Messerschmitt Bf 109: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 76:
Provant la creença de Messerschmitt en un monoplà de poc pes i poca resistència, l'armament va situar-se al fuselatge: dues metralladores sincronitzades, com en un caça biblà com l'[[Albatros D.Va]], situades a la capota, disparant per damunt del motor i disparant enmig l'hèlix. Com a alternativa, un canó que disparava per un tub d'explosió enmig de les bancades dels cilindres del motor.<ref name="Zobel and Mathmann 1995, p. 3"/> Aquesta també va ser l'armament elegit en alguns caces francesos, com el [[Dewoitine D.520]].<ref>Cross and Scarborough 1976, p. 74.</ref> D'acord amb el geni del Professor Messerschmitt, això mantenia les ales primes i sense càrregues.
Quan el 1937 es descobrí que la [[Royal Air Force|RAF]] estava planejant bateries de 8 canons pels seus nous caces monoplans (el [[Hawker Hurricane]] i el [[Supermarine Spitfire]]), va fer-se evident que el Bf 109 necessitaria més armament. Es va dissenyar una nova ala per tal de portar metralladores i, posteriorment, configuracions per un canó [[MG FF]] de 20mm. El problema era que quan va voler afegir-se armament, l'únic lloc on podia posar-se era a les ales, entre la roda i els slats, i només hi havia lloc per a una sola arma, ja fos una metralladora [[MG 17]] de 7,92mm o un
La primera versió del Bf 109 que tenia armes a les ales va ser el C-1, que tenia una [[MG 17]] a cada ala. Per evitar redissenyar l'ala per acomodar grans dipòsits de munició i les escotilles d'accés, s'ideà un nou canal de munició pel qual una cinta contínua de 500 projectils s'alimentava per rampes des de la punta de l'ala, al voltant d'un corró i després per tota la longitud de l'ala, cap endavant i per sota de l'arma, fins a l'arrel de l'ala on anava per un altre corró fins a l'arma.<ref name="Cross and Scarborough 1976, p. 15."/>
Línia 82:
Els canons de les armes van ser situats en uns tubs de gran diàmetre situats entre el pal i la vora davantera. Aquests tubs es refrigeraven mitjançant una canalització al voltant del canó i la recambra, amb una ranura a la part posterior de l'ala. La instal·lació era molt estreta car aquestes parts del mecanisme de tancament de les MG 17 estava en una obertura creada a l'estructura del flap de l'ala.<ref name="Cross and Scarborough 1976, p. 15.">Cross and Scarborough 1976, p. 15.</ref>
El [[MG FF]], més llarg i pesat, va haver de ser muntat a una badia exterior de l'ala. Es va fer un gran forat a través del pal que permetia que el canó fos equipat amb un alimentador de munició per davant per davant del pal, mentre que el bloc de tancament es projectava cap enrere a través de la biga. Un tambor de munició de 60 projectils va situar-se a un espai més proper a l'arrel de l'ala, causant una protuberància a la part inferior. Es va incorporar una petita escotilla a l'embalum per permetre l'accés per canviar el tambor. Es podia retirar tota l'arma mitjançant l'eliminació d'un panell de la part davantera.<ref name="Cross and Scarborough 1976, p. 15."/>
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 101I-487-3066-04, Flugzeug Messerschmitt Me 109.jpg|miniatura|Personal de terra de la Luftwaffe (els "homes negres") posicionant un Bf 109 G-6 equipat amb el canó [[Rüstsatz]] VI sota l'ala. [[JG 2]], França, tardor de 1943]]
A partir de la sèrie 109F els canons ja no van estar "dins" de les ales (una excepció notable va ser el Bf 109 F-2 d'[[Adolf Galland]], que tenia un MG FF/M de 200mm instal·lat a la part interior de l'ala). Només alguns dels models projectats de les sèries 109K, com el K-6, van ser dissenyats per portat canons [[MK 108]] de 30mm a les ales.<ref>Prien and Rodeike 1995, p. 177.</ref>
Línia 91:
El pes total, incloent-hi la munició, era de 215kg.<ref name="Randinger and Otto 1999, p. 21"/> La instal·lació de les beines de munició sota les ales era una tasca simple que podia ser ràpidament realitzada per les unitats d'armers, i imposà una reducció de velocitat de només 8 km/h.<ref name="Randinger and Otto 1999, p. 21"/> En comparació, el pes d'instal·lar un armament semblant de dos canons MG 151/20 de 20mm dins de les ales del FW 190A-4/U8 va ser de 130kg, sense munició.<ref>Hahn 1963, p. 35.</ref>
=== Designació i sobrenoms ===
| |||