Usuari:Ibj ibj/proves/Josep Serra i Forn: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Nascut a Solsona l'11 de juny 1909, es tracta d'una de les persones que més han marcat la història de la seva població natal durant el segle XX.
Fou l'alcalde de Solsona en diferents ocasions, entre d'altres durant la II República (1934-36), dues vegades quan va acabar la Guerra civil (1939 i 1939-41) i bona part del Franquisme (1944 i 1949-69).
* Va néixer a Solsona l'11 de juny de 1909.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=LERIDA. Solsona. El Alcalde, elegido para procurador en Cortes por los Municipios de la provincia.|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1987/10/21/pagina-36/32695665/pdf.html?search=Jose%20Serra%20Forn%20Solsona|data=5 abril 1961|pàgines=36|llengua=castellà}}</ref> ▼
* Es tracta d'una de les personalitats que més han marcat la història de la seva població natal durant el segle XX.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticia/635292/20030123/mor-josep-serra-alcalde-solsona-durant-franquisme.html|títol=Mor Josep Serra, alcalde de Solsona durant el franquisme.|consulta=3 març 2020|llengua=|editor=VilaWeb|data=23 gener 2003}}</ref> ▼
Va estar en possessió de varies condecoracions de guerra pel seu valerós comportament al front de batalla, però el cert és que al començament de la Guerra civil va estar emboscat fins que es va evadir al bàndol franquista, col·locat lluny del front com a xofer i juntament amb el bisbe Valentí Comellas va exercir una mena d'ambaixada solsonina al bàndol nacional.
* Va ocupar l'alcaldia de Solsona en diferents ocasions, entre d'altres durant la República (1934-36), en dues ocasions quan va acabar la Guerra civil (1939 i 1939-41) i bona part del Franqusime (1944 i 1949-69).<ref name=":0" /><ref name=":1" /><ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Tasies i Planas|nom=Jordi|títol=Solsona, 400 anys d'història : miscel·lània|capítol=Alcaldes de la ciutat de Solsona (1815 - 1994)|url=|llengua=|data=juliol 1994|editor=Ajuntament de Solsona|edició=Grafiques Muval|lloc=Solsona|pàgines=389|isbn=L-902/94|oclc=804689536}}</ref> ▼
Finalitzada la guerra, la seva actitud va ser d'hostilitat constant envers qualsevol persona que hagués tingut a veure amb el règim republicà. En un clima d'exaltació franquista fou protagonista, juntament amb el seu germà Pauet Serra, de la repressió durant els primers anys del Franquisme a Solsona. Va tenir un paper molt destacat en acusar i obrir expedients de responsabilitats polítiques a persones concretes dins una història de venjances amb orígen als enfrontaments entre bàndols per motius polítics i ideològics existents abans de la guerra. Més de vint anys després del conflicte bèl·lic va arribar a impedir amb informes negatius el retorn al país d'alguns exiliats.
Entre les diferents responsabilitats polítiques va ser diputat provincial a la Diputació de Lleida, designat el 1955, i va ser procurador en corts entre els anys 1961 i 1964. També va ser president de la ''Junta Provincial de Fomento Pecuario''.
A iniciativa seva, cap als anys 40, es va recuperar a Solsona la tradició dels Trabucaires amb el vestit típic de la pagesia del segle XVIII.
Durant el seu pas a l'alcaldia, en el context de l'agument de població que va experimentar Solsona durant la dècada de 1960 i davant la manca d'espai i recursos de l'escola pública, conegudes al moment amb el nom d'Escoles Nacionals, el 1963 va impulsar la construcció d'una nova escola. Per caprici seu l'edifici estava inspirat arquitectònicament amb el Gran Hotel de Jaca. El mateix any, l'Ajuntament de Solsona, amb ell al capdavant, va iniciar els tràmits necessaris per a la creació d'un Institut a Solsona atès que no hi havia cap centre d'ensenyament mitjà a la població. L'any següent, el Ministeri d'Educació i Ciència va concedir, com a solució eventual, la creació d'un col·legi lliure adoptat, la titularitat del qual la tenia el consistori, autoritzat a impartir quatre cursos de batxillerat elemental en dues seccions, una de masculina a les escoles de Formació Professionals i una altra de feminina al Col·legi de la Companyia de Maria.
