Comandes catalanes de l'orde del Temple: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 237:
====La comanda de Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà)====
És poca la documentació que es coneix del [[Comanda de Castelló d'Empúries|Temple de Castelló]]. El 1168 Dalmau de Castelló fa una donació a l'orde en mans de Berenguer de Molnells, probable ''bajulus forensis'' per aquelles terres del nord.<ref>Berenguer de Molnells ingressà a l'orde després de lliurar-li les terres que posseïa a Bellestar que esdevindrien la sotscomanda de la Masó del Rourell.</ref> No era la primera donació que l'orde rebia a Castelló, car la finca limitava amb terres del Temple. No és fins a l’any 1217 que es documenta l’existència de la comanda, que serà eminentment rural amb moltes finques disseminades. Instal·laren la seu al puig de la Cavalleria de Castelló. Posseí cases a Castelló i propietats diverses a Besalú, Beguda, Espinavessa, i en tota una sèrie de pobles compresos entre el Fluvià i la Muga. No sembla que els templers haguessin tingut gaire pes polític en les relacions amb els comtes d’Empúries, ja que aquests afavoriren principalment l’orde de l’Hospital. Conreaven terres en règim de dominicatura al puig de la Cavalleria de Castelló, a Sant Joan ses Closes (Aspres), a Vilanova de la Muga i potser en algun altre indret de Castelló mateix o de Fortià. La resta de terres foren donades en emfiteusi.
Al començament del segle XIV la comanda tenia una sèrie de batllies que li proporcionaven un rendiment i un control eficaç de les explotacions agràries, ramaderes i industrials. Tenia terres de cultiu, horts i pastures per als animals, i molins i forns. Cap al 1307, la comada gaudia d’una economia molt sanejada, de manera que podia pagar amb escreix les responsions que se li demanaven. Tanmateix, uns anys abans de l’extinció oficial del Temple, el 1312, ja s’havien empenyorat o liquidat la major part dels béns mobles de la comanda, i molts diners i béns s’havien repartit entre els senyors i els oficials reials.<ref>Pujol, 1984.</ref>
Línia 243:
====La comanda d'Aiguaviva (el Gironès)====
[[Fitxer:Aiguaviva de Gironès.jpg|miniatura|Comanda d'Aiguaviva. Heràldica d'època hospitalera que corona la porta principal.]]
Com a Castelló, la documentació templera [[Comanda d'Aiguaviva|d’Aiguaviva]] és molt minsa. Se sap només que el [[Comanda d'Aiguaviva|convent templer]] tenia seu i estatge amb capella –sota advocació de santa Magdalena– a Aiguaviva. El patrimoni de la comanda estava format per una sèrie de possessions vora Girona, a més d’una capella a Santa Maria dels Madrenys, a la parròquia de Vilablareix.
Segons la documentació hospitalera, al segle XII la Comanda d’Aiguaviva tenia: "la casa dita del Temple de Santa Magdalena» i una peça de terra de 25 vessanes. Posseïa també diversos terrenys establerts a cens i altres que pagaven delmes. Al terme d’Aiguaviva i els circumveïns, la casa recol·lectava cada any 54 quarteres de blat, i també posseïa drets sobre nombrosos masos que li produïen beneficis: el mas de Morrofet d’Aiguaviva, la Boxera, la Tordarola, la Coromina, el mas Garrofa d’Aiguaviva, el mas Madrenys d’Aiguaviva, el Camp del Temple de Vilablareix, dos camps d’Aiguaviva anomenats Sotal i de les Serres, i el mas Salvà de Campllong.<ref>Pujol, 1995.</ref>
Forey cita una dependència d’Aiguaviva anomenada Libiano, que podria correspondre a l’actual [[Llabià]] del municipi de [[Fontanilles]] (Baix Empordà), però tant Llabià com Fontanilles foren dos llocs del comte d’Empúries. Tanmateix, tot i que no es coneix cap documentació que confirmi la relació del Temple amb aquests llocs, se sap que els hospitalers senyorejaren Fontanilles en època moderna.
| |||