Revisió del 18:50, 9 març 2020 modifica 88.12.3.72 (discussió) dos paraules mal escrites Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 18:52, 9 març 2020 modifica desfés 88.12.3.72 (discussió) canviar palabras Etiquetes: Substitució editor visual Edició següent →
Línia 1: {{Nom vulgar}} [[Fitxer:AlgaeTree.png\|miniatura\|El llinatge de les algues segons [[Thomas Cavalier-Smith]]. El nombre exacte i el lloc dels esdeveniments [[endosimbiosi\|endosimbiòtics]] encara no està clar, per això aquest diagrama s'ha de prendre com una guia general<ref>{{ref-publicació \| article = Diversity and evolutionary history of plastids and their hosts \| autor = Patrick J. Keeling \| url = http://www.amjbot.org/cgi/content/full/91/10/1481 \| publicació = American Journal of Botany \| any = 2004 \| volum = 91 \| pàgines = 1481–1493 \| doi = 10.3732/ajb.91.10.1481}}</ref><ref>{{ref-publicació \| url = http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=1713255 \| article = Evaluating Support for the Current Classification of Eukaryotic Diversity \| autor = Laura Wegener Parfrey, Erika Barbero, Elyse Lasser, Micah Dunthorn, Debashish Bhattacharya, David J Patterson, and Laura A Katz \| doi = 10.1371/journal.pgen.0020220 \| publicació = PLoS Genet. \|data= desembre 2006\| volum = 2 \| exemplar = 12 \| pàgines = e220 \| pmid = 17194223 \| pmc = 1713255 }}</ref>]] Les '''algues''' són éssers [[eucariotes]], [[unicel·lular]]s o [[pluricel·lular]]s, que realitzen la [[fotosíntesi]], és a dir, són [[autòtrof]]s fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les [[cèl·lules]] del mateix tipus (amb l'excepció dels gàmetes i les espores), no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena [[tal·lus]]; per això, les algues es defineixen com a organismes [[tal·lus\|tal·lofítics]] amb [[clorofil·la]]. Com que no tenen un [[epidermis\|teixit epidèrmic]] impermeable que eviti la seva dessecació, tot i que realitzen la fotosíntesi, les seves cèl·lules tenen una paret externa de [[cel·lulosa]] i, malgrat que algunes tenen formes semblants a les [[fulles]], [[tiges]] i [[Arrel (botànica)\|arrels]], les algues no són plantes autèntiques, no s'inclouen en el [[regne (biologia)\|regne]] de les [[plantes]], sinó que, juntament amb els [[protozous]], formen un regne diferent que anomena regne dels [[protists\|protocrists]] Alguns grups d'algues tenen el [[pigment]] verd (la [[clorofil·la]]) emmascarat per altres pigments que els proporcionen altres colors (groc, marró o vermell). Viuen a l'[[aigua]] o en llocs molt humits, de manera lliure o fixes en una superfície. Moltes algues unicel·lulars viuen suspeses en l'aigua i constitueixen el [[fitoplàncton]]. Es reprodueixen [[reproducció asexual\|asexualment]] per [[bipartició]], [[escissió]], o mitjançant [[Espora (vegetal)\|espores]], i [[reproducció sexual\|sexualment]], mitjançant [[gàmetes]]. En general, la seva reproducció és alternant, és a dir, s'alterna una reproducció mitjançant espores amb una reproducció mitjançant gàmetes. ~~A les carofícies, l'extrem superior de l'oogoni s'anomena ''corònula''. És constituïda per les terminacions de cinc cèl·lules que revesteixen l'oogoni.~~ ~~== Taxonomia ==~~ [[Fitxer:Laurencia.jpg\|miniatura\|''[[Laurencia]]'', un gènere marí d'[[algues vermelles]] de Hawaii]] [[Fitxer:Codiumfragile.jpg\|miniatura\|''[[Codium fragile]]'' a la costa]] viva franco, la flagela española i vox Les algues no formen una unitat [[taxonòmica]], sinó que són un grup [[polifilètic]] (vegeu regne [[Protoctista]]), una denominació vulgar per a diversos organismes pigmentats que viuen a l'aigua. * '''Algues blaves''' Les algues blaves són en realitat un tipus d'organisme [[procariota]], denominats [[cianobacteri]]s, que pertany al regne [[Monera]]. Poden formar grans masses visibles a ull nu d'aspecte semblant a les algues eucariotes, d'on prové la confusió com per exemple en ''[[Nostoc commune]]''. * '''Algues flagel·lades''' ~~Són algues unicel·lulars que tenen un o més flagels. Formen part del fitoplàncton. Apareixen en grans quantitats en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel·lades.