Bisbat de Fulda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de bisbat
| name = Bisbat de Fulda
| latin = Dioecesis Fuldensis
| local = Bistum Fulda
| image = Catedral de Fulda.jpg
| caption = La catedral de Fulda
| country = {{GER}}
| territory = [[Fitxer:Flag of Hesse.svg|border|25px]] [[Hessen]]
| metropolitan =[[arquebisbat de Paderborn]]
| deaneries = 10
Línia 19:
| established =5 d'octubre de [[1752]]
| cathedral =[[Catedral de Fulda| Santíssim Salvador]]
| patron =[[Bonifaci de Fulda|Sant BonifacioBonifaci]]<br />[[Elisabetta d'Ungheria|Santa ElisabettaElisabet]]
| priests = 327
| pope = {{Papa actual}}
Línia 28:
| website = {{url|http://www.bistum.fulda.net}}
}}
El '''bisbatBisbat de Fulda''' ([[alemany]]:- ''Bistum Fulda'' {{de}}, [[llatí]]: ''Dioecesis Fuldensis'') {{la}} - és una [[bisbat|seu]] de l'[[Església Catòlica]] a [[Església catòlica a Alemanya|Alemanya]], [[sufragània]] de l'[[arquebisbat de Paderborn]]. Al [[2013]] tenia 403.668 batejats sobre una població de 1.714.494 habitants. Actualment està regida pel [[bisbe (catolicisme)|bisbe]] [[Heinz Josef Algermissen]].
[[Fitxer:DomFritzlar 017.jpg|miniatura|La basílica menor de Sant Pere a [[Fritzlar]].]]
[[Fitxer:Sint-Bonifatiuscrypte Fulda.jpg|miniatura|La tomba de [[Bonifaci (bisbe de Magúncia|Sant Bonifaci]], venerat com apòstol d'[[Alemanya]], a la catedral de Fulda.]]
[[fitxer: Wappen Bistum Fulda.png|miniatura|Escut de la diòcesi]]
El '''bisbat de Fulda''' ([[alemany]]: ''Bistum Fulda'', [[llatí]]: ''Dioecesis Fuldensis'') és una [[bisbat|seu]] de l'[[Església Catòlica]] a [[Església catòlica a Alemanya|Alemanya]], [[sufragània]] de l'[[arquebisbat de Paderborn]]. Al [[2013]] tenia 403.668 batejats sobre una població de 1.714.494 habitants. Actualment està regida pel [[bisbe (catolicisme)|bisbe]] [[Heinz Josef Algermissen]].
 
== Territori ==
[[Fitxer:DomFritzlar 017.jpg|esquerra|miniatura|La basílica menor de Sant Pere a [[Fritzlar]].]]
La diòcesi comprèn part d'[[Hessen]], al centre d'[[Alemanya]]. La seu episcopal és la ciutat de [[Fulda (Alemanya)|Fulda]], on es troba la [[catedral]] del [[catedral de Fulda|Santíssim Salvador]]. A [[Fritzlar]] es troba la [[basílica menor]] de Sant Pere. El territori s'estén sobre 10.000&nbsp;km², i està dividit en 305 [[parròquia|parròquies]], agrupades en 10 [[vicariat]]s.
[[Fitxer:Sint-Bonifatiuscrypte Fulda.jpg|esquerra|miniatura|La tomba de Sant [[Bonifaci (bisbe de Magúncia|Sant Bonifaci]], venerat com apòstol d'[[Alemanya]], a la catedral de Fulda.]]
[[fitxer: Wappen Bistum Fulda.png|esquerra|miniatura|Escut de la diòcesi]]
 
