Revisió del 23:26, 13 abr 2020 modifica Notvil (discussió \| contribucions) 352 edits →‎Narració d'històries en l'actualitat Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 23:26, 13 abr 2020 modifica desfés Notvil (discussió \| contribucions) 352 edits →‎Narració d'històries i l'aprenentatge: forma--->manera Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 16: == Narració d'històries i l'aprenentatge == La narració d'històries és una ~~forma~~manera de compartir i interpretar experiències. Les històries són universals, en el sentit que poden bastir ponts culturals, lingüístics i generacionals. Poden ser utilitzades com a mètode per ensenyar ètica, valors, i normes i diferències culturals. L'aprenentatge és molt més efectiu quan té lloc en ambients socials que proporcionen autèntiques pistes sobre com s'ha d'aplicar aquest coneixement. Així, les històries funcionen com a eina de transmissió del coneixement en un context social. El coneixement humà es basa en històries i el cervell humà està compost per la maquinària congnitiva necessària per reconèixer, recordar i explicar aquestes històries.<ref>Schank, Roger C.; Robert P. Abelson (1995). ''Knowledge and Memory: The Real Story''. Lawrence Erlbaum Associates. pp. 1-85. <small>{{ISBN\|0-8058-1446-9}}</small>.</ref> Les històries s'assemblen al pensament humà en el sentit que les persones pensen en estructures narratives i la majoria de les vegades recorden les dades sota la forma d'una narració. Els fets es poden comprendre com una versió més petita d'una història més gran, amb el que el ''storytelling'' pot ser un complement del pensament analític.

Narració d'històries: diferència entre les revisions