Francesc Cañadas Gozalbo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Francesc Cañadas Gonzalbo (Barcelona, 1889 . Barcelona, 1948), poeta i assagista català. Col·laborà en “La Campana de Gràcia“, “La Humanitat...».
Etiqueta: editor de codi 2017
 
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
Francesc Cañadas Gonzalbo (Barcelona, 1889 .- Barcelona, 1948), poeta, periodista i assagista català.
 
== Biografia ==
En els seus orígens milità en el camp de l'anarquisme, afiliat a la CNT. Col·laborà en el setmanari d'adscripció socialista "Justícia Social" a partir de 1924, i a “[[La Campana de Gràcia]]“ i “[[La Humanitat]]”, Dirigí “Ilustración Ibérica” (1925). L'octubre de 1933, després del segon congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya, ingressà en aquesta formació, esdevenint un dels més notables representants del corrent obrerista, mitjançant la seva presència en el consell de redacció del setmanari "Mall" i a la revista mensual "Guerra a la guerra". Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat (1933-34). El 1935 es va fer càrrec de la direcció del "Diario de Comercio". Vaser empresonat pels franquistes entre 1939 i 1946.<ref>{{Ref-web|url=http://dbe.rah.es/biografias/22392/francisco-canadas|títol=Francisco Cañadas|consulta=18/3/2020|llengua=Espanyol|editor=Real Academia de la Historia (Luis Blanco Domingo)|data=}}</ref> Fou empresonat del 1939 al 1946.<ref>{{GEC|14126}}</ref>
 
== Assagista ==
 
Cañasa va ser el protagonista d'un important esforç de síntesi de l'economia marxista, amb les seves obres de divulgació escrites els anys 1931 i 1931, i amb la traducció de les obres d'Emile Durkheim ''El socialismo: su definición, sus orígenes'', ''La doctrina saint-simoniana ''(1932) i d'Emile Lenoir ''Cómo se implantará el co­munismo ''(1933).
 
== Obra literària ==
 
Publicà diversos llibres de poemes: ''El camí invisible'' (1928), ''L’atzar i el ritme'' (1934) i ''Analecta'' (1937). Va traduir diverses obres de Gorki i Dostoievski per la Librería Maucci de Barcelona.
 
Col·laborà en “[[La Campana de Gràcia]]“, “[[La Humanitat]]” i “Justícia Social”, i dirigí “Ilustración Ibérica” (1925). Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat (1933-34). Publicà diversos llibres de poemes: ''El camí invisible'' (1928), ''L’atzar i el ritme'' (1934) i ''Analecta'' (1937). Fou empresonat del 1939 al 1946.<ref>{{GEC|14126}}</ref>
 
== Referències ==