Campanya de les Filipines (1941-1942): diferència entre les revisions

La fuitafugida de MacArthur va causar molestarmalestar a Tòquio, i el Primer Ministre Tojo va perdredeixar lade confiançaconfiar que Homma pogués acabar la campanya sense ajuda.<ref name="Toland287">Toland, p. 287.</ref> La força de combat japonesa ena Bataàn havia estat reduïda fins a 30003.000 homes per a finals de febrer, principalment per la [[malària]] i la [[disenteria]].<ref name="Morton412">Morton, p. 412.</ref> Finalment, Homma va començar a rebre a la fi de febrer els necessitats reforços, uns 70007.000 homes per reforçar les unitats existents i la 4a4.a Divisió, 11&nbsp;.000 soldats al comandament del Tte.Tinent Gral.General [[Kenzo Kitano]].

El nou pla d'atac japonès va ser elaborat a Tòquio pel coronel [[Takushiro Hattori]]. Hattori va considerar que la muntanya Samat era el taló d'Aquil·les del sistema defensiu enemic. Homma va aprovar el pla immediatament, i es van preparar les tropes per realitzar l'última ofensiva contra Bataán el [[3 d'abril]]. Homma tenia confiança en aquest nou pla, a més comptava amb 50&nbsp;.000 tropes, moltes de les quals estaven descansades.<ref name="Toland288">Toland, p. 288.</ref> En l'altre costat del front, 78&nbsp;.000 nord-americans i filipins, menjantamb un terç de ració de queviures diària, esperaven amb escepticisme l'arribada del "comboi d'una milla de llarg" anunciat pels seus oficials.<ref name="Toland288">Toland, p. 288.</ref> D'aquests, solament 27&nbsp;.000 havien estat considerats aptes per combatre, a pesarmalgrat que el 75% dels últimsd'ells tenien malària.

L'atac japonès va començar amb un atac intens d'artilleria, portadaque havien portat des de [[Hong Kong]], complementada per un bombardeig aeri que va incendiar la jungla, atrapant a centenars de soldats defensors. Pel [[5 d'abril]], els japonesos van hissar la seva bandera en el cim de la muntanya Samat. La línia defensiva a l'oest de Bataàn es va col·lapsar, i les tropes de la 65.a Brigada es van llançar contra [[Mariveles]]. El [[7 d'abril]] la línia de l'est també es va ser feta fallida,fracturar i les tropes de d'Homma van confluir en Mariveles des d'ambdues adrecesdireccions, envoltant la muntanya Namat, on la major part de les tropes aliades de l'oest van quedar aïllades.

En assabentar-se del desastre, MacArthur va ordenar un contraatac des d'Austràlia, Wainwright va passar aquesta ordre als seus subordinats en Batán, però el general King va ordenar la retirada. A més, King va enviar un oficial a Corregidor perquè informés a Wainwright que la capitulació de Batán era imminent. Wainwright, pressionat per MacArthur, no es va deixar convèncer i va seguir ordenat la contraofensiva, encara que va reconèixer que la mateixa no tenia possibilitats d'èxit.<ref name="Toland290">Toland, p. 290.</ref>

A les 6.00 A.del m.matí del [[9 d'abril]], King va rendir incondicionalment BatánBataàn davant elal Coronel [[Motoo Nakayama]], quiel qual li va assegurar que les seves tropes serien tractades bé.

Els japonesos serienvaren ser incapaços de complir la promesa de Nakayama. L'oficial que va planificar el transport als camps de presoners de guerra, major general [[Yoshikata Kawane]], va realitzar plans de transport per 25&nbsp;.000 persones, ununa benvolgutestimació molt perinferior sota delspels 76&nbsp;.000 presoners capturats.<ref name="Toland294">Toland, p. 294.</ref> Per alPel primer dia de viatge, Kawane no va reservar transports i racions deni menjarqueviures, ja que va considerar que els presoners podrien caminar i utilitzar les seves racions. No va considerar que la majoria dels soldats enemics estaven malalts de malària i estaven molt afeblits pelper la ganafam, i per tant, en alguns casos el trajecte duraria el triple. Durant la marxa, milers de presoners van morir de ganad'inanició, malalties, insolació i pel maltractament dels guàrdies, que executaven a aquells que col·lapsaven en el camí.

Tot va empitjorar amb l'arribada a Filipines del coronel [[Masanobu Tsuji]], quiel qual acabava d'arribar de [[Singapur]], on 50005.000 xinesos ètnics havien estat assassinats després que elssel's acusés de ser col·laboradors del [[colonialisme]].<ref name="Toland295">Toland, p. 295.</ref> Tsuji va convèncer a diversos oficials de l'Estat Major a Manila d'enviar ordres verbals d'executar a tots els presoners de guerra, filipins i nord-americans per igual, però molts oficials es van negar a complir-les. El coronel Imai va arribar fins i tot a alliberar a tots els presoners sota el seu comandament, uns mil, principalment perquè aquesta ordre violava el codi [[Samurai|samurái.]] No obstant això, altres oficials van obeir, ja que, paradoxalment, la rendició era considerada una deshonra al Japó. El manual del soldat japonès declarava:

Dels 76&nbsp;.000 presoners inicials, solament 54&nbsp;.000 van arribar a la seva destinació final, [[Camp O'Donell]].<ref name="Toland300">Toland, p. 300.</ref> És difícil estimar el nombre correcte de morts durant la marxa, ja que molts es van escapar o van ser alliberats per oficials com Imai. S'estima que entre set i deu mil presoners de guerra van morir a causa de les malalties i abusos, dels quals 23302.330 serien nord-americans.<ref name="Toland300">Toland, p. 300.</ref>

Mentrestant, el Generalgeneral Homma es trobava concentrat en la fortalesa de Corregidor, tanti era tan esbalaeixo{{què}}absort que no va saber de la "marxa de la mort" sinó fins a dos mesos després. Des de la caiguda de BatánBataàn, l'artilleria japonesa havia estat arrasant l'aquesta illa, que els negava el control de la [[badia de Manila]].

