Comandes catalanes de l'orde del Temple: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 15:
[[Fitxer:Segell del mestre provincial (Catalunya-Aragó).jpg|miniatura|Segell del mestre de la provincia catalanoaragonesa del Temple, s. XIII]]
La primera data important de la introducció del Temple a Catalunya és la donació que, l'any 1130, els feu el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer III]] del [[castell de Granyena]]<ref>Albon, 1913:25; Forey (1973:8-9) creu més probable que la donació tingués lloc l'any 1131.</ref> el qual professà a l'orde. Tant a [[Catalunya]], com a l'[[Aragó]] i a [[Portugal]] l'orde es comprometia a ajudar a la lluita contra l'Islam; intenció que es refermarà amb la donació, l'any següent, del [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)|castell de Barberà]] per part d'[[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], comte d'Urgell,<ref>Albon, 1913, p. 36-37.</ref> i culminarà, l'any 1134, amb la cessió dels drets que hi tenia [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona<ref>Perg. de Ramon Berenguer IV, núm. 27, (publicat per Pròsper de Bofarull y Mascaró, CODOIN, IV, Barcelona, 1849, p. 18-19).</ref>.
D'antuvi, però, els templers no tenien clara la participació contra els infidels de la península. Ramon Berenguer IV, maldà per aconseguir-ho. L'any 1134 convocà una [[Pau i Treva de Déu|assemblea]] de nobles catalans intentant convencer el Temple. Tanmateix, la decisió ferma de la participació de l'Orde arribaria set anys més tard en el context del sorprenent testament del rei aragonès, [[Alfons el Bataller]], a favor dels [[ordes militars]] de Jerusalem (Temple, Hospital i Sant Sepulcre). Com és sabut, el mateix [[Ramon Berenguer IV]] negocià la renúncia dels tres ordes al testament que culminà, l'any 1143, a Girona, on pactà amb el Temple<ref>Forey, 1973:23-25.</ref>.
[[Fitxer:Comandes Temple Catalunya.jpg|miniatura|esquerra|Mapa de les comandes o convents de l'orde del Temple a Catalunya.]]
Quan [[Granyena de Segarra]] i [[Barberà de la Conca]] foren lliurades al Temple havien recorregut ja un llarg camí en mans de senyors feudals que fins aleshores havien dut a terme la tasca de fortificar la frontera per defensar els territoris conquerits i continuar l'avenç. Els comtes confiaren als templers aquells castells, convençuts que ells serien els defensors idonis.
La lluita contra l'[[Islam]] per allunyar-lo de les terres peninsulars seguí amb forta embranzida i amb caràcter de [[croada]] en els anys immediats a què l'Orde del Temple decidís prendre-hi part. Les més importants places andalusines de ponent i del sud ([[Lleida]] i [[Tortosa]]) foren conquerides amb important concurs dels templers. Ramon Berenguer IV, en virtut dels pactes establerts a Girona el [[1143]], els féu importants donacions en aquelles terres, les quals es veieren incrementades per altres que els anaren fent diferents senyors feudals. En ambdues ciutats instal·laren dues de les principals comandes de les terres catalanes; des d'elles organitzaren la resta de fortificacions a ells confiades en la nova frontera.
Paral·lelament a la labor de guerra i defensa de les fortaleses de la frontera andalusina, l'orde endegà en les terres catalanes la mateixa labor que practicava arreu dels reialmes cristians d'Occident: captació i explotació de béns per aconseguir els recursos econòmics que li havien de permetre continuar i ampliar la seva tasca principal, mantenir lliures i segurs del perill islàmic els llocs sants de [[Síria]] i [[Palestina]] per tal que els [[pelegrins]] hi poguessin arribar amb tranquil·litat.
Línia 26:
Les construccions relacionades amb els templers a Catalunya són diverses i tenen molts matisos, que cal tenir presents a l'hora d'establir filiacions i graus de pertinença a l'orde.
El motiu que portà el Temple a la Península, la guerra contra l'Islam, suposà una [[castell|arquitectura militar]] semblant a la de [[Terra Santa]]. Però no tots els convents templers de Catalunya foren castells. La simplificació que suposa reduir l'arquitectura del Temple a arquitectura militar de frontera, divulgada per alguns estudiosos, està molt lluny de la realitat, si més no en el cas de Catalunya. És cert que hi ha castells de frontera en les construccions templeres catalanes, i aquests compten entre les comandes principals, però també hi ha fortaleses urbanes,
Així doncs, les circumstàncies particulars de Catalunya —de guerra primer i de pau després— determinaren una varietat tipològica en l'arquitectura templera, que no trobem en altres llocs. La diversitat de funcions dels [[cavaller]]s en terres catalanes es veurà també reflectida en l'arquitectura —religiosa i civil— que propiciaren.<ref>Fuguet, 1995, p. 57-58.</ref>
| |||