acabada aquesta, els Reis Catòlics van acceptar el seu projecte.
Mitjançant les [[Capitulacions de Santa Fe]] de [[17 d'abril]] de [[1492]] es van recollir les negociacions portades a terme amb Colom: nomenament d'almirall, virrei i governador dels territoris per descobrir i la desena part de tots els béns obtinguts. El cost de l'expedició va ser estimat en 2.000.000 de [[maravedís]], més el sou de Colom.
La tradició popular diu que aquestes quantitats foren sufragades per «les joies d'Isabel la Catòlica», però la realitat diu que la meitat d'aquests diners els va deixar Lluís Santángelo (tresorer jueu de la Corona d'Aragó), amb fons de la Santa Hermandad, la quarta part la va aportar el mateix Colom (que al seu torn els va manllevar), i la quantitat restant probablement la van vessar banquers i mercaders residents a Andalusia, entre els quals estaven els [[germans Pinzón]] i [[Juan de la Cosa]].
El [[2 d'agost]] de [[1492]] va partir Colom del port de [[Palos]] ([[província de Huelva|Huelva]]) amb la '''nao Santa Maria''' (propietat de Juan de la Cosa) i les caravel·les '''la Pinta''' i '''la Niña''' (propietat dels germans Pinzón), amb 100 tripulants aproximadament. A l'octubre van arribar a l'illa de Guanahaní que van batejar amb el nom de [[San Salvador (Bahames)|San Salvador]] i des de la qual van passar a [[Cuba]] i l'[[Hispaniola]].
El [[1494]] es va signar entre Castella i Portugal el [[Tractat de Tordesillas]], mitjançant el qual es va redistribuir la influència marítima de cada país.
A les [[Índies]], annexionades al regne de Castella, es van instaurar els sistemes administratius tradicionals del regne castellà. Es va crear l'Audiència a Santo Domingo el [[1510]], es va instituir a [[Sevilla]] el [[1503]] la [[Casa de Contractació]] i, més endavant, el [[1523]] ja amb [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], el [[Consell d'Índies]].
Els reis van aconseguir el Patronat d'Índies -concedit pel Papa- que els va deixar controlar l'Església americana. Es van instaurar a més les ''encomiendas'' per a evangelitzar als indígenes.
== Unió dinàstica ==
Isabel va prendre com a escut un feix de fletxes (en nombre variable) referint-se al vell conte del pare que al morir diu als seus fills que, romanent units com el feix, seran més forts.
Ferran va prendre com a escut un jou amb una corda solta, amb el lema "tanto monta...", en referència al [[nus gordià]]. Ambdós escuts es mostren junts, però no units.
A l'època, els portuguesos es consideraven també part d'Espanya, ja que fins aleshores, Espanya només era el nom modern amb el mateix concepte i ús geogràfic que correspondria actualment el terme de [[Península Ibèrica]], ençà la [[Hispània]] romana, i els Reis Catòlics mai van prendre el títol de reis d'Espanya, ni tan sols amb la unió dinàstica.
El seu símbol eren ''el yugo y las flechas'', un jou i un feix de fletxes, el jou és una altra al·lusió al [[Nus Gordià]]. ''Y'' i ''F'' són les inicials d'Ysabel (ortografia arcaica) i Ferran. Aquest símbol va ser més tard utilitzat pel partit de la [[Falange Española|Falange]], que afirmava representar la glòria heretada i els ideals del '''Reis Catòlics'''.
== Descendència i matrimonis ==
La política dels Reis Catòlics va incloure també les aliances pels matrimonis dels seus fills. Van ser aquests:
* [[Isabel d'Aragó i de Castella|Isabel d'Aragó]] ([[1470]]-[[1498]]), primera esposa de '''[[Manuel I de Portugal]]'''.
* l'[[Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)|infant Joan d'Aragó]] ([[1478]]-[[1497]]), casat amb [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]] i mort prematurament. Està enterrat al monestir de St. Tomàs, [[Àvila]].
* '''[[Joana I de Castella]]''', va casar amb '''[[Felip I de Castella|Felip el Bell]]''', '''[[reina de Castella]]'''.
* [[Maria d'Aragó i de Castella]] ([[1482]]-[[1517]]), segona esposa de '''[[Manuel I de Portugal]]''', el seu cunyat.
* [[Caterina d'Aragó]], que va casar primer amb el príncep [[Artur de Gal·les]], i després de la prematura mort d'aquest, amb el seu germà, '''[[Enric VIII d'Anglaterra]]'''.
== Regències ==
=== Regència de Ferran II (1508 a 1516) ===
A la mort d'Isabel de Castella el [[1504]] la filla comú dels dos, [[Joana I de Castella]] fou nomenada reina de Castella juntament amb el seu marit, [[Felip I de Castella|Felip el Bell]]. A la mort d'aquest, el [[1506]], Joana patí un trastorn mental que l'apartà de la corona (tot i que mai no fou desposseïda del títol de reina). Les Corts van demanar a Ferran II que ocupés el tron com regent, fins que el seu nét [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] fes la majoria d'edat.
Durant la regència de Ferran el Catòlic es va incorporar Navarra a la Monarquia i es va produir el matrimoni de Ferran amb [[Germana de Foix]]. Ferran va morir el [[1516]], abans que Carles I arribés a Castella.
=== Regències per arquebisbes ===
Fins a l'arribada al tron per part de Carles I, els dos regnes van estar regits per dos bisbes:
* El [[Cardenal Cisneros]] va prendre el control a [[Regne de Castella|Castella]].
* L'[[arquebisbe de Saragossa]], [[Alfons d'Aragó (arquebisbe)|Alfons d'Aragó]], fill natural de Ferran II, va prendre el control a la [[Corona d'Aragó]].
== Vegeu també ==
* [[Isabel de Castella]]
* [[Ferran el Catòlic]]
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://tudorhistory.org/aragon/ Caterina d'Aragó a tudorhistory.org]
{{Autoritat}}
{{Catalunya}}
{{Espanya}}
<!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Reis Catolics}}
| |||