El darrer període de la seva vida el va passar a una residència d'avis a Oliana i va morir al Sant Hospital de la Seu d'Urgell el dia 22 de gener de 2003 a l'edat de 93 anys. La seva defunció va ser que alguns sectors de Solsona lamentessin la manca de reconeixement públic vers la seva figura i obra.
== Apunts biogràfics ==
▲* Va néixer a Solsona l'11 de juny de 1909.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=LERIDA. Solsona. El Alcalde, elegido para procurador en Cortes por los Municipios de la provincia.|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1987/10/21/pagina-36/32695665/pdf.html?search=Jose%20Serra%20Forn%20Solsona|data=5 abril 1961|pàgines=36|llengua=castellà}}</ref>
▲* Es tracta d'una de les personalitats que més han marcat la història de la seva població natal durant el segle XX.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticia/635292/20030123/mor-josep-serra-alcalde-solsona-durant-franquisme.html|títol=Mor Josep Serra, alcalde de Solsona durant el franquisme.|consulta=3 març 2020|llengua=|editor=VilaWeb|data=23 gener 2003}}</ref>
▲* Va ocupar l'alcaldia de Solsona en diferents ocasions, entre d'altres durant la República (1934-36), en dues ocasions quan va acabar la Guerra civil (1939 i 1939-41) i bona part del Franqusime (1944 i 1949-69).<ref name=":0" /><ref name=":1" /><ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Tasies i Planas|nom=Jordi|títol=Solsona, 400 anys d'història : miscel·lània|capítol=Alcaldes de la ciutat de Solsona (1815 - 1994)|url=|llengua=|data=juliol 1994|editor=Ajuntament de Solsona|edició=Grafiques Muval|lloc=Solsona|pàgines=389|isbn=L-902/94|oclc=804689536}}</ref>
*Al començament de la Guerra civil va estar emboscat fins que es va evadir al bàndol franquista, col·locat lluny del front com a xofer. Juntament amb el bisbe Valentí Comellas va exercir una mena d'ambaixada solsonina al bàndol nacional. Va tenir una actitud d'hostilitat constant envers qualsevol persona que hagués tingut a veure amb el règim republicà. Més de vint anys després de la guerra impedia amb informes negatius que alguns exiliats tornessin al país.<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=Miralles|nom=Esther|títol=Emboscats. La guerra dels que no hi van anar|url=https://books.google.es/books?id=dtafDQAAQBAJ&pg=PT126&lpg=PT126&dq=josep+serra+forn+solsona&source=bl&ots=AVkD2VZxpO&sig=ACfU3U1JpE3dXGmmf21VMEkilH5kNPsBlg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi456Lyj_7nAhWD2uAKHRwYAKIQ6AEwB3oECAoQAQ#v=onepage&q=josep%20serra%20forn%20solsona&f=false|edició=|llengua=|data=2013|editorial=Ara Llibres|lloc=Badalona|pàgines=|isbn=978-84-15224-93-8}}</ref>
*Va ser el promotor del monument als emboscats que hi ha Solsona a la plaça del Camp, inaugurat al 1970: un monument que oficialment és un homenatge a l'hospitalitat pagesa, però en realitat és un homenatge als que es van amagar per no anar a la guerra quan el govern republicà els va mobilitzar.<ref name=":3" /><ref>{{Ref-web|url=http://www.espaisdememoria.udl.cat/?q=taxonomy/term/35|títol=Espai de Memòria|consulta=3 març 2020|llengua=|editor=Universitat de Lleida|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.ara.cat/cultura/Amagats-al-bosc-no-front_0_929907101.html|títol=Amagats al bosc per no anar al front|consulta=3 març 2020|llengua=|editor=Diari Ara|data=1 juny 2013}}</ref>
* El 1949 va ser nomenat alcalde.<ref name=":0" />
