Danzón núm. 2: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula composició musical}}
El '''''Danzón núm. 2''''' és una obra musical per a orquestra simfònica composta per [[Arturo Márquez Navarro|Arturo Márquez]] el 1994, i es la més destacada dins d'un conjunt de nou peces titulades així per l'autor mexicà. Va aconseguir una gran popularitat mundial quan l'Orquestra Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela, sota la direcció de [[Gustavo Dudamel]], la va incloure en el seu programa per a la seva gira per Europa i Amèrica en 2007<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Fabelo|nom=José Ramón|títol=La experiencia actual del arte|url=|edició=|llengua=|data=2011|editorial=BUAP|lloc=Puebla|pàgines=34|isbn=|cognom2=Jiménez|urlcapítol=https://www.researchgate.net/publication/310329944|capítol=El significado cultural del Danzón 2 de Arturo Márquez en un mundo globalizado|nom2=Hilda Martha}}</ref><ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.milenio.com/cultura/la-educacion-camino-para-cambiar-al-pais-arturo-marquez|títol=La educación, camino para cambiar al país: Arturo Márquez|consulta=novembre 2019|llengua=|editor=Milenio|data=4 gener 2018|cognom=Cortés|nom=Laura|lloc=Ciutat de Mèxic}}</ref>.
== Història ==
Línia 10:
== Controvèrsia ==
Comparant el ''Danzón núm. 2'' amb el danzón tradicional, és possible destacar els següents aspectes: a) A l’obra de Márquez, el contingut rítmic, ric en [[Grups artificials|cinquets]], manté la seva vestidura tradicional, mostra de la identitat mexicana. b) el solo de trompeta que destaca a la peça, aquell que al danzón tradicional es la part més complexa en termes de textura, harmonia i ritme, iguala en complexitat al danzón tradicional. c) En lloc d’utilitzar la forma rondó característica del
Quan el compositor va començar a escriure danzones, hi havia una tendència a afirmar que per això estava creant un moviment neonacionalista<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fabelo|nom=José Ramón|títol=La experiencia actual del arte|url=|edició=|llengua=|data=2011|editorial=BUAP|lloc=Puebla|pàgines=47|isbn=|cognom2=Jiménez|urlcapítol=https://www.researchgate.net/publication/310329944|capítol=El significado cultural del Danzón 2 de Arturo Márquez en un mundo globalizado|nom2=Hilda Martha}}</ref>. Al respecte, Márquez va aclarir: "La meva natura en el danzón és com una mena d'expressió perque crec fermament que la música popular es pot expressar per mitjà de la música de concert. Jo no sóc ''danzonero'', sóc compositor i puc abordar un ''son huasteco'', o la polca, o el danzón. Aquesta es la meva natura, l'amor o la simpatia que tinc per la música popular"<ref>Márquez, Arturo (2009). ''Entrevista''. Entrevista amb José Ramón Fabelo i Hilda Martha Jiménez. Puebla.</ref>.
Per tant, es pot afirmar que, si bé es veritat que el ''Danzón núm. 2'' té càrrega idantitària, aquesta càrrega sorgeix de la identitat com part de la pròpia natura mexicana expressada pel compositor i no d'una intencionalitat politico-nacionalista<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fabelo|nom=José Ramón|títol=La experiencia actual del arte|url=|edició=|llengua=|data=2011|editorial=BUAP|lloc=Puebla|pàgines=49|isbn=|cognom2=Jiménez|urlcapítol=https://www.researchgate.net/publication/310329944|capítol=El significado cultural del Danzón 2 de Arturo Márquez en un mundo globalizado|nom2=Hilda Martha}}</ref>. Aquesta (en aquest cas inexistent) intencionalitat, creada per el neoliberalisme derivat de la globalització, és la que exalta la diferencia com qüestió "cultural", al mateix temps que dissol la desigualtat que las mateixes identitats diferenciades volen expressar i superar. D'aquí que accentuï la política del reconoixement, alhora que evita tota política relativa a la redistribució, la sola entrada de la qual denunciaria la desigualtat i apel.laria a relacions igualitàries<ref name=":1" />.
== Referències ==
| |||