Dextrometorfan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 18:
Els efectes secundaris del dextrometorfà inclouen:<ref name="nhtsa">{{Ref-web|url=http://www.nhtsa.dot.gov/PEOPLE/injury/research/job185drugs/dextromethorphan.htm|títol=Dextromethorphan|obra=NHTSA|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100412192741/http://www.nhtsa.dot.gov/people/injury/research/job185drugs/dextromethorphan.htm|arxiudata=12 de abril de 2010}}</ref>
* En dosis altes: [[urticària]], [[nàusea]], [[vertigen]], [[mareig]], [[al·lucinació]] d'ulls tancats, dificultat per respirar.
* En dosis molt altes, és a dir, de 12,5 a 75 vegades la recomanada: [[Al·lucinació|al·lucinacions]], dissociació, [[vòmit]], visió borrosa, ulls vermells, pupil·les dilatades, [[Suor|sudoració]], [[febre]], [[Hipertensió arterial|hipertensió]], respiració superficial, [[diarrea]], retenció [[orina|urinària]], espasmes [[Múscul|musculars]], [[sedació]].▼
El dextrometorfà també pot causar malestars [[Gastrointestinal|gastrointestinals]]. També és conegut a causar [[lesions d'Olney]] quan és administrat de manera [[intravenosa]], encara que això ha estat qüestionat per la falta de proves en humans, ja que van ser provats en rates administrant-los 50mg cada dia durant un mes. S'han observat canvis neurotòxics incloent [[Vacúol|vacuolització]], en l'escorces cinglades posterior i retroesplenial en rates a les quals es va administrar altres antagonistes de NMDA com el PCP, però no amb dextrometorfà.<ref>{{Ref-publicació| cognom5=Olney| nom=J.|cognom2=Labruyere| nom2=J|cognom3=Price|nom3=M.| article=Pathological changes induced in cerebrocortical neurons by phencyclidine and related drugs| publicació=Science| volum=244|exemplar=4910|pàgines=1360–2|any=1989|pmid=2660263|doi=10.1126/science.2660263}}</ref><ref>{{Ref-publicació| cognom5=Shuey| article=Oral administration of dextromethorphan does not produce neuronal vacuolation in the rat brain| pmid=17573115| any=2007|pàgines=813–8| exemplar=4| volum=28|publicació=NeuroToxicology| nom5=D|nom=R|nom4=T|cognom4=Oneill| nom3=C| cognom3=Chengelis| nom2=A| cognom2=Radovsky|doi=10.1016/j.neuro.2007.03.009}}</ref> En molts casos documentats el dextrometorfà ha produït dependència psicològica en persones que l' han usat de manera recreativa; de qualsevol manera no produeix addicció física, segons el comitè de dependències dels medicaments de l'[[Organització Mundial de la Salut]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=WHO Expert Committee on Drug Dependence|article=Seventeenth Report|editorial=World Health Organization|any=1970|url=http://whqlibdoc.who.int/trs/WHO_TRS_437.pdf|format=PDF|consulta=29 de diciembre de 2008}}</ref>▼
▲En dosis molt altes, és a dir, de 12,5 a 75 vegades la recomanada: [[Al·lucinació|al·lucinacions]], dissociació, [[vòmit]], visió borrosa, ulls vermells, pupil·les dilatades, [[Suor|sudoració]], [[febre]], [[Hipertensió arterial|hipertensió]], respiració superficial, [[diarrea]], retenció [[orina|urinària]], espasmes [[Múscul|musculars]], [[sedació]].
▲El dextrometorfà també pot causar malestars [[Gastrointestinal|gastrointestinals]]. També és conegut a causar lesions d'Olney quan és administrat de manera [[intravenosa]], encara que això ha estat qüestionat per la falta de proves en humans, ja que van ser provats en rates administrant-los 50mg cada dia durant un mes. S'han observat canvis neurotòxics incloent [[Vacúol|vacuolització]], en l'escorces cinglades posterior i retroesplenial en rates a les quals es va administrar altres antagonistes de NMDA com el PCP, però no amb dextrometorfà.<ref>{{Ref-publicació| cognom5=Olney| nom=J.|cognom2=Labruyere| nom2=J|cognom3=Price|nom3=M.| article=Pathological changes induced in cerebrocortical neurons by phencyclidine and related drugs| publicació=Science| volum=244|exemplar=4910|pàgines=1360–2|any=1989|pmid=2660263|doi=10.1126/science.2660263}}</ref><ref>{{Ref-publicació| cognom5=Shuey| article=Oral administration of dextromethorphan does not produce neuronal vacuolation in the rat brain| pmid=17573115| any=2007|pàgines=813–8| exemplar=4| volum=28|publicació=NeuroToxicology| nom5=D|nom=R|nom4=T|cognom4=Oneill| nom3=C| cognom3=Chengelis| nom2=A| cognom2=Radovsky|doi=10.1016/j.neuro.2007.03.009}}</ref> En molts casos documentats el dextrometorfà ha produït dependència psicològica en persones que l' han usat de manera recreativa; de qualsevol manera no produeix addicció física, segons el comitè de dependències dels medicaments de l'[[Organització Mundial de la Salut]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=WHO Expert Committee on Drug Dependence|article=Seventeenth Report|editorial=World Health Organization|any=1970|url=http://whqlibdoc.who.int/trs/WHO_TRS_437.pdf|format=PDF|consulta=29 de diciembre de 2008}}</ref>
=== Contraindicacions ===
Linha 30 ⟶ 29:
El dextrometorfà no es pot prendre si s'està sota tractament amb inhibidors de la monoamina oxidasa, per la possible aparició de la [[síndrome serotoninèrgica]], el qual és potencialment perillós i pot succeir ràpidament per una excessiva acumulació de [[serotonina]] en el cos. El dextrometorfà també pot causar la síndrome serotoninèrgica quan és usat amb medicaments [[Inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina|ISRS]], però una recerca ha mostrat que aquesta interacció només es produeix si és pren a dosis recreatives i no a dosis terapèutiques.
Hi ha usuaris que informen d'haver fet servir [[levomepromazina]] com a potenciador dels efectes del dextrometorfà, quan s'usa de manera recreativa; no s'han fet molts estudis sobre si el fet d'usar aquesta combinació de medicaments pot augmentar els efectes adversos.
=== Interaccions amb aliments ===
S'ha de tenir certa cura quan es
=== Proves de laboratori ===
Les proves de laboratori d'aquest medicament es poden fer per sang o orina. Per sang pot ser per [[sèrum]] o plasma; en sèrum, preferentment, 2 mil·lilitres, en orina (mínim 2 mil·lilitres).
== Química ==
El dextrometorfà és el enantiòmer dextrorrotatori del levometorfà, que és un metil del levorfanol
Obté el seu nom segons la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada|IUPAC]] com a 3-metoxi-17-metil-(9α,13α,14α)-
La rotació específica en aigua és de +27
== Referències ==
| |||