Viquipèdia

Comanda de Palau: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
La '''Comanda templera de Palau Solità o Palau del Vallès<ref>Amb aquests dos noms apareix documentada (Miret, p- 517 i 597).</ref> fou un dels principals convents, o comandes, l’orde del Temple a la Corona d’Aragó. Fundada l’any 1140 constituí amb la [[Palau Reial Menor|de Barcelona]], fundada deu anys més tard, una comanda bicèfala<ref>Forey, 1973, p. 91.</ref>. Actualment de la seu d’aquella casa del Vallès només queda el mas de Santa Magdalena''' ésamb un conjuntedifici d'edificissemi formatarruïnat pelque recintepresumiblement emmurallatera ila unacapella del ermitaconvent. Està situat adins el municipi de [[Palau-solità i Plegamans]] (Vallès Occidental) i és declarat [[bé cultural d'interès nacional]].
 
 
== Descripció ==
La comanda templera de Palau Solità o del Vallès es troba a migdia del municipi, en una petita elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes. Estava encerclada per una muralla que tancava un recinte rectangular de 57, 5 per 46, 5 m que conserva bona part dels costats de migdia i de ponent, i construïda amb carreuada de pedra mitjana col·locada en filades regulars. De l'antic edifici templer ben poca cosa queda en les actuals construccions a més de la capella bastant deteriorada, per cert. Estava adossada al mur de llevant arran de la riera -causa de l'ensulsiment actual-. És una construcció molt senzilla de planta rectangular i capçalera plana, orientada a sol ixent, que mesura 8,70 m de llargada per 5 m d'amplada. Els seus murs tenen el gruix considerable de 1,30 m. Forma part i sembla que antigament també d'un conjunt d'altres construccions adossades. El frontispici de 6 m d'altura, és extremadament nu i senzill: està coronat pel pinyó del doble vessant de la teulada i per una espadanya sensiblement desplaçada a l'esquerra. L'única porta que té, situada a l'eix del frontispici, és d'arc de mig punt, petita i dovellada. La cronologia de l'edifici sembla de mitjan segle XII, dels anys en què s'establí la comanda. Tot i els pocs elements que queden de la casa templera del Vallès permeten imaginar-la com una típica comanda rural.<ref>Fuguet, 1995, p. 282-284.</ref>
La comanda [[Orde del Temple|templer]]a de Palau del Vallès es troba a migdia de Palau-solità, en una petita elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes. La [[capella (arquitectura)|capella]], amb les restes de muralles que tanquen el recinte del veïnat de Santa Magdalena, són les últimes restes del que havia estat la Comanda Templera de Palau del Vallès.<ref name="ipac"/>
 
La comanda era un recinte emmurallat de forma rectangular determinat per tres panys de muralla, dels quals els de migdia i ponent són els millors conservats. De les dependencies que formaven part del recinte no queden restes clarament identificables, només les construccions que hi ha a cada costat de la capella deixen entreveure tossos de mur amb aparell de factura medieval.<ref name="ipac"/>
 
L'ermita és un edifici petit d'una sola [[nau (arquitectura)|nau]] que és coberta per una [[volta de canó]] lleugerament apuntada. L'[[absis]] està en runes però per les restes es pot veure que era de planta rectangular. El portal d'entrada és d'[[arc de mig punt]] i de pedres més o menys escairades formant el [[dovella]]t. A sobre seu s'obre un ull prou ovalat i en esqueixada. A la part superior trobem un [[campanar d'espadanya]] que queda en un costat de l'eix central de la façana. La coberta és a doble vessant amb [[teula àrab]]. El parament és de pedres poc escairades i col·locades en filades; també hi ha pedres cantoneres.<ref name="ipac"/>
 