Finalment, el [[2 de maig]], les poderoses [[Bateria d'artilleria|bateries]] de l'illa van ser silenciades i la defensa va recaure exclusivament en les 10&nbsp;.260 tropes que romanienhi en ellaromanien. El [[4 de maig]], dos mil soldats japonesos van començar a desembarcar ena Corregidor. El desembarcament enper l'oest va ser frustrat a causa que moltsmoltes potsllanxes van ser enfonsatsenfonsades, però ena l'est va ser reeixitreeixí. EncaraTot i que van sofrir fortsmoltes baixes, els japonesos van aconseguir desembarcar tancs,carros de combat pels quals els nord-americans no estaven preparats. El [[5 de maig]], Wainwright va decidir rendir-se, i va ser portat pel coronel Nakayama a BatánBataàn.

Wainwright es va entrevistar amb Homma, i va intentar rendir únicament Corregidor. D'aquesta manera, les forces del general Sharp, enque eren a Mindanao, podrien seguir lluitant. Gràcies a la intercepciónintercepció de les comunicacions, Homma sabia que Wainwright estava al comandament de totes les tropes a Filipines, i es va sentir ofès per l'engany del comandant nord-americà, per la qual cosa va abandonar la reunió.<ref name="Toland314">Toland, p. 314.</ref> Wainwright va decidir finalment rendir totatotalment Filipines i va enviar un emissari a Mindanao, amb l'objectiu de convèncer a Sharp de rendir-se.

Sharp no el va serconvèncer convençut pelel discurs, i, un missatge de MacArthur prohibint-li rendir-se, solamentencara hoel va confondre més. Finalment, amb l'arribada de l'emissari de Wainwright el [[10 de maig]], Sharp va decidir rendir Mindanao i la campanya de Filipines oficialment va finalitzar. L'última illa filipina important, [[Leyte]], es va rendir el [[24 de maig]]. El [[9 de juny]], la resistència organitzada a Filipines va acabar, des de llavors, solament va haver-hi atacs aïllats de molts efectius aliats, que van escapar a les zones rurals, on van executar una [[Guerrilla|guerra de guerrilles]].

El [[29 de juny]], el 14.ºe Exèrcitexèrcit japonès va ser separat de l'Exèrcit ExpedicionarioExpedicionari del Sud. Les forces aliades van resistir a Filipines molt més de l'esperat, i a vegades van posarcomprometre en seriosos destretsseriosament a les forces japonesosjaponeses. No obstant això, lael destinaciódestí de les forces defensores havia estat segellatdeterminat a l'inici de la campanya amb els efectius atacs a Pearl Harbor i als aeròdroms a Filipines. En mancar de suport aeri i sense perspectives de rebre reforços, era clar que les forces filipífilipi-nord-americansamericanes no serien capaçoscapaces de tornar a controlar les illes.<ref name="Morton583">Morton, p. 583.</ref>

El Tte.tinent Gral.general Masaharu Homma va entrar en conflicte amb el seu superior, el Gral.general Terauchi, a causa de les mesures d'ocupació. Homma havia estat emetent ordres contrariant les de Tsuji, i havia demanat als seus homes que no tractessin als filipins com a enemics.<ref name="Toland317">Toland, p. 317.</ref> Poc després, Homma va alliberar a tots els presoners de guerra filipins.<ref name="Toland320">Toland, p. 320.</ref> Aquesta acció catalitzà el reemplaçament d'Homma a Filipines,; el seu successor va ser el Tte.tinent Gral.general [[Tanaka Shizuichi]]. En tornar al Japó, Homma va rebre una recepció de comandant victoriós, però no se li va permetre presentar el seu informe davant l'[[Hirohito|Emperador Shōwa]].<ref name="Toland320">Toland, p. 320.</ref> Homma passaria la resta de la guerra en el retir, i en finalitzar la mateixa seria responsabilitzat per la "marxa de la mort", per la qual cosa seria executat enl'any [[1946]].

El Tte.tinent Gral.general Wainwright també va ser mal vist pel seu superior, el Gral.general MacArthur. Quan el Gral. [[George Marshall]] va voler nominar a Wainwright per a la [[Medalla d'Honor]], mentrequan aquest últim estava en captivitat, però MacArthur es va negar, al·legant que Wainwright no havia fet prou per merèixer-la.<ref name="Toland316">Toland, p. 316.</ref> Després de la guerra, finalment Wainwright rebria la Medalla d'Honor.

El [[14 d'octubre]] de [[1943]], es va proclamar la Segona República Filipina, un govern depenent del Japó, que mai va gaudir de completa autonomia i tampoc va aconseguir controlar tot el seu territori. [[José P. LlorerLaurel]], ex-col·laborador de Quezón, va ser nomenat President. Abans de partir capd'anar als Estats Units, Quezón havia ordenat a LlorerLaurel romandre a Filipines, perquè defensés els interessos del seu poble.<ref name="Toland252">Toland, p. 252.</ref>