* El 1955 va ser designat diputat provincial.<ref name=":0" />
* Va estar en possessió de varies condecoracions de guerra pel seu valerós comportament al front de batalla.<ref name=":0" />
* Va ser president de la ''Junta Provincial de Fomento Pecuario''.<ref name=":0" />
* Va ser procurador en corts (2 de juny de 961- 6 de juny de 1964) durant el Franquisme.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28108620%29.NDIP.|títol=SERRA FONT, JOSE|consulta=29 maig 2017|llengua=Castellà|editor=Congrés dels Diputats|data=}}</ref>
* El darrer període de la seva vida el va passar a una residència d'avis a Oliana.<ref name=":1" />
* Va morir al Sant Hospital de la Seu d'Urgell el dia 22 de gener de 2003 a l'edat de 93 anys.<ref name=":1" />
* La seva defunció va ser que alguns sectors de Solsona lamentessin la manca de reconeixement públic vers la seva figura i obra.<ref name=":1" />
*En un clima d'exaltació franquista ell i el seu germà, Pau Serra, van ser protagonistes de la repressió durant els primers anys del Franquisme a Solsona. Van tenir un paper molt destacat en acusar i obrir expedients de responsabilitats polítiques a persones concretes dins una història de venjances que venia d'enfrontaments entre bàndols per motius polítics i ideològics existents abans de la guerra.<ref>{{Ref-web|url=https://vimeo.com/370493790|títol=100 anys. Història d'una casa, d'unes vides, d'una petita ciutat.|consulta=3 març 2020|llengua=|editor=Família Padro - Casas|data=2019}}</ref>
*A iniciativa seva, cap als anys 40 es va recuperar a Solsona la tradició dels Trabucaires amb el vestit típic de la pagesia del segle XVIII.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ajsolsona.cat/la-ciutat/noticies/solsona-homenatja-els-seus-trabucaires-amb-un|títol=SOLSONA HOMENATJA ELS SEUS TRABUCAIRES AMB UN APLEC DE COLLES CATALANES|consulta=03 març 2020|llengua=|editor=Ajuntament de Solsona|data=}}</ref>
*L'any 1963, l'Ajuntament de Solsona, amb ell al capdavant, va iniciar els tràmits necessaris per a la creació d'un Institut a Solsona atès que no hi havia cap centre d'ensenyament mitjà a la població. El 1964, el Ministeri d'Educació i Ciència va concedir, com a solució eventual, la creació d'un col·legi lliure adoptat, la titularitat del qual la tenia el consistori, autoritzat a impartir quatre cursos de batxillerat elemental en dues seccions, una de masculina a les escoles de Formació Professionals i una altra de feminina al Col·legi de la Companyia de Maria.<ref>{{Ref-web|url=http://www.francescribalta.cat/joomla/index.php?option=com_content&view=article&id=48&Itemid=59|títol=Breu història dels inicis.|consulta=3 març 2020|llengua=|editor=IES Francesc Ribalta|data=21 setembre 2008}}</ref>
*En el context de l'agument de població que va experimentar Solsona durant la dècada de 1960 i davant la manca d'espai i recursos de l'escola pública, conegudes al moment amb el nom d'Escoles Nacionals, el 1963 va impulsar la construcció d'una nova escola. Per caprici seu l'edifici estava inspirat arquitectònicament amb el Gran Hotel de Jaca.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=50è aniversari Escola Setelsis. Junts recordem Setelsis|url=https://issuu.com/escolasetelsis/docs/9maig_juntsrecordemsetelsis_sensesa|edició=|llengua=|data=maig 2018|editorial=Escola Setelsis|lloc=Solsona|pàgines=10|isbn=}}</ref>
== Alcaldia ==
| |||