Nogai: diferència entre les revisions

{{llengua|nom=Nogai

|estats=[[Rússia]] i [[Turquia]]

'''Nogai''' (també '''nogay''' o '''tàtar nogai''') és una llengua parlada al sud-oest de [[Rússia]] pels [[nogais]]. S'hi distingeixen tres dialectes: '''qara-nogay''' (nogai negre o del Nord), parlat a [[Daguestan]]; '''nogai propi''', al [[Territori de Stàvropol]]; i '''aqnogay''' (nogai blanc o occidental), als marges del [[riu Kuban]], a la República de [[Karatxai-Txerkèssia]], i al districte [[Mineralnye Vody]]. El qara-nogay i el nogai propi són molt similars, mentre que l'aqnogay mostra algunes diferències.

 

* A [[Txetxènia]], hi havia 6.884, dels quals 6.808 (el 98,90%) parlaven nogai, 49 (0,71%) parlaven rus i 27 (0,39%) altres llengües

Malgrat ser un poble tan dispers i sense una regió autònoma pròpia, mantenen una taxa de retenció lingüística força alta.

== Desenvolupament literari ==

Són famosos els cicles èpics ''Ithega, Musa, Mamai, Orak, Shura batyr, Gathel soltan, Kazy Togan, Er Targyn, Koblandy Batyr'' i ''Gaysa uly Amat''. Des del segle XVI, s'ha intentat donar-los llengua escrita en [[alfabet àrab|alfabet corànic]]. El 1928, s'hi introduïren dos sistemes d'escriptura diferenciats utilitzant l'[[alfabet llatí]], però que el [[1938]] foren substituïts pel [[alfabet ciríl·lic|ciríl·lic]] i una llengua unificada basada en l'aqnogai. El 1938, es fundà el diari ''Lenin Yoli'' (''Camí de Lenin'') i destacaren els autors [[Khasan Bulatukov]] (1907-1937) autor d’''Azrat'' (1937) i ''Fatimat'' (1932), A. Kh. Dzhanibekov (1879-1936) i F. Abdukzhailov (1913).

*[http://www.eki.ee/books/redbook/nogays.shtml The Red Book of the Peoples of the Russian Empire].

*[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nog Article a Ethnologue sobre els nogai].

 

{{Llenguesturques}}