La diòcesi comprèn part d'[[Hessen]], al centre d'[[Alemanya]]. La seu episcopal és la ciutat de [[Fulda (Alemanya)|Fulda]], on es troba la [[catedral]] del [[catedral de Fulda|Santíssim Salvador]]. A [[Fritzlar]] es troba la [[basílica menor]] de Sant Pere. El territori s'estén sobre 10.000&nbsp;km², i està dividit en 305 [[parròquiaParròquia eclesiàstica|parròquies]], agrupades en 10 [[vicariat]]s.
== Història==
El [[abadia de Fulda|monestir benedictí de Fulda]] va ser fundat el [[744]] per Sant [[Esturmi de Fulda|Esturmi]], deixeble de Sant [[Bonifaci de Fulda|Bonifaci]], com una de les fortaleses de Bonifaci per a la reorganització de l'Església d'Alemanya, i una base per als missioners que van acompanyar els exèrcits de [[Carlemany]] en la seva campanya política i militar contra [[Saxònia]].
 
El garant inicial de l'abadia va ser [[Carloman (fill de Carles Martell)|Carloman]], fill de [[Carles Martell]]. El suport del Majordom del Palau d'[[Aquisgrà]] i més tard, dels [[pipínids]] i dels [[carolingiDinastia Carolíngia|carolingis]]s , va ser important per a l'èxit de Bonifaci. Fulda també va rebre el suport de diverses famílies nobles que gravitaban al voltant de la cort carolingiacarolíngia. Esturmi, que era [[abat]] entre el [[747]] i el [[779]], probablement estava relacionat amb els [[Dinastia Agilolfinga|Agilòlfidesagilòlfides]], ducs de Baviera. Fulda va rebre donacions importants i constants dels [[Labonidslabonids]], una família noble d'Alsàcia, i dels [[Corradini]], predecessors dels emperadors sàlics del [[Sacre Imperi Romanogermànic ]]. Sota Sturmio,Esturmi aquestes donacions van ajudar a l'abadia a establir altres cases a Johannesberg i Petersberg, prop de Fulda.
 
[[Fitxer:St Boniface - Baptising-Martyrdom - Sacramentary of Fulda - 11Century.jpg|miniatura|esquerra|Sant Bonifaci en l'acte de batejar i en el seu martiri, del Santuari de Fulda, segle XI]]
 
Després del seu martiri per la gent de Frisia ,[[Frísia]] les relíquies de Sant Bonifaci van ser retornades a Fulda. Per això, les donacions al monestir van augmentar considerablement i Fulda va poder construir altres cases religioses, com [[Hameln]]. Mentrestant sant [[Lull de Magúncia|Llull]], successor de Sant Bonifaci com a arquebisbe de Magúncia , va intentar absorbir l'abadia dins dels límits de la seva arxidiòcesi, però sense èxit. Per això va fundar l'abadia d'[[Hersfeld ]], a les fronteres del territori de Fulda.
 
Entre el [[790]] i el [[819]] la comunitat va reconstruir el monestir principal per donar lloc a noves relíquies. El projecte es va basar en el model d'un edifici del [[segle IV]] (prèviament enderrocat), l'[[antiga [[basílica de SanSant Pere]] de Roma, utilitzant parts del [[transsepte]] i la [[cripta]] per albergar les restes de Sant Bonifaci, considerat com "Apòstol d'Alemanya". La cripta i la resta de l'abadia original encara conserven aquestes relíquies, però l'església va ser reconstruïda íntegrament durant l'època barroca. Una petita capella que data del segle IX no es troba lluny de l'església, en el lloc on més tard es va fundar una abadia femenina.
 
[[Raban Maur]] fou abat a Fulda del 822 al 842 .
Línia 53:
La diòcesi de Fulda es va erigir el 5 d'octubre de [[1752]] amb la butlla ''In Apostolicae dignitatis'' del [[papa Benet XIV]] i el príncep abat va obtenir el títol tradicional de [[bisbe príncep]]. Originalment, la [[Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu|diòcesi estava directament sotmesa]] a la [[Santa Seu]]. Els bisbes-prínceps van governar Fulda i les seves possessions a la regió fins que el bisbat va ser dissolt per la dominació napoleònica en [[1803]].
 
