Comtat de Comenge: diferència entre les revisions

Es fa remuntar els comtes de '''Comenge''' a un tal Asnar cap a l'any [[900]], feudatari del comte de [[Tolosa]], encara que no se sap si va arribar a ser comte. Va morir cap al [[935]]. El seu fill, Arnau I si que va exercir com a comte de Comenge i es va casar amb Arsenda comtessa de [[Carcassona]] i [[Rasès]] unint-se ambdós llinatges breument, ja que a la seva mort Arnau va repartir el seu dominis: Roger el Vell va rebre el [[Carcassès]] o [[Carcassonès]]; Odó I el Rasès; Garcia el territori d'[[Comtat d'Aura|Aura]] (amb títol comtal); Ramon I part del comtat de Comenge i Ameli Simplici la resta del Comenge.

Un germà d'Anau I, Roger I (mort el 965) governava una altra part del sud tolosà, sembla que amb el [[Coserans]]. La repetició de noms fa difícil saber qui governava cada tros. Roger I va llegar el seu domini, suposadament el Coserans, al seu fill Arnau II que fou comte segurament a Coserans, però es va titular comte de Comenge; un altre fill, Pere I, que era bisbe, va portar el títol nominalment i va morir el [[1025]]. Bernat, fill de Roger el Vell de Carcassona, va rebre al morir el pare les terres de [[País de Foix|Foix]] i fou origen de la casa comtal de Foix (i per matrimoni dels comtes de [[Bigorra]]).

La branca de comtes de Comenge que primer va desaparèixer fou la de Ramon I i Ameli Simplici. Ramon va morir passat el [[979]] i el va succeir el seu fill Bernat I, mort el [[998]], que va tenir per successor a Pipí I, que es va fer religiós, va abdicar i va ingressar a Alaó el [[1039]], i va seguir el seu fill Bernat II mort després del [[1039]]. Ameli Simplici va morir el [[997]] i el va succeir el seu fill Guillem, que va deixar dos fills (Bernat III i Ramon II) que foren ambdós comtes de Comenge. Extintes les dues branques la successió va recaure en la línia del comte Arnau II.

Aquesta línia, després d'Arnau II (mort el [[979]]) es va repartir entre els dos fills Odó I i Roger II. Odó I va morir el [[1035]] i el va succeir el seu fill [[Bernat IV de Comenge|Bernat IV]], i a aquest, mort a una data desconeguda, els seus fills Ramon II, Guillem I, Fontaner I i Bernat V (aquest darrer fou el tronc dels senyors de [[Senyoria de Benque|Benqué]]). Roger II, mort també vers el [[1035]] va tenir com a successor al seu fill Arnau III mort cap al [[1070]], a qui va succeir el fill Roger III mort el [[1105]], i llavors el seu fill Bernat, que per matrimoni va adquirir les senyories de [[Muret]] i [[Samatan]] (cap al [[1120]]) i fou senyor de [[Coserans]] i de la [[Vall d'Aran]]; va morir el [[1144]]. Va repartir els seus territoris entre els seus fills: Bernat II el Comenge i Dodó (Dodó de Samatan) el Coserans (Dodó va governar amb el nom de Bernat III). Un altre fill, Guiu, es va casar amb la vescomtessa Bertrana d'Aura i va ser l'origen de la dinastia de [[vescomtes d'Aura]] i senyors de [[Uelh]] i [[Labost]].

Bernat II va morir el [[1153]] i Bernat III va recollir tota l'herència que va tornar a repartir: el fill Roger va rebre el [[vescomtat de Coserans]]; Guiu les senyories de Santa Fe i de [[Savés]], i Bernat IV el comtat de Comenge i les senyories de Muret i Samatan i per matrimoni amb Beatriu IV Estefania va ser també comte de Bigorra i [[Vescomtat de Marçan|vescomte de Marçan]] però van sortir de la família, ja que no hi va haver successió masculina de l'enllaç amb Beatriu. D'un segon enllaç amb Comtors de [[Labarta]] (de qui es va divorciar i després s'hi va tornar a casar) va tenir al fill i successor Bernat V. El [[1213]] el comtat fou ocupat per [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]], i d'aquest va passar al fill [[Amalric de Montfort]], que el va cedir al rei de França el [[1226]]. Bernat V va fer submissió al rei francès i va poder recuperar el comtat; va morir el [[1241]] i el va succeir el seu fill Bernat VI, mort el [[1295]]. El [[1258]] [[Jaume I]] va renunciar als drets feudals sobre el Comenge pel [[Tractat de Corbeil]]. El [[1295]] va començar el seu govern Bernat VII, fill de Bernat VI. Els seus fills Bernat VIII i Pere Ramon I van portar ambdós el títol correlativament. Pere Ramon II, fill de Pere Ramon I, va morir el [[1375]] sense hereu masculí. L'hereva Margarida es va casar tres vegades però no va tenir successió i al morir la comtessa el [[1443]], fou incorporat a la corona (formalment el [[1454]] poc després de morir el seu darrer marit Mateu de Foix). La corona el va donar a Joan d'Armanyac ([[1461]]) i el [[1472]] a [[Odet d'Aydie]] (mort el [[1534]]) però finalment va ser incorporat a la corona per sentència del parlament de Tolosa (tot i les reclamacions de l'[[Armanyac]] i dels [[Aydie]]) el [[1502]]