~~ ** Exemples: ''[[Euglena]]'' * '''Algues grogues o diatomees''' ~~Són algues unicel·lulars i formen part del fitoplàncton. La clorofil·la està emmascarada per un pigment groc, i el seu cos està protegit per una mena d'estoig de sílice.~~ ** Exemples: centrals, penals * '''Algues verdes''' Són algues unicel·lulars o pluricel·lulars de color verd, perquè en elles predomina la clorofil·la. Viuen en aigües riques en sals minerals, a les quals donen un color verd intens. Abunden en aigües dolces, i també viuen en el mar i fins i tot en la terra humida. Es diu que d'aquestes algues provenen les plantes superiors. ** Exemples: ''[[Cladophora]]'', ''[[Spirogyra]]'', ''[[Chara]]'', ''[[Enciam de mar]]'' (''[[Ulva lactuca]]''), ''[[Chlorella]]'', ''[[Nodularia]]''. * '''Algues brunes''' Són algues pluricel·lulars en les quals la clorofil·la està emmascarada per un pigment de color marró. La majoria viuen fixes en els substrats mitjançant arrels falses. Encara que el seu aspecte sigui com el de plantes superiors, no ho són perquè no tenen teixit epidèrmic ni vasos conductors. El seu cos està cobert de substàncies mucilaginoses, la qual cosa els permet suportar emersions llargues fora de l'aigua i viure en zones de marea. Poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les '''laminàries,''' que són els organismes més grans que existeixen. De vegades, tenen flotadors que les mantenen dretes. ** Exemples: ''[[Fucus]]'' * '''Algues vermelles''' Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a i d. Presenten una gran diversitat de formes i grandàries. Es caracteritzen per l'absència de cèl·lules flagel·lades, la presència de pigments bilicromoproteids i ficobilisomes i l'absència de midó en els cloroplasts, ja que usen com a material de reserva el midó de florideas; els tilacoides són simples (rodoplasts). La reproducció sexual per oogàmia, amb cèl·lules especialitzades, carpogonis i espermacions (pot faltar-hi la sexualitat). Les algues vermelles són utilitzades en el sector alimentari i en el farmacèutic. En aquests, el producte més comercialitzat és l'agar-agar. ~~== Filogènia ==~~ ~~Les algues són polifilètiques des del punt de vista de l'àcid nucleic, però es pot traçar un arbre nucleoplastídic:~~ ~~{{clade\|1=[[Cyanobacteria]]\|2=~~ ~~{{clade\|[[Glaucophyta]]\|2=~~ ~~{{clade\|label1=[[Rodoplasts]]\|label2=[[Cloroplasts]]\|1=~~ ~~{{clade\|1=[[Rhodophyta]]\|2=[[Heterokonta]]\|3=~~ ~~{{clade\|[[Cryptophyta]]\|[[Haptophyta]]}}~~ }} ~~\|2=~~ ~~{{clade\|1=[[Euglenophyta]]\|2=~~ ~~{{clade\|1=~~ ~~{{clade\|1=[[Chlorophyta]]\|2={{clade\|[[Charophyta]]\|[[Embryophyta]] (plantes superiors)}}}}~~ ~~\|2=[[Chlorarachniophyta]]~~ }} }} }} }} }} ~~== Gastronomia ==~~ Les algues són un tipus de [[verdura]] clàssica de la [[Cuina (tècnica)\|cuina]] de l'Àsia oriental, i més modernament de la [[vegetariana]] occidental; aporten moltes [[vitamines]] i [[minerals]]. ~~Tipus d'algues i de preparacions d'[[Alga_comestible\|algues utilitzades en gastronomia]]:~~ * [[arame (alga)\|arame]] * [[agar-agar]] * [[iziki]] * [[kombu]] * [[nori]] * ''[[Ulva rigida]]'' * [[wakame]] ~~== Les algues com a biocombustible ==~~ ~~{{Principal\|Biocombustible d'alga}}~~ ~~En general s'empren microalgues ([[diatomea\|diatomees]]) riques en [[lípid]]s. Les algues cultivades tenen un rendiment fins a 30 vegades superiors al de les plantes oleaginoses cultivades.~~ ~~== Referències ==~~ ~~{{commonscat}}~~ ~~{{referències}}~~ VIVA ESPAÑA!! ~~{{Botànica}}~~ ~~{{Autoritat}}~~ [[Categoria:Algues\| ]]

Alga: diferència entre les revisions