Al [[segle XVIII]], l'abadia de Fulda i la ciutat es van veure afectades per la influència [[barroc]]a, concedint-li el títol de "Ciutat barroca". Això va implicar una renovació de l'estil de la catedral de Fulda ([[1704]]-[[1712]]) i el ''Stadtschloss'' (castell-palau, [[1707]]-[[1712]]), obra de Johann Dientzenhofer . L'església parroquial de la ciutat, dedicada a San Biagio, fou construïda entre [[1771]] i [[1785]].
 
De [[1764]] al [[1789]] Fulda era famosa per les seves fàbriques de [[porcellana]]. Per la seva qualitat i la seva raresa, els productes d'aquesta embarcació encara són molt buscats i apreciats. Les fàbriques van ser construïdes sota el govern del príncep bisbe [[Heinrich von Bibra]], però van ser tancades a la seva mort pel seu successor, el príncep bisbe [[Adalbert von Harstall]].
Línia 59:
El 16 d'agost de [[1821]], sota la butlla ''[[Provida solersque]]'' del [[Papa Pius VII]], amb la qual es van reorganitzar les diòcesis alemanyes després del [[Congrés de Viena]], es va fer que el territori de Fulda coincidís amb la de l'[[electorat de Hessen]], a la qual es van afegir 9 parròquies del Gran Ducat de [[Saxònia-Weimar-Eisenach]]. La diòcesi consistia en 70 parròquies, a més de nou del Ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach i quaranta que ja pertanyien, com a annexes, a les parròquies Fulda en altres diòcesis que ara queien en l'electorat del territori Hesse, és a dir, el 20 de [[bisbat de Mainz|diòcesi de Mainz]] i de la [[arquebisbat de Paderborn|diòcesi de Paderborn]]. Alhora, es va convertir en diòcesi [[sufragània]] de l'[[arxidiòcesi de Friburg]].
 
Després del [[Concordat amb Prússia]] de [[1929]] , 13 d'agost va ratificar el 1930 amb la butlla ''Pastoralis officii nostri'' del [[Papa Pius XI]], Fulda es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Paderborn; contextualment van ser redefinits al mateix temps els límits diocesans, amb l'adquisició de territoris per l'arxidiòcesi de Paderborn ([[Erfurt]] i [[Heiligenstadt]]) i la cessió de les parròquies a les seus de [[Bisbat de Hildesheim|Hildesheim]] i de [[Bisbat de Limburg|Limburg]].
 
Després de la [[Segona Guerra Mundial]] parts de la diòcesi de Fulda i Würzburg es van trobar a la [[zona d'ocupació soviètica]] i després a la [[República Democràtica Alemanya]] i va ser cada vegada més difícil per als bisbes el govern d'aquestes àrees de les seves diòcesis. Els bisbes de Fulda llavors van erigir un vicariat general a Erfurt (''Bischöflich-fuldaische Generalvikariat''), mentre que les de Würzburg instituïren a [[Meiningen]] un comissariat episcopal (''Bischöfliches Kommissariat''). En 1973 la Santa Seu va unir als dos territoris en ''Bischöflichen Amt Erfurt-Meiningen'' (administració apostòlica d'Erfurt-Meiningen), encomanant la seva gestió pastoral a un administrador apostòlic amb caràcter episcopal, suspenent de manera efectiva la jurisdicció dels bisbes de Fulda i Würzburg.
 
En 1994 , simultàniament a l'erecció de la [[diòcesi d'Erfurt]] en el territori de ''Bischöflichen Amt Erfurt-Meiningen'', es van redefinir els límits de les diòcesis veïnes: Fulda va adquirir la parròquia de [[Dietlas ]], però va perdre les d'[[Abterode]], [[Gasteroda]], [[Vitzeroda]], [[Hambach]], [[Kaiseroda]], [[Tiefenort]] i [[Weißendiez]].<ref>[http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_constitutions/documents/hf_jp-ii_apc_19940627_erfordiensis_lt.html Bolla ''Quo aptius''], AAS 87 (1995), pp. 221-224.</ref>
 
A partir del 31 de març de 2007 es va adoptar una nova subdivisió territorial en 10 decanats (anteriorment hi havia 29).
 
