Central hidroelèctrica del Glorieta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
El juliol del 1902 la Casa Trullàs de Barcelona, dedicada a la venda i instal·lació de material elèctric, amb els germans Joan, Antoni i Ramon Trullàs i l’enginyer Rogelio Martinez Tejero al capdavant, van reconvertir en una central hidroelèctrica dos antics molins paperers en desús de la vall del [[riu Glorieta]], afluent del [[Francolí]].
El juny de 1903 el propietaris decidiren vendre el negoci a la família d’origen basc formada per Juan Miguel Urazandi, enginyer industrial de professió i per la seva muller Francisca Castaños Echevarria, que l’explotarien amb certs alts i baixos fins al 1948 quan el seu fill la va vendre a [[Riegos y Fuerzas del Ebro]]. <ref>▼
{{ref-web▼
| url = http://museualcover.com/ajut-irmu-i-xiv-concurs-fotografic-vila-dalcover/▼
| títol = El paper dels petits emprenedors en l’electrificació de Catalunya. El cas de la central hidroelèctrica del riu Glorieta▼
| consulta = 15 abril de 2020▼
| format = HTML▼
| llengua = català▼
| data = 4 desembre de 2019▼
}}▼
</ref>▼
Actualment (2020) l'edifici de la central està totalment ensorrat, només quedant alçades les parets exteriors.▼
== Components de la central ==
La central aprofitava el cabal del [[riu Glorieta]]; la resclosa que alimentava dos molins fariners (el de Joan Bo i el de Ca Malluent) també alimentava els molins Nous, que de fariners passarien a paperers i que posteriorment es transformarien en la Central hidroelèctrica del Glorieta. <ref>
Linha 25 ⟶ 39:
La central estava dotada d'una turbina que accionava una dinamo, produint [[corrent continu]]. L'energia produïda es transportava per una línia elèctrica fins als [[transformador|transformadors]] situats a [[Alcover]]: un a una torre annexa a l'edifici conegut com a ca Caparó (on vivien els propietaris de la central) i un altre a la plaça de l'ajuntament on es situava un segon transformador. Des d'aquests transformadors es distribuïa l'electricitat pel poble.
▲El juny de 1903 el propietaris decidiren vendre el negoci a la família d’origen basc formada per Juan Miguel Urazandi, enginyer industrial de professió i per la seva muller Francisca Castaños Echevarria, que l’explotarien amb certs alts i baixos fins al 1948 quan el seu fill la va vendre a [[Riegos y Fuerzas del Ebro]]. <ref>
▲{{ref-web
▲ | url = http://museualcover.com/ajut-irmu-i-xiv-concurs-fotografic-vila-dalcover/
▲ | títol = El paper dels petits emprenedors en l’electrificació de Catalunya. El cas de la central hidroelèctrica del riu Glorieta
▲ | consulta = 15 abril de 2020
▲ | format = HTML
▲ | llengua = català
▲ | data = 4 desembre de 2019
▲}}
▲</ref>
▲Actualment (2020) l'edifici de la central està totalment ensorrat, només quedant alçades les parets exteriors.
== Funcionament de la central ==
| |||