Comandes catalanes de l'orde del Temple: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
== Arribada a Catalunya. Les primeres donacions ==
Els templers arribaren molt aviat a Catalunya. A finals de la segona dècada del segle XII i a començaments de la tercera rebien deixes importants dels comtes de Barcelona i d'Urgell. Simultàniament, havien anat rebent de tots els estaments civils i eclesiàstics catalans, tota mena de beneficis i donacions arreu del país. A partir d'aquestes donacions, amb racionalitat i pragmatisme, organitzarien una gran xarxa de comandes o convents que abastaria tot el territori català: '''comandes militars''' als castells de frontera, per defensar-la; '''comandes rurals''' al
[[Fitxer:Baldwin II ceeding the Temple of Salomon to Hugues de Payens and Gaudefroy de Saint-Homer.jpg|miniatura|esquerra|Balduí II rei de Jerusalem cedint part del seu palau vora la mesquita d'Al-Aqsa a Hug de Payens i a Godofred de Sant-Homer]]
[[Fitxer:Fragment del retaule de Sant Bernat i Bernabé, s. XIV.jpg|miniatura|Sant Bernat, fragment del retaule de Sant Bernat i Bernabé de l'església de Santa Maria de Montblanc (Conca de Barberà), segle XIV. Sant Bernat si bé inspirà la Regla del Temple, no la redactà.]]
Línia 15:
[[Fitxer:Segell del mestre provincial (Catalunya-Aragó).jpg|miniatura|Segell del mestre de la provincia catalanoaragonesa del Temple, s. XIII]]
La primera data important de la introducció del Temple a Catalunya és la donació que, l'any 1130, els feu el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer III]] del [[castell de Granyena]]<ref>Albon, 1913:25; Forey (1973:8-9) creu més probable que la donació tingués lloc l'any 1131.</ref> el qual professà a l'orde. Tant a [[Catalunya]], com a l'[[Aragó]] i a [[Portugal]] l'orde es comprometia a ajudar a la lluita contra l'Islam; intenció que es refermarà amb la donació, l'any següent, del castell de Barberà per part d'[[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], comte d'Urgell,<ref>Albon, 1913, p. 36-37.</ref> i culminarà, l'any 1134, amb la cessió dels drets que hi tenia [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona<ref>Perg. de Ramon Berenguer IV, núm. 27, (publicat per Pròsper de Bofarull y Mascaró, CODOIN, IV, Barcelona, 1849, p. 18-19).</ref>.
D'antuvi, però, els templers no tenien clara la participació contra els infidels de la península. Ramon Berenguer IV, maldà per aconseguir-ho. L'any 1134 convocà una assemblea de nobles catalans intentant convencer el Temple. Tanmateix, la decisió ferma de la participació de l'Orde arribaria set anys més tard en el context del sorprenent testament del rei aragonès, [[Alfons el Bataller]], a favor dels [[ordes militars]] de Jerusalem (Temple, Hospital i Sant Sepulcre). Com és sabut, el mateix [[Ramon Berenguer IV]] negocià la renúncia dels tres ordes al testament que culminà, l'any 1143, a Girona, on pactà amb el Temple<ref>Forey, 1973:23-25.</ref>.
[[Fitxer:Comandes Temple Catalunya.jpg|miniatura|esquerra|Mapa de les comandes o convents de l'orde del Temple a Catalunya.]]
Línia 26:
Les construccions relacionades amb els templers a Catalunya són diverses i tenen molts matisos, que cal tenir presents a l'hora d'establir filiacions i graus de pertinença a l'orde.
El motiu que portà el Temple a la Península, la guerra contra l'Islam, suposà una [[castell|arquitectura militar]] semblant a la de [[Terra Santa]]. Però no tots els convents templers de Catalunya foren castells. La simplificació que suposa reduir l'arquitectura del Temple a arquitectura militar de frontera, divulgada per alguns estudiosos, està molt lluny de la realitat, si més no en el cas de Catalunya. És cert que hi ha castells de frontera en les construccions templeres catalanes, i aquests compten entre les comandes principals, però també hi ha fortaleses urbanes, granges ([[granja]]) fortificades, [[masos]], [[molins]]... És natural que fos així, la vida i activitat dels templers al nostre país, un cop acabada la conquesta catalano-aragonesa, va tenir el mateix caràcter que en qualsevol país on mai hi hagué tasques de [[croada]].
Així doncs, les circumstàncies particulars de Catalunya —de guerra primer i de pau després— determinaren una varietat tipològica en l'arquitectura templera, que no trobem en altres llocs. La diversitat de funcions dels [[cavaller]]s en terres catalanes es veurà també reflectida en l'arquitectura —religiosa i civil— que propiciaren.<ref>Fuguet, 1995, p. 57-58.</ref>
| |||