Comandes catalanes de l'orde del Temple: diferència entre les revisions

Els territoris dels pobles que actualment constitueixen el municipi de Batea (Batea, Algars i Pinyeres) formaren juntament amb el [[castell d'Almudèfer]] la sotscomanda templera d'Algars. Tot i que els castells d'Algars i de Batea figuraven dins dels límits occidentals del terme de Miravet en la donació que, l'any 1153, Ramon Berenguer IV féu al Temple, aquest en retardà la repoblació, sobretot a causa dels pocs efectius humans de què disposava, fet que esperonà Alfons el Trobador a prendre la iniciativa: l'any 1181, cedí Batea i Algars a gent aliena al Temple. Aquest protestà immediatament i a l'any següent el rei els reconeixia els seus drets. El Temple n'inicià la repoblació: el 1205 el mestre provincial i el comanador de Ribera atorgaven carta de població a Batea. Malgrat tot, en els anys següents, els templers no devien fer el seguiment necessari de la repoblació, i l'absentisme provocà que un cavaller, Artal d'Altusella, s'apoderés dels castells d'Algars i de Batea. Finalment, en un judici celebrat el 1216 el rei i la cort reconegueren novament els drets dels templers. Fou a partir d'aleshores que el Temple hi instal·là una sotscomanda; el 1221 es documenta un primer "comanador d'Algars", Guillem de Clariana. Els templers seguiren esperonant la repoblació: l'any 1244, el comanador de Miravet, el d'Algars i el de Nonasp concediren una segona carta de franqueses a divuit famílies de Nonasp que vivien a la Vall Major de Batea. El 1280 concedien carta de població a Pinyeres; el 1281 a Algars. En aquesta darrera es fa palesa la utilització, per part del Temple, del castell i del mas que hi ha a sota (anomenat actualment mas de Roda) com a seu de la sotscomanda.