Estudi per al film Secret People, per a clarinet, violí i piano (Gerhard): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m format Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula composició|compositor=Robert Gerhard|any=1952|forma=|època composició=Segle XX|instrumentació=clarinet, violí i piano|durada=3' - 5'|partitura=https://www.trito.es/es/tienda/articulo/5635/obras-con-clarinete-sonata-andantino-estudio-para-el-film-secret-people|gènere=Música incidental|director=Ernest Irving}}
'''''Estudi per al film Secret People (Allegretto per a clarinet, violí i piano)''''' és una de les dues composicions de [[Robert Gerhard i Ottenwaelder|Robert Gerhard]] per a aquesta agrupació, juntament amb l'''Andantino per a clarinet, violí i piano.'' Fou composta entre 1951 i 1952 com a peça de mostra, prèvia al contracte. Hi exposa els dos temes principals als quals pensa recórrer per a la composició de la música del film ''[[Secret People]],'' dirigit per ''[[Thorold Dickison]].''<ref>{{Ref-web|títol=Roberto Gerhard y Joaquim Homs. Música de Cámara {{!}} Cristo Barrios|url=http://www.cristo-barrios.com/discografia/roberto-gerhard-y-joaquim-homs-musica-de-camara/|consulta=2020-03-23|llengua=es-ES}}</ref>
Linha 9 ⟶ 10:
En el primer cas, es tracta d'una cançó patriòtica, composta per [[Amadeu Vives i Roig|Amadeu Vives]] sobre un poema de [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]], què exalta l'amor per Catalunya de l'emigrant; en el segon, [[Pau Casals i Defilló|Pau Casals]] va convertir ''[[El cant dels ocells]]'' en un símbol de l'[[exili català]]. Per últim, la secció central, de caràcter més folklòric, recorda el ritme i l'estil de la [[sardana]].<ref name=":0" /> Julian White<ref>{{Ref-publicació|article=National Traditions in the Music of Roberto Gerhard|url=http://www.jstor.org/stable/946131|publicació=Tempo|data=1993|issn=0040-2982|pàgines=2–13|exemplar=184|nom=Julian|cognom=White}}</ref> l'emparenta amb ''[[El minyonet de Guineu]],'' una cançó catalana pròpia del Carnaval.
== De l'''Estudi'' a la gran pantalla ==
L'editorial Tritó va publicar la partitura el 1952. Aquest ''Estudi'' va ser una peça de mostra de la banda sonora del film ''Secret People'', per a la qual Gerhard faria servir una instrumentació formada per flauta/''piccolo,'' oboé, corn anglès, dos clarinets, fagot, trompa, trompeta, tuba i percussió<ref name=":0" />. La música de la pel·lícula va ser dirigida pel director i compositor anglès [[Ernest Irving]]<ref>{{Ref-web|títol=Secret People (1952) - IMDb|url=http://www.imdb.com/title/tt0044014/fullcredits|consulta=2020-04-26}}</ref>, en la gravació del 16 de març de 1951.
Aquesta gravació es va produir amb certes dificultats degut, a més de les tensions entre el compositor i la coreògrafa, a la limitació del temps de què disposaven de l’estudi per les necessitats i el pressupost del rodatge. Gerhard es va veure obligat a acceptar moltes de les imposicions de la coreògrafa, que a més va retallar, més endavant, tres seccions del ballet amb ajuda del director musical. Sens dubte, Gerhard va acceptar tots aquests condicionants per les seves necessitats econòmiques, però l'experiència va contribuir a fer-lo recelós d’abordar noves experiències amb el ballet, a partir de la dècada dels cinquanta<ref name=":0" />.
