Molí fariner: diferència entre les revisions

'''Molí fariner''', '''molí farinera''', '''molí de farina''' o '''molí de cereals''', es pot referir tant a l’edifici on el gra és molt com al mecanisme de la [[molta]].

Els antics molins tenien les rodes de paletes horitzontals. La roda de paleta estava unida a un eix que, al seu torn, estava unit al centre d’una [[pedra de molí]] anomenada "pedra corredora". La força de gir produït per l'aigua en les paletes es transferia directament a la pedra corredora, fent que fes la mòlta contra una pedra estàtica a sota de la primera, tenia el desavantatge que la velocitat de rotació de la pedra era depenent del volum i flux d'aigua disponible i, per tant, només era adequat per a ser usat en regions muntanyoses amb rius de corrent ràpid. Aquesta dependència del volum i la velocitat de flux de l'aigua també vol dir que la velocitat de rotació de la pedra era molt variable i la velocitat òptima de mòltamolta no podia sempre ser mantinguda.

Les rodes verticals es feien servir durant l’Imperi Romà a partir de finals del primer segle d.C.dC i van ser descrites per [[Vitruvi]].<ref name="Oleson">{{ref-llibre|cognom=Oleson|nom=John Peter|enllaçautor = John Peter Oleson|títol=Greek and Roman mechanical water-lifting devices: the history of a technology|editorial=Springer |data=30 Jun 1984|pàgina=373|isbn=90-277-1693-5|url=http://www.amazon.co.uk/dp/9027716935|consulta=15 desembre 2009}}</ref> Els molins hidràulics van continuar usant-se fins a cap l’any 1000 i encara més enllà en alguns casos.