Els primers anys de vida del club no va tenir camp estable, la Penya va voltar per diversos terrenys. Segons les memòries de [[Joaquim Massot Busquets|Joaquim Massot]], un dels fundadors de l'entitat, els camps erenvan estar situats al carrer del Indústria (1930); al barri d'[[Artigues (Badalona)|Artigues]] (1932), molt efímer amb l'anècdota que un bon dia va ser convertit en camp de conreu; dos al carrer del Manresà, un a la banda del barri de les Mallorquines de [[Montgat]] (1933) i l'altraaltre al [[Manresà (Badalona)|Manresà]] de Badalona (1934),; a la riera de [[Canyet (Badalona)|Canyet]], en un terreny pertanyent al centre parroquial de l'antiga església del Sant Crist (1935), al [[carrer de la Costa]] (1936),; al carrer d'Iris (1937),; a la finca de [[Parc de Can Solei i Ca l'Arnús|Ca l'Arnús]], que havia esdevingut parc municipal; al passatge d'en Viñas (1939), i durant un any al pati del Col·legi Nen Jesús de Praga (1843).{{Sfn|Conde Esteve|Ramos Pérez|1992|p=220-222}} Va ser el [[1944]], durant la postguerra, que el club va disposar d'un espai estable, un terreny que tenia en préstec al carrer de Latrilla. Finalment, el [[1948]] l'equip es va traslladar a una pista situada a la [[plaça de la Plana]], on el [[1962]] va poder disposar per primera vegada d'un pavelló cobert i ben equipat. Després de deu anys, gràcies a l'èxit i creixement assolits, el club va estrenar un altre [[Pavelló dels Països Catalans|pavelló]] al carrer d'Ausiàs March, on va romandre fins que es va traslladar al [[Pavelló Olímpic de Badalona|Palau Municipal d'Esports]], que va ser construït per acollir les competicions de bàsquet dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona de 1992]], que van tenir seu a Badalona per la tradició del bàsquet local.{{Sfn|Sadurní|2005|p=627}}[[Fitxer:OlímpicodeBadalona.jpg|miniatura|centre|800px|Aspecte del [[Pavelló Olímpic de Badalona]] el 2010.]]