== La música de ''Secret People'' ==
La música de ''Secret People'' es basa enterament en les dues melodies que Gerhard va compondre per a l'escena del ballet, ja presents en aquest ''Estudi'' inicial. Ambdues van modificant el seu caràcter en funció de l'orquestració i dels jocs de variacions i textures al llarg de la pel·lícula, segons les necessitats narratives. Com assenyala Anderson: "no hi ha música incidental a la pel·lícula, l'única música [present] resulta natural a les demandes de la història. Aquesta música necessària és intrínseca a l'argument i reforça el seu desplegament emocional".
Les dues melodies que estructuren la música de tot el film deriven de l'escena del ballet: la primera és un tema de caràcter folklòric associat amb la festa de la collita i s’hi retrata els personatges principals de la història. A més, pretén descriure la identitat mediterrània dels protagonistes. El segon tema és de caràcter més líric i representa els dos amants, la protagonista i el seu companya manipulador. Com s'ha esmentat anteriorment, aquest segon tema es basa en la famosa melodia catalana ''El cant dels Ocells'' que tanta simbologia afegida té. Es tracta d'un gest de complicitat introduït per Gerhard a través del qual concreta musicalment en Catalunya el país d'origen dels amants i del dictador, així com la seva reivindicació de llibertat.
El tema '''A''' se sent per primera vegada a càrrec d'un orgue als títols inicials de la pel·lícula i, a continuació, després d’una breu transició, apareix el tema '''B''' a càrrec de tota l'orquestra. El tema '''A''' torna a aparèixer, de nou a l'orgue, quan comencen les primeres imatges de la pel·lícula. El tema '''B''' es presenta quan apareix per primera vegada la protagonista femenina, Maria. Aquest segon tema, que tant va agradar a Dickinson, s'utilitza també per acompanyar els títols de crèdit, per tancar la pel·lícula amb una espècie de crida a la reconciliació, a l'esperança i l'amor: tant el productor com el director van acordar que, als temps difícils de la postguerra calia oferir esperança a la gent. Van realitzar un canvi en el final de la pel·lícula, que concloïa amb la mort de Maria. A la versió modificada, el final presenta la germana petita ballant en homenatge a Maria, per a reivindicar que la vida ha de continuar tot i que hi succeeixin desgràcies.<ref name=":0" />
''Secret People'' no va tenir l'èxit comercial esperat. Gerhard va trigar quasi una dècada en abordar un nou projecte cinematogràfic: ''[[This Sporting Life|This sporting life]],'' el 1962.
== Interpretacions ==
Destaca l'interpretació del grup de cambra compost per David Ballesteros, violí, Cristo Barrios, clarinet, i Gustavo Díaz-Jerez, piano, enregistrada sota el segell Columna Música el 2012, a l'àlbum ''Robert Gerhard, Joaquim Homs: Música de Cambra''.
De 2015 és la gravació on destaquen Mirabai Rosenfield, violí, Joan Enric Luna, clarinet, i Juan Carlos Garvayo, piano, com a part de l'àlbum ''Música Española en el Exilio,'' enregistrat sota el segell Tritó.
<br />
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* [[Joaquim Homs|
*G<small>ERHARD</small>, Robert (2001). ''Sonata per a clarinet i piano. Andantino per a clarinet, violí i piano.'' Secret People ''per a clarinet, violí i piano'' [[https://www.trito.es/es/tienda/articulo/5635/obras-con-clarinete-sonata-andantino-estudio-para-el-film-secret-people Música impresa]]. Barcelona: Tritó. ISBN 979-0-69204-057-6
*M<small>OORE</small>, Allan. “On the Late Chamber Works of Roberto Gerhard”. PhD diss., University of Southampton, 1990.
*P<small>AINE</small>, Richar Peter. “Hispanic Traditions in Twentieth-Century Catalan Music with Particular Reference to Gerhard, Mompou and Montsalvatge”. PhD diss., Lancaster University, 1989.
*W<small>HITE</small>, Julian. “National Traditions in the Music of Roberto Gerhard.” ''Tempo, 1983,'' núm. 184, p. 2-13.
[[Categoria:Composicions musicals del segle XX]]
| |||