Anticlericalisme a Espanya: diferència entre les revisions

 

A la fi de juny de 1834 es van donar a Madrid els primers casos de l'[[pandèmies de còlera a Espanya|epidèmia de còlera]] que assolava tota Espanya i part d'Europa i encara que el govern de [[Francisco Martínez de la Rosa]] va negar la seva existència va abandonar ràpidament la capital el 28 de juny, juntament amb la regent [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina]] i la família reial, per refugiar-se al [[Palau Reial de La Granja de San Ildefonso|Palau de la Granja]] a Segòvia, la qual cosa va causar una gran indignació entre els habitants de la capital.{{Sfn|Fontana|1997|pp=98-99}} Just el dia en què van arribar a Madrid males notícies sobre la marxa de la [[primera guerra carlista]] l'epidèmia es va empitjorar, “morint els malalts a centenars, amb les circumstàncies horroroses companyes de tal cruel plaga”, segons relata [[Antonio Alcalá Galiano|Alcalá Galiano]].{{Sfn|Fontana|1997|pp=99}} Llavors va començar a circular el rumor per Madrid que la causa de l'epidèmia era l'enverinament de les fonts públiques, i que aquesta havia estat obra dels frares. També va córrer la notícia que s'havia disparat des dels convents contra les masses que es dirigien cap a ells, relacionant-ho amb el suport que els [[Clergues regulars|religiosos]] donaven als [[carlistes]].{{Sfn|Fontana|1997|pp=99-100}}

 

A primeres hores de la tarda del 17 de juliol es van congregar en la [[Plaça Mayor de Madrid|Plaça Mayor]], en la [[Porta del Sol]] i en la [[Plaça de la Cebada]] diversos grups integrats també per abundants [[milícia urbana|milicians urbans]] i alguns membres de la [[guàrdia de corps|guàrdia reial]] proferint crits contra els frares.{{Sfn|Moliner Prado|1998|pp= 76-77}} Des d'allí aquests grups es van dirigir al [[Col·legi Imperial de San Isidro]] regentat pels jesuïtes que va ser assaltat a les cinc de la tarda. “Dins del convent maten uns a cop de sabre, capturen altres i els linxen als carrers laterals, despullant i crivellant amb escarn els cossos moribunds. La tropa arriba a la mitja hora només amb el capità general i superintendent de policia, [[Martínez de San Martín]], expert en reprimir motins dels [[liberalisme espanyol|liberals exaltats]] durant el [[trienni constitucional]] a Madrid. Recrimina als jesuïtes l'enverinament i en busca proves, mentre segueixen matant frares a un pam de la seva presència”.{{Sfn|Pérez Garzón|1997|p=82}} En total catorze jesuïtes van ser assassinats.{{Sfn|Moliner Prado|1998|p=77}}