Modernisme català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
millores Etiquetes: escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.95.173. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Reptil Parc Guell Barcelona.jpg|miniatura|'El drac' del [[Parc Güell]], obra d'[[Antoni Gaudí]] ]]
El '''modernisme català''' va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una [[cultura]] moderna i nacional. Es desenvolupà a [[Catalunya]], i de forma especial a [[Barcelona]], al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament [[1885]] i [[1920]].
Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva [[arquitectura]], que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una [[Catalunya]] moderna.<ref name="arquitectura">{{citar ref |títol =Arquitectura modernista |editor =Generalitat de Catalunya |obra =Culturcat |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ec3f110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = 14/10/2012 }}</ref>
Tot i això, el modernisme català no va ser tan sols un estil arquitectònic i decoratiu caracteritzat per les formes curvilínies, extretes de la flora i en general de la natura. En realitat aquest modernisme és només una part del significat del nom, coneguda fora de Catalunya com a ''[[Art Nouveau]]'', ''Modern Style'' o ''Glasgow Style'', ''Jugendstil'', ''[[Sezession]]'', ''Liberty'', etc. El que va començar-se a anomenar ''modernisme'', a Catalunya, eren les [[arts]] –incloses [[literatura modernista|literatura]] i [[música]]– més noves, més ''modernes'', que van aparèixer al final del {{segle|XIX}} i van continuar els primers anys del segle XX. Era l'art més semblant a les tendències més modernes aparegudes a Europa. Així, tan modernista era un pintor que s'acostava al [[simbolisme]] com un altre que seguia l'[[impressionisme]] o un escriptor seduït pel [[naturalisme]]. Si sonaven a ''modern'' eren, en conseqüència, ''modernistes''.<ref name="culturcat">{{citar ref |títol =Pintura i escultura en el modernisme |editor =Generalitat de Catalunya |obra =Culturcat |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=860f110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = 21/10/2012 }}</ref>
Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tot [[Europa]] (el ''[[Modernisme]]''), a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. Tractava de recuperar la cultura catalana unida a una ferma voluntat de modernitzar el país.<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/5189.htm Arquitectura modernista catalana], El Arte y Cultura en Español, Junta de Castilla y León {{es}}</ref> L'arquitectura, l'escultura, la pintura i les arts decoratives catalanes van trobar la seva compatibilitat en l'[[Art Nouveau]], i la concordança amb el que necessitava la cultura i art català (completar la creativitat iniciada a la Renaixença), i la societat catalana (reafirmar la seva modernitat transformant-se). De mans d'arquitectes catalans, aquest estil té, a més a més, exemples notables a ciutats com ara [[Comillas]], [[Novelda]], [[Astorga]], [[Melilla]] o [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]], tenint com a fites significatives l'[[Exposició Universal de Barcelona (1888)]] i l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)]].
Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per la [[UNESCO]] com a [[Patrimoni de la Humanitat]]: De [[Gaudí]], el [[Parc Güell]], el [[Palau Güell]], la [[Casa Milà]], la façana del Naixement i la cripta de la [[Sagrada Família]], la [[Casa Vicens]] i la [[Casa Batlló]] a Barcelona, juntament amb la cripta de la [[Colònia Güell]] a [[Santa Coloma de Cervelló|Sta. Coloma de Cervelló]]; i el [[Palau de la Música Catalana]] i l'[[Hospital de Sant Pau]] a Barcelona, de [[Domènech i Montaner]]. Pel que fa a la pintura modernista, podem trobar moltes d'aquestes obres exposades a diferents museus catalans com el [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] o el [[Museu del Modernisme Català]].
== Modernisme ==
[[Fitxer:Théophile-Alexandre Steinlen - Tournée du Chat Noir de Rodolphe Salis (Tour of Rodolphe Salis' Chat Noir) - Google Art Project.jpg|miniatura|''La tournée du Chat Noir avec Rodolphe Salis'' (1896) de [[Théophile Steinlen]].
{{AP|Modernisme}}
▲Als submarins del {{segle|XIX|s}} sorgeixen a [[Europa]] tendències arquitectòniques que trenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb la intenció del {{segle|XX|s}}, que donen gran rellevància a l'estètica. Aquest moviment és conseqüència de la [[Segona Revolució Industrial]], que ha anat arrelant en els diversos països, i dels avanços derivats d'ella, com l'[[electricitat]], el [[ferrocarril]] i la [[màquina de vapor]], que han canviat completament la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les quals s'han anat establint indústries que regenten un nombre creixent de burgesos.