== Episcopologi==
== Cronologia episcopal ==
* Amand von Buseck, [[Orde de Sant Benet|O.S.B.]] † (5 d'octubre de [[1752]] - 4 de desembre de [[1756]] mort)
* Adalbert von Walderdorff, O.S.B. † (17 de gener de [[1757]] - 16 de setembre de [[1759]] mort)
Línia 73:
* Adalbert (Wilhelm Adolph Heinrich) von Harstall, O.S.B. † (18 de novembre de [[1788]] - 8 d'octubre de [[1814]] mort)
* Heinrich (Philipp Ernst) von Warnsdorf, O.S.B. † (8 d'octubre de [[1814]] - 17 de febrer de [[1817]] mort)
** ''[[Sede vacante]]'' (1817-1828)''
* Johann Adam Rieger † (23 de juny de [[1828]] - 30 de juliol de [[1831]] mort)
* Johann Leonard Pfaff † (24 de febrer de [[1832]] - 3 de gener de [[1848]] mort)
* Christoph Florentius Kött † (11 de desembre de [[1848]] - 14 d'octubre de [[1873]] mort)
* [[Georg von Kopp]] † (15 de novembre de [[1881]] - 9 d'agost de [[1887]] nomenat bisbe de [[arcibisbatarquebisbat de Breslau|bisbe de Breslau]])
* Joseph Weyland † (25 de novembre de [[1887]] - 11 de gener de [[1894]] mort)
* Georg Ignatz Komp † (21 de maig de [[1894]] - 24 de març de [[1898]] nomenat arquebisbe de [[arqueibisbatarquebisbat de Friburg|arquebisbe de Friburg]])
* Adalbert Endert † (31 d'agost de [[1898]] - 17 de juliol de [[1906]] mort)
* Joseph Damian Schmitt † (23 de febrer de [[1907]] - 10 d'abril de [[1939]] mort)
Línia 88:
* Heinz Josef Algermissen, des del 20 de juny de [[2001]]
 
== Estadístiques Demografia==
A finals del 2013, la diòcesi tenia 403.668 batejats sobre una població de 1.714.494 persones, equivalent al 23,5% del total.
<center>
{| class="wikitable" style="align=center|font-size=60%|width=70%|text-align=right"
Línia 138:
== Notes ==
{{referències }}
 
== Vegeu també ==
* [[Abadia de Fulda]]
 
== Fonts ==
* [[Anuari pontifici]] del 2014 i anteriors, publicat a [http://www.catholic-hierarchy.org www.catholic-hierarchy.org] a la pàgina [http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dfuld.html Diocese of Fulda] {{en}}
* [https://web.archive.org/web/20080705163533/http://www.bistum.fulda.net/ Pàgina oficial de la diòcesi] {{de}}
* [http://www.gcatholic.org/dioceses/diocese/fuld0.htm Esquema de la diòcesi] a [http://www.gcatholic.org/ www.gcatholic.org] {{en}}
* Konrad Eubel, ''Hierarchia Catholica Medii Aevi'', [http://www.archive.org/stream/hierarchiacathol06eubeuoft#page/220/mode/1up vol. 6], p. 220 {{la}}
* [https://books.google.it/books?id=QjQRAAAAYAAJ&pg=PA59 Butlla ''In Apostolicae dignitatis''], a ''Benedicti Papae XIV Bullarium'', t. IV, v. X, Mechliniae 1827, pp. 59-68 {{la}}
 
Linha 154 ⟶ 151:
[[Categoria:Bisbats d'Alemanya|Fulda]]
[[Categoria:Bisbats erigits al segle XVIII|Fulda]]
[[Categoria:Hessen|Bisbat de Fulda]]