Classificació de les roques ígnies: diferència entre les revisions

'''Camp 1:''' el camp 1 representa les quarsolites, roques intrusives formades gairebé totalment per quars. En molts casos són roques formades com a conseqüència de l'alteració hidrotermal més que no pas roques ígnies formades com a tals, motiu pel qual les quarsolites ígnies són extremadament rares -o fins i tot inexistents- i no tenen equivalent en les roques extrusives.<ref>{{Ref-web|títol=Quartzolite|url=http://www.bgs.ac.uk/bgsrcs/rcs_details.cfm?code=QTZOLT|consulta=2020-04-25|llengua=anglès|editor=Servei Geològic Britànic|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Quartzolite|url=https://www.mindat.org/min-48123.html|consulta=2020-04-25|llengua=anglès|editor=Mindat|data=}}</ref> '''Camp 2:''' les roques en el camp dels [[Granit de feldespat alcalí|granits de feldespat alcalí]] han estat anomenades granits alcalins per diferents autors. la subcomissió de l'[[Unió Internacional de Ciències Geològiques|IUGS]] encarregada de la classificació de les roques restringeix l'ús del terme «granits alcalins» a aquelles roques amb cert contingut d'[[amfíbols]] o [[Piroxè|piroxens]] alcalins.<ref name=":12" /> El terme «[[alaskita]]» també pot ser utilitzat per a referir-se als granits de feldespat alcalí de color clar (M<10). '''Camp 3:''' el terme «[[granit]]» és emprat en molts sentits. En la literatura [[Angles|anglòfona]], el terme «granit» sol restringir-se al subcamp 3a. En la literatura europea, el terme «granit» s'empra tant per al subcamp 3a com el 3b. La subcomissió de l'IUGS recomana que el terme «[[adamel·lita]]» (emprat per a descriure roques del camp 3b) no hauria d'utilitzar-se. El terme «[[quarsomonzonita]]» (també emprat en alguns casos per a classificar roques del camp 3b) s'ha d'emprar en el camp 8, sempre segons la comissió.<ref name=":12" /> '''Camp 4:''' les roques més abundants en aquest camp són les [[Granodiorita|granodiorites]], que sovint contenen [[Oligoclasa|oligòclasi]] i més rarament [[andesina]]. En aquest cas és convenient afegir la condició de que el contingut mitjà d'An de la [[plagiòclasi]] sigui inferior al 50% per a distingir les granodiorites comunes dels [[Granogabre|granogabres]], on el contingut d'An de la plagiòclasi és superior al 50%.<ref name=":12" /> '''Camp 5:''' el nom de [[tonalita]] s'utilitza tant si la roca presenta [[hornblenda]] com si no. Els termes [[Trondhjemita|trondhjemit]]<nowiki/>a i plagiogranit s'utilitzen, segons la subcomissió, quan la tonalita és de tonalitat clara (M<10).<ref name=":12" /> '''Camps 6 i 7:''' en aquests camps s'hi troben les [[Sienita de feldespat alcalí|sienites de feldespat alcalí]] i les [[Sienita|sienites]] respectivament. '''Camp 8:''' en aquest camp les roques són anomenades [[Monzonita|monzonites]], tot i que diverses sienites també hi entren.<ref name=":12" /> '''Camp 9:''' en aquest camp, les roques reben el nom de [[monzodiorita]] i [[monzogabre]]. La diferència entre tots dos rau en la composició de la plagiòclasi de la roca: per a continguts d'An inferiors al 50%, la roca s'anomena monzodiorita; si el contingut d'An és superior al 50%, la roca s'anomena monzogabre.<ref name=":12" /> '''Camp 10:''' en aquest camp les roques reben fins a tres noms diferents: [[diorita]], [[gabre]] i [[anortosita]]. La classificació en aquestes tres roques depèn de la composició de la plagiòclasi i de l'índex de color. si els minerals màfics (M) són inferiors al 10%, la roca s'anomena anortosita; si el contingut d'An és inferior del 50% la roca és una diorita; si l'An és superior al 50%, la roca és un gabre i presentarà les següents subclassificacions:<ref name=":12" />