Capri: diferència entre les revisions

Ha estat un centre d'estiueig des de l'època de la [[República Romana]]. Algunes de les seves principals atraccions són la Marina Piccola (el port petit), el Belvedere de Tragara (un gran passeig panoràmic ple de viles), els [[faralló |farallons]] ("''faraglioni''") o penya-segats de pedra calcària que es projecten sobre el mar, la població d'[[Anacapri]], la Gruta Blava (''Grotta Azzurra'') i les ruïnes de les viles romanes imperials.

L'El metge i escriptor suec [[Axel Munthe]] (1857 - 1949), hi feu construir la [[Villa San Michele]] i hi fixà la seva residència.

Durant la segona meitat del segle XIX, Capri es va convertir en un lloc popular per a artistes, escriptors i altres celebritats europees. El llibre que va generar la fascinació per Capri al {{segle|XIX}} a França, Alemanya i Anglaterra va ser "''Entdeckung der blauen Grotte auf der Insel Capri''" (Descobriment de la Gruta Blava a l'illa de Capri) pel pintor i escriptor alemany [[August Kopisch]], en què descriu la seva estada a l'illa el 1826 i el seu descobriment de la Gruta Blava.

[[John Singer Sargent]] i Frank Hyde es troben entre els artistes destacats que es van quedar a l'illa al voltant de la dècada de 1870. Sargent és conegut per la seva sèrie de retrats amb la model local Rosina Ferrara. L'artista i aventurer anglès, [[John Wood Shortridge]], va adquirir un "fortino" a la Marina Piccola en la dècada de 1880 (més tard transformada en una vila privada per Dame Gracie Fields) i es va casar amb una noia de Capri, Carmela Esposito. Va establir una estreta amistat amb el novel·lista anglès [[George Gissing]], que proporciona un resum colorit i perspicaç de les seves estades amb Shortridge en les seves "''Published Letters by George Gissing''". [[Claude Debussy]] fa referència als turons de l'illa en el títol del seu preludi impressionista "Les collines d'Anacapri" (1910). Capri és l'escenari de "The Lotus Eater" (1945), una història breu de [[Somerset Maugham]]. A la història, el protagonista d'Hendon, que forma part del barri de Barnet de Londres, arriba a Capri durant unes vacances i està tan encantat pel lloc que renuncia al seu càrrec i decideix passar-hi la resta de la seva vida. El novel·lista britànic [[Compton Mackenzie]] va viure allí des de 1913 fins a 1920, amb visites posteriors, i va establir algunes de les seves obres a l'illa (per exemple, "Vestal Fire", 1927).

A més de ser un refugi per a escriptors i artistes, Capri va servir com un lloc relativament segur per a homes i dones homosexuals estrangers que volien portar una vida més oberta; a un petit nucli d'ells els va atreure viure allà, convivint en certa manera amb els artistes esmentats anteriorment. El poeta August von Platen-Hallermünde va ser un dels primers. Jacques d'Adelswärd-Fersen va escriure la novel·la "''Et le feu s'éteignit sur la mer''" (1910) sobre Capri i els seus residents a principis del segle XX, causant un petit escàndol. La vida de Fersen a Capri va ser objecte de la biografia de Roger Peyrefitte, "''L'Exilé de Capri''". Una presentació satírica de la colònia lesbiana de l'illa es realitza a la novel·la de Mackenzie de 1928, "''Extraordinary Women''" (no relacionada amb la pel·lícula dominicana del mateix nom), inspirada en els assumptes delde pintorla americàpintora americana [[Romaine Brooks]] (en la novel·la, sota el pseudònim d'Olimpia Leigh).<ref>{{ref-web|url=http://www.caprisland.com/ |títol=Capri Island APP, Personalities, Romaine Brooks |deadurl=yes |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120113042007/http://www.caprisland.com/ |arxiudata=2012-01-13 |df= }}</ref> Un dels exiliats homosexuals més famosos de l'illa era [[Norman Douglas]]; la seva novel·la "''South Wind''" (1917) és una descripció fictícia dels habitants i visitants de Capri, i una sèrie de les seves altres obres, tant llibres com fullets,seves tracten sobre l'illa, incloent "Capri" (1930) i el seu últim treball, "''A Footnote on Capri''" (1952).

Les memòries ambientades a Capri inclouen "Aria di Capri" d'[[Edwin Cerio]] (1928), que conté una sèrie d'assaigs històrics i biogràfics sobre l'illa, incloent un homenatge a Norman Douglas; "''The Story of San Michele''" (1929) del metge reial suec [[Axel Munthe]] (1857-1949), que va construir una vila d'aquest nom i el "Greene a Capri: una memòria" de Shirley Hazzard (2000), sobre la vida de l'escriptor a l'illa. [[Graham Greene]] tenia una casa a la ciutat d'Anacapri, a la part superior de l'illa, on vivia amb la seva amant Catherine Walston.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hazzard|nom=Shirley|títol=Greene on Capri|any=2000|editorial=Farrar, Straus and Giroux|lloc=Nova York|pàgines=4}}</ref>