Molí fariner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Algunes errates
m Un parell d'errates
Línia 1:
[[Fitxer:Allied Mills, Manchester.jpg|miniatura|Molí fariner Allied Mills a la riba del Canal de Manchester]]
'''Molí fariner''', '''molí farinera''', '''molí de farina''' o '''molí de cereals''', es pot referir tant a l’edifici on el gra és molt com al mecanisme de la [[molta]].
 
== Història ==
El geògraf grec [[Estrabó]] ja va donar notícia en la seva obra ''Geografia'' sobre l’existència de molins accionats per l’aigua que molien grans a [[Cabira]], Àsia menor cap a 71 aC.<ref>{{harvnb|Wikander|1985|p=160}}; {{harvnb|Wikander|2000|p=396}}</ref>
 
Els antics molins tenien les rodes de paletes horitzontals. La roda de paleta estava unida a un eix que, al seu torn, estava unit al centre d’una [[pedra de molí]] anomenada "pedra corredora". La força de gir produït per l'aigua en les paletes es transferia directament a la pedra corredora, fent que fes la mòlta contra una pedra estàtica a sota de la primera, tenia el desavantatge que la velocitat de rotació de la pedra era depenent del volum i flux d'aigua disponible i, per tant, només era adequat per a ser usat en regions muntanyoses amb rius de corrent ràpid. Aquesta dependència del volum i la velocitat de flux de l'aigua també vol dir que la velocitat de rotació de la pedra era molt variable i la velocitat òptima de mòltamolta no podia sempre ser mantinguda.
 
Les rodes verticals es feien servir durant l’Imperi Romà a partir de finals del primer segle d.C.dC i van ser descrites per [[Vitruvi]].<ref name="Oleson">{{ref-llibre|cognom=Oleson|nom=John Peter|enllaçautor = John Peter Oleson|títol=Greek and Roman mechanical water-lifting devices: the history of a technology|editorial=Springer |data=30 Jun 1984|pàgina=373|isbn=90-277-1693-5|url=http://www.amazon.co.uk/dp/9027716935|consulta=15 desembre 2009}}</ref> Els molins hidràulics van continuar usant-se fins a cap l’any 1000 i encara més enllà en alguns casos.
 
El primer molí de vent fariner es va construir als actuals Afganistan, Paquistan i Iran cap als segles IX i X.<ref name=Lucas-65>Adam Lucas (2006), ''Wind, Water, Work: Ancient and Medieval Milling Technology'', p. 65, [[Brill Publishers]], {{ISBN|90-04-14649-0}}</ref>