Giacomo Rho: diferència entre les revisions

Giacomo Rho va néixer el [[29 de gener]] de 1592 a Pàvia.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Dehergne S.J.|nom=Joseph|article=Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800|publicació=Bibliotheca Instituti Historici S.J.|llengua=francès|url=http://www.jstor.org|volum=XXXVII|any=1973|data=1973|lloc=Roma|pàgines=215}}</ref><ref>Hi ha una certa discrepància sobre la data i el lloc de naixement de Giacomo Rho. Algunes biografies situen la data entre 1952 i 1953 i el lloc a Milà.</ref> Fill de l'advocat i jurista Alessandro Rho, comte de Borghetto, i de Livia Raggia. El seu germà Giovanni, també jesuïta, va ocupar les principals càtedres a [[Milà]], [[Florència]], [[Roma]], [[Nàpols]] i [[Venècia]], i l’altral'altra germà, Paolo va ser nomenat senador pel monarca espanyol. En general els biògrafs de Rho coincideixen que tenia poques habilitats pels estudis teologics i humanístics i per contra destacava en matemàtiques.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Cervera|nom=José Antonio|article=Giacomo Rho (1542-1638): un jesuita en la corte china de la Dinastia Ming|publicació=Revista de Humanidades|llengua=castellà|url=|volum=Num. 29-30|data=2010-2011|editorial=Tecnológico de Monterrey|pàgines=117-149}}</ref>

Va ingressar al noviciat de la [[Companyia de Jesús]] el [[24 d'agost|24 d’agost]] de [[1614]] i va enviar la "''[[Indepetae]]''" el 14 de juny de 1616.<ref name=":0" /> <ref>Les "''indepetae''" son les cartes escrites al General de la Companyia de Jesús pels joves novicis que volien ser enviats com a missioners a les Índies Orientals o Occidentals.</ref> Va ser ordenat sacerdot pel cardenal [[Roberto Bellarmino]] el [[1617]].<ref name=":1" /> Va sortir cap a la Xina l'abril de 1618 , amb l'expedició de [[Nicolas Trigault]] i va arribar a [[Macau]] via [[Goa]] el [[1622]].<ref name=":0" />

A Macau va  coincidir  amb els jesuïtes alemanys [[Johann Schreck]] (Terrentz) i amb [[Johann Adam Schall von Bell]] amb qui va escriure diverses obres . Amb Schall també veva tenir un paper important en la defensa de Macau davant dels atacs dels holandesosneerlandesos, especialment el 22 de juny de 1622 amb l’atacl'atac del capità holandèsneerlandès [[Cornelis Reijersen]] en la denominada Batalla de Macau. En aquest fets s’atribueixs'atribueix a Rho, ser l’autorl'autor d’und'un tret de canó que va impactar sobre un barril de pólvora al bell-mig d’und'un esquadró holandèsneerlandès amb la conseqüent retirada dels atacants.<ref name=":1" />

Inicialment va ser destinat a [[Jingzhou|Jiangzhou]] a la província de [[Shanxi]], amb companyia de [[Alfonso Vagnoni]] i [[Lazzaro Cattaneo]] on va estudiar xinès i va desenvolupar una tasca eminentment pastoral.<ref name=":1" />

El 1r de setembre de 1629, un edicte imperial va ordenar la constitució d’unad'una nova “''Oficina d'astronomia''" sota la direcció de [[Xu Guangqi|Xu Guangxi]] amb la missió de reformar el calendari xines “«d''d’acordacord amb els mètodes occidentals''”». El treball es va encarregar a [[Nicolò Longobardo]] i Johann Schreck amb [[Li Zhao]] i un grup d’expertsd'experts xinesos. Schreck va ultimar un programa de traduccions de textos europeus i la preparació de nous tractats tècnics relatius a matèries com l’aritmètical'aritmètica, geometria, hidràulica, òptica o mecànica, sense oblidar la construcció d’aparellsd'aparells científics útils per les observacions i mesures.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Fontana|nom=Michele|títol=Matteo Ricci. Un jésuite à la cour des Ming|url=|edició=|llengua=francès|data=2010|editorial=Salvator|lloc=París|pàgines=403-410|isbn=978-2-7067-0719-3}}</ref>

La segona generació de matemàtics jesuïtes, a la qual pertanyia Giacomo Rho, va introduir teories, eines i mètodes matemàtics a la Xina que eren importants en el projecte global de la reforma del calendari desitjat pels Ming. Rho va participar amb la seva traducció al xinès de la "''Rabdologiæ''" del matemàtic escocès [[John Napier]], on descriu l'[[àbac neperià]], instrument que permetia calcular productes i divisions.<ref>{{Ref-web|url=http://www.trecanni.it|títol=Giacomo Rho|consulta=març 2019|nom=Aliocha|cognom=Maldavsky|llengua=italià|editor=Dizionario Biografico degli italiani|data=2016}}</ref>

A la mort de Schreck, el 1630 Rho i Schall van ser cridats a Pequín per continuar les activitats relacionades amb la reforma del calendari xinès, que havia iniciat Schreck mort aquell mateix any.<ref name=":1" /><ref>Schreck va introduir en l'astronomia xinesa la utilització de les "''[[taules rudolfines]]''" preparades per [[Tycho Brahe|Tycho Brahé]] i perfeccionades per [[Johannes Kepler]].</ref> A la mort de Xu, els treballs van continuar sota la direcció de [[Li Tianjing]]. El 1634 van poder presentar una enciclopèdia resum dels coneixements occidentals amb un total de 137 volums, amb el títol de “''Llibre del calendari del regne de Chongzhen''".<ref name=":2" /> La secció dedicada a les matemàtiques i la de trigonometria de Schreck, incorporava dotze escrits de Rho, entre ells el “''CàlcuCàlcul''l” que per primer cop explicaven els logaritmes, una de les innovacions més importants de l’aritmètical'aritmètica europea del segle {{Segle|XVI}}.<ref name=":2" />

Va morir a Pequín el [[26 d'abril|26 d’abril]] de 1638.<ref name=":0" />

També va escriure com altres jesuïtes, algun text relacionat amb la medicina com "l''l'Explicació il·lustrada del cos humà''" (''Renshen tushuo'' 人身 圖 說) cap a 1637, que va ser identificada com una traducció selectiva de l'Anatomia (1561) d'[[Ambroise Paré]], elaborada a partir de la versió llatina continguda al "''Thesaurus chirurgiæ"'' (Frankfurt, 1610).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Jemi|nom=Chaterine|article=Les traductions des traités scientifiques européens en Chine au XVIIè siècle:enjeux des langues et des disciplines|publicació=L Révolution française|url=http://www.journals.openedition.org|data=2018|pàgines=}}</ref>