|
El [[1235]], [[Jaume el Conqueridor]] fa [[Setge de Cullera|un primer intent]] de conquistar-la però no serà fins al [[1240]], després de la signatura d'un pacte amb [[Zayyan ibn Mardanix]], últim [[valí]] de [[València]], en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de [[Dénia]] i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista.
El [[1247]], els moros de la comarca [[Segona revolta mudèjar|es revoltaren]] contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, lafet qual cosaque va ocasionardesencadenar laque seuaels expulsióexpulsaren de la ribera del [[Xúquer]]. Un dels fets d'armes més rellevants de [[edat mitjana|l'edat mitjana]] fou l'ocupació i presa de la fortalesa per [[Pere I de Castella]] en el decurs de la [[Guerra dels Dos Peres|Guerra dels dos Peres]]; [[Pere el Cerimoniós]] va fer la promesa el [[1336]] i el [[1340]], que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darreredesprés d'una forta ajuda econòmica de la població a [[Martí l'Humà]] el [[1402]]-[[1403]], aquesteste rei va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a les mans de senyors particulars; també el [[1404]], [[Maria de Luna]], esposa de Martí l'Humà, promulgapromulgà les ordenances per les quals hauriahavia de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins al final de l'època foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les [[Corts Valencianes (història)|corts de València]]. Els primers segles de l'[[Edat Moderna|edat moderna]] vénenvenen marcats per problemes socials com ara la [[revolta de les Germanies]], la defensa davant elsdels successius monarques dels drets adquirits davantdurant el regnat de Martí I o els diversos atacs de pirates el [[Saqueig de Cullera (1503)|1503]], [[Saqueig de Cullera (1532)|1532]],<ref>{{es}} Luis Arciniega García, ''[http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFSerie7-A3C83B60-69D5-70A8-FD64-90DDB52A8DA0&dsID=PDF Defensas a la antigua y a la moderna en el Reino de Valencia durante el siglo XVI]'', p.74</ref> i [[Saqueig de Cullera (1550)|1550]],<ref>Lluïsa Muñoz Altabert, ''[http://books.google.cat/books?id=8hpP5xei1OIC&pg=PA19&dq=cullera+barbarossa&hl=ca&ei=_S0ATLHbPJ3YmwOX5ZCRDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false Les corts valencianes de Felip III]'', p.19</ref> que obligaren [[Felip II]] a fortificar la costa amb un conjunt de torres queconegudes avuihui coneixemdia com a la [[torre Marenyet]].
En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], Cullera s'abocava deversdonar suport a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]] i el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austriacista [[Joan Baptista Basset i Ramos]]; darreredesprés lade seuaser ocupacióocupada pel duc de la Torre el [[1707]], [[Maria Lluïsa de Savoia]], donael deva oferir a [[Felip V d'Espanya]], el va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'[[Albufera]]; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren la població a demanar la reincorporació a la corona;. alEn el [[segle XIX,]] hi hahagué a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments de l'un i de l'altre signe se succeeixensucceïren després de la [[Guerra del Francés|Guerra del Francès]]; les [[Guerres Carlines|guerres carlines]] porten apropiciaren la formació de milícies de caràcter liberal; en l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX portenportaren a l'establiment d'una important [[burgesia]] agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits dels camperols autòctons; a l'economia agrària centrada en el blat, l'arròs i altres productes d'horta i de secà, als quals es refereixenreferixen [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles]] el [[1795]]-[[1797]] i Madoz el [[1845]]-[[1850]], seguirà una agricultura més comercial al voltant de la [[taronja]] i l'[[arròs]]; el projecte de construcció d'un port, concebut pel marquèsmarqués de la Romana a final del XVIII i que no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel [[comerç]] que el desenvolupament burgèsburgés arenava.
La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del [[socialisme]] i de l'[[anarquisme]]; la vaga d'inspiració anarquista del [[1911]], originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la [[Guerra Civil espanyola]], s'hi formarà una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de l'''Hermandad'' Sindical, que acull patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.
== Demografia i economia ==
[[Fitxer:Cullera.jpg|miniatura|Lletres de Cullera a la [[muntanya de les Raboses]]]]
Juntament amb l'activitat [[pesca|pesquera]] (regulada per una confraria), i l'agrícola (horta, taronja, [[olivera]] i arròs), el campmotor econòmic més important procedeixprové del desenvolupament turístic encetat en els [[Dècada del 1960|anys 60]] del segle passat, amb l'arribada massiva de turistes francesos, madrilenys i estiuejants valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, i ha transformat l'estructura social i urbana de la població.
La seua economia basada tradicionalment en l'[[agricultura]] (cultius d'arròs i tarongers) i en la pesca ha anat cedint terreny en favor d'un important desenrotllament turístic tant a escala nacional com internacional.
En els anys 60, amb el ''boom'' turístic, portat per l'especulació urbanística, esbona va crear una nova classepart de ciutadansla que principalmentpoblació es vanva dedicar al sector de la construcció (obra, ebenisteria, lampisteria, etc.). Una volta es va acabar aquesteixe auge, la ciutat va entrar en un període de decadència, al qual es van sumar diversos factors: la manca de previsió de les autoritats va fer que el turisme de capital econòmic es decantésdecantara per unes altres zones; el baix benefici que s'extrau de la rica horta va fer que molts camps s'abandonaren (problema generalitzat en la major part de l'estat); es va deixar de construir i es va dirigir l'economia a un turisme que no era capaç d'alimentar tota la població.
Per a molts, la solució passa per una reconversió industrial promesa moltes vegades; per a uns altres, cal un altre ''boom'' especulatiu que done renom a Cullera i, principalment, realce el preu del sòl. Un sòl que durant dècades ha anat quedant cada vegada en menys mans; unes mans que, amb afany de lucre, han frenat el creixement normal d'un poble al qual no li ha quedat una altra alternativa que eixir cada dia en busca de faena a les localitats circumdants.
El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Inclou diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà, que és el següent:
* El [[Castell i muralles de Cullera|castell]]. Edificat pels àrabs sobre ruïnes [[Ibers|iberes]] i [[Antiga Roma|romanes]], constitueixconstituïx l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerenca per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta, patrona de Cullera.
* Barri del Pou. També conegut com ''el raval del Mar'' o ''Santa Anna i Sant Jaume''. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes [[Barraca|barraques]] i petits taulells amb motius d'inspiració marinera.
* Església de la Sang de Crist. Bastida el [[1614]] sobre una ermita medieval.
* Església dels Sants Joans. [[Neoclassicisme|Neoclàssica]], del segle XVII. Bastida sobre una altra dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
* El Mercat. [[modernisme català|Modernista]], aixecat entre [[1899]] i [[1903]] per l'arquitecte [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]].
* El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
* [[Castell i muralles de Cullera|Muralles]]. Construïdes el 1553, de forma pentagonal. VanEs aixecar-sevaren construir per defensar-sea defendre's dels atacs del pirates barbarescos.
* Torre de Santa Anna (BIC 1949), torre d'origen musulmà.
* [[Creu de terme de Cullera|Creu de terme]], [[Bé d'interès cultural]] que té Cullera.
* [[Escut heràldic de la Fita|Escut heràldic]]. [[Bé d'interès cultural]] que té Cullera.
* Ermita de Santa Marta. Segle XIV. No en romanen més que unes quantes restes.
* Ermita de Sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule [[Estil xorigueresc|xorigueresc]].
== Museus ==
|
