Sant Feliu de Barruera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
des del Centre del romànic de la Vall de Boí
Cap resum de modificació
Línia 8:
Documents dels anys [[1072]] i [[1103]], per exemple, documenten de diverses maneres (dotacions, sobretot) l'església de Sant Feliu, però sempre de forma indirecta. No és fins al [[segle XIV]] que se'n tenen notícies directes segures. L'última part de l'[[edat mitjana]] i tot al llarg de l'[[Edat Moderna]], Sant Feliu de Barruera apareix de forma regular en tota mena de documents. En aquesta documentació es troben constants referències al sistema de co-rectors que regia a la vall de Boí. Es tractava d'uns capellans que havien de ser fills de la vall, i que obtenien el càrrec del bisbe a través de la presentació feta pels regidors i homes destacats dels pobles de la vall. Hi podia haver tants co-rectors com fills de la vall sacerdots pretenguessin i obtinguessin el càrrec, i si no n'hi havia, quedaven sense cobrir per ningú. Les rendes dels beneficis es repartien equitativament entre els co-rectors que hi hagués, i, si no n'hi havia, els regidors dotaven un o diversos vicaris amb aquells diners; els vicaris, ja no havien de ser fills de la vall. Només un dels co-rectors exercia de rector, és a dir, s'encarregava de la cura de les ànimes dels habitants de la vall; era un càrrec anual, que anaven exercint un rere l'altre.
 
L'església va ser construïda durant elels {{segle|segles XI i XII|s}}, i constantment afectada per obres successives en els segles posteriors. A la dècada dels setanta del [[segle XX]] es féu una intervenció en l'edifici que consistí a enderrocar la sagristia del costat nord, alliberar el folre exterior que amagava la capçalera, modificar les teulades, enderrocar una capella del costat sud, reconstruir la coberta de l'absidiola sud, repicar tot l'exterior i consolidar el campanar.
 
La història constructiva del temple de Sant Feliu és molt complexa i difícil de desgranar, atesa la variació del programa originari i la seva continuació amb un projecte completament diferent que alhora ha sofert considerables modificacions. A més, cap a la dècada de 1970 l'edifici va ser objecte d'una restauració per part de la Dirección General de Bellas Artes, que va produir nombroses alteracions a la fàbrica, sense deixar-ne cap registre. Raó per la qual a hores d'ara resulta força complicada l'anàlisi completa de la seva evolució.<ref name="patmapa"/>
Línia 23:
 
=== L'església ===
L'església de Sant Feliu és un edifici molt transformat. Té una sola nau, està capçat per un [[absis]] central semicircular amb decoració exterior d'arcuacions i lesenes. A la banda de migdia sobresurt un braç en forma de transepte carrat, a llevant del qual s'obre una absidiola semicircular, senseobra decoraciódel exteriors.XII, de carreus molt restauradaregulars i una franja decorativa llisa a manera ràfec. El transepte està cobert amb volta de canó i la nau amb volta peraltada amb arcs torals sostinguts per mènsules. La coberta està sobreaixecada respecte del seu nivell original formant un sostre mort. Al costat nord de la capçalera hi havia un cos de planta quadrada que feia les funcions de sagristia i que va ser enderrocat durant la restauració de la decada de 1970, com també ho fou una capella lateral entre el transepte i campanar.<ref name="patmapa"/>
 
Afegides al mur nord hi ha dues capelles de planta quadrada que comuniquen amb la nau per sengles arcs de mig punt. Ambdós recintes estan coberts amb volta de canó perpendicular a la nau. El campanar situat a l'angle sud-oest de l'edifici és una torre de planta quadrada. Té finestrals de mig punt a les dues plantes superiors. La teulada a quatre vessants descansa sobre una estructura piramidal de fusta. A la façana de ponent hi ha el portal amb arc adovellat de mig punt, resseguit per motllures i guardapols (segle XIII-XIV).<ref name="patmapa"/>
Línia 29:
Un porxo amb coberta de dues vessants protegeix aquest portal. Els paraments interiors estan repicats a la part de la capçalera, a la part de la nau, però estan arrebossats des d'on arrenca la volta fins baix. El paviment és de còdols formant figures geomètriques a l'absis i capella lateral nord, la resta de l' església manté empostissat de fusta. El cor és un entressolat de fusta situat al tram inferior de la nau.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3799 | títol=Sant Feliu de Barruera | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya | consulta=12 gener 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
La porta oberta a la façana de ponent, té davant seu un porxo que l'aixopluga. El porxo s'obre al sud i a l'oest mitjançant arcs de mig punt, i queda tancat al nord, on eldonava terrenyaccés presentaa un desnivellpetit mausoleu, una làpida recorda que era de Casa Pubill. La porta,amb arc de mig punt, està ressaltada per dos nervis motllurats i extradossats, amb una motllura que fa de guardapols. Encara que la factura és romànica, aquestaAquesta mena de portes es donen sobretot en època gòtica, Alguns detalls de construcció fan pensar que la portai deviapodria ser en un altre lloc, primerament, o que el nivell defruit ld'exterior deuna l'esglésiaremodelació esdel modificà de forma important en alguna època no gaire endarreridas.XVI. Cal recordar que l'emplaçament preferit en una construcció romànica era quasi sempre la façana de migdia, en una església romànica.
 
== Referències ==