== Història ==
[[Fitxer:La comanda templera de Palau del Vallès.jpg|esquerra|miniatura|Mapa de les possessions del Temple i l'Hospital al Vallès, segle XIII]]
L’orde del Temple començà a rebre donacions al Vallès des dels primers moments en què establí contactes amb els comtes catalans. Segons Miret i Sans, van ser donacions molt primerenques que començaren la tercera dècada del segle XII. Darreres investigacions (Vilaginés) apunten que els templers van instal·lar a Collsabadell ([[Llinars del Vallès]]) un primer centre administratiu, el qual abandonaren poc després, en disposar d’un patrimoni entre [[Santa Perpètua de Mogoda]] i Palau-solità, lloc més idoni i menys distant de Barcelona. Aquí, a l'actual mas de Santa Magdalena del municipi de Palau-solità i Plegamans, que aleshores formava part d’un conjunt de donacions que a partir del 1136 havia anat rebent el Temple de la família Rovira.<ref>Vilaginés, 1990, p. 9-27 i 2005, p. 43-60.</ref> Palau del Vallès fou inicialment el centre administratiu no solament del conjunt de propietats acumulades a les terres del [[Vallès]], el [[Baix Llobregat]], el [[Penedès]], el [[Maresme]], [[Osona]] i la ciutat de Barcelona, sinó també de les que l’Orde anà rebent en bona part de la [[Catalunya Vella]].
L'actual ermita de Santa Magdalena fou seu d'una de les primeres [[comandes catalanes de l'orde del Temple]], la comanda de Palau-Solità o Palau del Vallès. Al 1163, Berenguer de Sant Vicenç signava com a mestre i preceptor de la comanda del Palau del Vallès i també de la vigatana, on també hi tenia cases i béns que depenien de la comanda de Palau. En aquest temps i ja l'any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150. Prova del seu renom i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I.<ref name="ipac" />
Les donacions que en les darreres dècades del segle XII va rebre l’orde al [[Berguedà]], la [[Cerdanya]], el [[Solsonès]], el [[Pallars]] i la [[Noguera]] –principalment a les valls pirinenques i prepirinenques de la Noguera Pallaresa i del Llobregat–, foren inicialment administrades des de [[Comanda de Palau|Palau del Vallès]] i des de [[Castell de Gardeny|Gardeny]], mitjançant frares amb càrrec específic però itinerant (''bajulus forensis''). Cap al 1170 exercí aquest càrrec un tal Guillem de Solsona amb el títol de «Comanador de Solsona»; no sembla, però, que la «Comanda de Solsona» s’hagués materialitzat mai, malgrat la idoneïtat geogràfica del lloc per administrar aquelles terres septentrionals. Concretament al [[Pallars Jussà]] posseí terres de prats importants per a la ramaderia a [[Terrassa (Gavet de la Conca)|Terrassa]], [[Palau de Noguera]], que si als primers temps s'administraren des de Palau del Vallès o Gardeny, a finals del XIII deurien passar a dependre de la comanda de [[Montsó]].<ref>Fuguet, 2004, p. 99-109 i 2004a, p. 4-15.</ref>
 
Quan l’any 1318 els béns del Temple foren transferits a l'Orde de l'Hospital, Palau Solità fou establert a mans particulars, que continuaren explotant-lo com a mas. Aleshores, els productes dels censos de la rodalia que pertocaven al comanador foren recollits en una casa del poble de Palau-solità propietat de l'Orde. El segle XV es deia que aquesta casa, anomenada del Temple, la tenien els jurats de la vila.
El 22 de març de 1312, cedint a les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per la supressió de l'ordre dels Templers. A conseqüència d'això, l'any 1319, el Palau del Vallès passà a l'àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya.<ref name="ipac"/> A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a Santa Magdalena, li dediquen l'ermita.<ref name="ipac"/> L'església, amb la [[desamortització de Mendizábal]] de 1835, passà a mans de l'Estat. Al 1870 serà adquirida per un particular (Arxiu Diocesà de Barcelona, Carpeta Doc. Palau Solitar). Al 1879 és comprada de nou. A partir d'aleshores hi va desaparèixer el culte juntament amb els objectes més preuats, com eren el [[retaule]] de la Santa (cremat en 1936), la taula de l'altar i la campana, que passaren a la parròquia de Santa Maria (1846).<ref name="ipac"/>
En un fragment de capbreu sense data (XVIII ?) dels fons de la comanda de Palau-Barcelona del Gran Priorat es pot llegir que l’església de Santa Magdalena formava part del mas Riera, que aleshores tenia a cens Josep Brichfeus i Massiques, ciutadà honrat de Barcelona i veí de Castellterçol. S’ignora si aquest mas i l'actual que porta aquest nom són el mateix.<ref>ACA, GP., 23, “Confessions de Palau Solità”, fragment de capbreu, segle XVIII?, (citat per Fuguet, 2005, p. 89-90 i 132.</ref>.
 
== Referències ==
{{commonscatReferències}}
 
{{referències|refs=
==Bibliografia ==
<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1301 | títol=Comanda de Palau | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=14 setembre 2016 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
* MIRET Y SANS, Joaquim (1910): ''Les cases de templers y hospitalers en Catalunya'', Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona.
}}
* FOREY, Alan (1973): ''The Templars in the Corona de Aragon'', Oxford University Press, Londres.
* FUGUET SANS, Joan (1975), ''L’arquitectura dels templers a Catalunya'', Rafael Dalmau Ed., Barcelona.
* —(2004): «La casa del Palau del Temple de Barcelona», ''Locus Amoenus'', 7, Barcelona, p. 99-109.[https://www.raco.cat/index.php/Locus/article/view/23747 [Consulta: 23-03-2020]]
* —(2004a): «Palau de Noguera, un senyoriu dels ordes del Temple i de l'Hospital i el seu desconegut patrimoni artístic», ''Unicum'', 3, Barcelona, p. 4-15.[https://www.academia.edu/10361789/Palau_de_Noguera_un_senyoriu_dels_ordes_del_Temple_i_de_lHospital_i_el_seu_desconegut_patrimoni_art%C3%ADstic_Palau_de_Noguera_un_señor%C3%ADo_de_las_órdenes_del_Temple_y_del_Hospital_y_su_desconocido_patrimonio_art%C3%ADstico]
* VILAGINÉS SEGURA, Jaume (1990), «Els templers al Vallès», ''Notes'', 4, Mollet del Vallès, p. 9-27.
* —(2005): «Pere de Rovira, un templer de Vallès», a ''Notes'', 20, Mollet del Vallès, p. 43-60.[https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/24344/445563]
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Comanda_de_Palau»