El [[modernisme]] fou, doncs, un estil urbà i burgès, a cavall entre el {{segle|XIX|s}} i el {{segle|XX|s}}, fou un moviment internacional que amb diferents noms es desenvolupà per tot el món occidental: [[Art Nouveau]] a [[França]] i [[Bèlgica]], [[Modern Style]] o Glasgow Style a [[Escòcia]] i al [[Regne Unit]], [[Jugendstil]] a [[Alemanya]], [[Sezession]] a [[Àustria]], [[modernisme|Liberty]] a [[Itàlia]], etc. A Catalunya va tenir suficient personalitat pròpia per parlar de modernisme català, per la gran quantitat i qualitat d'obres realitzades i el gran nombre d'artistes de primer ordre que conrearen aquest estil. Estilísticament és un moviment heterogeni, amb moltes diferències entre artistes, cadascú amb el seu segell personal, però amb un mateix esperit, un afany de modernitzar i europeïtzar Catalunya.<ref>Francesc Fontbona: ''El modernisme i el noucentisme''. A ''El llibre d'or de l'art català'', pàg. 153. </ref>
Linha 18 ⟶ 25:
== Arquitectura ==
[[Fitxer:Gaudi-Batllo-0279ret.jpg|miniatura|La [[Casa Batlló]] de [[Gaudí]].]]
A finals
La [[burgesia]] industrial i rural catalana, en les últimes dues dècades del {{segle|XIX|s}} i el primer quart del [[s. XX]], va trobar una via de representació amb l'arquitectura modernista. Aquest moviment es va significar per una renovació artística paral·lela a altres arts contemporànies, la recerca de noves expressions formals i la voluntat de situar-se en una modernitat a altura europea. Tenia similituds conceptuals i estilístiques amb les diverses variants de l'anomenat ''[[Art Nouveau]]'' (Art Nou) que es desenvolupa a Europa durant el mateix període. Els centres artístics van ser ciutats que tradicionalment es trobaven a la perifèria dels grans moviments culturals ([[Glasgow]], [[Brussel·les]], [[Nancy]], [[Viena]] i en menor mesura [[París]]).<ref name="arquitectura"
A Catalunya, el procés es va veure accentuat per tres aspectes més: la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] ([[1833]] - [[1880]]), la necessitat evolutiva de regeneració social i política, i l'ampliació urbanística de moltes ciutats ([[Girona]], [[Tarragona]], [[Reus]], [[Sabadell]], [[Terrassa]], [[Mataró]], i en concret l'[[Eixample de Barcelona]] des de [[1859]]).
Linha 116 ⟶ 123:
== Pintura ==
[[Fitxer:Plein Air.jpg|miniatura|''[[Plein air (Casas)|Plein air]]'', [[Ramon Casas]] (MNAC).]]
Encara que els modernistes més famosos són arquitectes, els primers artistes catalans que van rebre aquest adjectiu van ser, segurament, [[Santiago Rusiñol]] i [[Ramon Casas]] quan havien tornat de [[París]], al començament del decenni dels noranta, i n'havien portat una visió grisa, moderadament [[impressionisme|impressionista]], de temes suburbials d'un [[Montmartre]] encara desconegut per la majoria, i d'altres racons de [[França]] i fins i tot de la mateixa Catalunya, fets aquests ja sota la influència rebuda fora. L'emblemàtic oli de Casas ''[[Plein air (Casas)|Plein air]]'', de cap al [[1891]], que és al [[MNAC]], és l'exemple més conegut i entenedor d'aquest estil, com també ''[[El Sacré-Coeur en construcció]]'' (1890), de Rusiñol, al [[Musée d'Orsay]] de [[París]].<ref name="culturcat"
Aquella manera de pintar les coses, influïda per [[Edgar Degas]] o [[James Whistler]], que defugia l'anècdota i l'enquadrament brillant per donar importància a la pintura pura, sonava tan nova que va desconcertar molts afeccionats i va desagradar molts altres, mentre començava a seduir aquells que sintonitzaven amb la modernitat d'aleshores. I així el modernisme pictòric es va obrir pas.<ref name="culturcat"/>
| |||