Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/VAL/Fonaments de l'art: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Afegit d'enllaços
Afegit d'enllaços
Línia 192:
* Moda: la revolució en el món de la moda i en el vestit de la dona, i la seua relació amb el canvi del paper de la dona en la societat de l’època. [[Coco Chanel|Coco Chanel.]]
 
== Bloc 7: la [[Gran Depressió]] i l'art de la seua època ==
* Identificació de les claus socials i polítiques que originen la crisi econòmica mundial. [[Crisi de 1929]]. Relació de la crisi amb l’auge dels totalitarismes.
* Reflexió sobre la situació política europea i el seu reflex en l’art.
* Arquitectura
: La fundació del primer [[Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna|CIAM]] (Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna) i la seua importància com a font d’idees en el moviment modern en arquitectura.
* L’art compromés.
: Anàlisi de la funció social de l’art en esta època i el seu compromís social.
: Debat sobre la importància de l’art com a denúncia social.
* Fotografia
: La fotografia compromesa amb els pobres: [[Dorothea Lange|Dorothea Langue]], [[Walker Evans]].
: Comparació de l’obra fotogràfica dels artistes compromesos socialment, amb la fotografia esteticista de [[Cecil Beaton]].
* Cine
: Anàlisi de les claus sociològiques del cine espanyol i la relació entre la cultura i la situació econòmica abans de la Guerra Civil.
: Anàlisi de la dicotomia cine social/cine d’entreteniment.
:[[Luis Buñuel Portolés|Luis Buñuel]] i el seu cine de denúncia: ''[[Las Hurdes, tierra sin pan]]''.
: [[Walt Disney]]. La primera pel·lícula d’animació: ''[[La Blancaneu i els set nans|Blancaneu i els set nans]]''. Anàlisi de la importància de l’obra creativa de Walt Disney en la història del cine.
* El còmic
: La historieta a Espanya i el primer [[TBO]].
: Europa: ''[[Tintín]]'' d’Hergéd’[[Hergé]] i l’escola de “línia“[[línia clara”francesaclara]]” francesa.
: L’escola valenciana de la historieta: [[Roberto Alcázar y Pedrín]], el Guerrero del Antifaz i [[Jaimito]]. Autors.
: El còmic nord-americà. Renovació temàtica i estilística.
: Estudi de les claus sociològiques i personals dels superherois. El valor del còmic com a obra d’art.
: El primer súper heroi: “Superman”“[[Superman]]” [[Jerry Siegel]], [[Joe Shuster]].
: L’heroi trist i solitari: "[[Batman]]" [[Bob Kane]], [[Bill Finger]].
: L’orgull americà: "[[Capità Amèrica|Captain Amèrica]]" [[Joe Simon]], [[Jack Kirby]].
: Les aventures espacials: "[[Flash Gordon]]", [[Alex Raymond]].
: L’exotisme selvàtic: "[[Tarzan|Tarzán]]", Burne Hogarth.
* El cine espanyol.
: València i la productora [[Cifesa]]. Relació amb les principals pel·lícules i directors de l’època.
* Música i dansa.
: La importància per a la dansa dels ballets soviètics de principi de segle i la influència dels coreògrafs soviètics en el [[Ballet de l'Òpera Nacional de París|Ballet de l’Òpera de París]].
: Les "[[Big Band|big band]]" americanes: [[Benny Goodman]], [[Glenn Miller]], [[Duke Ellington]], Tommy Dorsey, etc., i la seua relació amb la música ''[[swing]]''.
 
== Bloc 8: la Segona Guerra Mundial ==
* Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’auge del feixisme i el comunisme. Estudi de les iconologies associades.
* Reflexió sobre la situació política europea i el seu reflex en l’art.
* [[Feixisme]].
: [[Arquitectura feixista]]: Berlín.
: L’obra cinematogràfica de [[Leni Riefenstahl|Leni Riefensthal]]: ''Olympia'', ''El triomf de la voluntat.''
: L’obra musical de [[Richard Wagner|Wagner]] i el feixisme alemany.
* [[Comunisme]].
: Arquitectura comunista: Moscou.
: El cine de [[Serguei Eisenstein|Serguéi Eisenstein]]: ''[[El cuirassat Potemkin]]'' (1925), ''[[Ivan el Terrible (pel·lícula)|Iván el terrible]]'' (1943).
: La relació vital i musical de [[Dmitri Xostakóvitx|Dimitri Xostakóvitx]] amb el comunisme soviètic.
* Abstracció escultòrica.
: Anàlisi i comparació de l’obra d’Henryd’[[Henry Moore]], [[Antoine Pevsner]] i [[Naum Gabo]].
* Fotografia
: Anàlisi de la tècnica fotogràfica nocturna: [[Brassaï|Brassai]] com a fotògraf del costat sòrdid del París nocturn.
: El fotoperiodisme independent: l’agèncial’[[agència Magnum]].
: La fotografia relacionada amb conflictes bèl·lics: [[Robert Capa]], [[Agustí Centelles i Ossó|Agustí Centelles]], José María Díaz-Casariego, ''Campúa'', [[Venancio Gombau Santos|Venancio Gombau]] o ''Alfonso'' i la seua relació amb la Guerra Civil Espanyola.
: La captació de l’instant: [[Henri Cartier-Bresson|Henri de Cartier-Bresson]].
* El cartell com a propaganda política.
: La tècnica del [[fotomuntatge]] i el collage: l’obra de [[Josep Renau i Berenguer|Josep Renau]].
: Comparació de l’obra de Josep Renau amb produccions de collage anteriors.
* Cine
: Consolidació del model de representació institucional, enfront dels models d’avantguarda.
: El cine clàssic americà i els seus estils: la indústria del cine. Hollywood. Les grans companyies americanes: [[Warner Bros.|Warner Brothers]]. [[United Artists|United Artist]]. [[Columbia Pictures|Columbia]]. [[Metro-Goldwyn-Mayer|Metro Goldwyn Mayer.]] Gèneres cinematogràfics.
: Anàlisi de les claus narratives diferenciades de cada gènere cinematogràfic:
:: La [[comèdia musical]]: [[Fred Astaire]], [[Gene Kelly|Gene Kelly.]]
:: La comèdia amarga: ''[[To Be or Not to Be (pel·lícula de 1942)|To be or not to be]],'' [[Ernst Lubitsch]]; ''[[The Great Dictator|El gran dictador]]'', [[Charles Chaplin|Charlie Chaplin]].
:: Amor i guerra: ''[[Casablanca (pel·lícula)|Casablanca]]'', [[Michael Curtiz]].
: El cine de suspens: [[Alfred Hitchcock]].
* Cine europeu
: El cine [[Neorealisme|neorealista]] italià: ''[[Roma, ciutat oberta|Roma, città aperta]]'', [[Roberto Rossellini]]; [[El lladre de bicicletes|''El lladre de'' ''bicicletes'',]] [[Vittorio de Sica]].
: La depressió de la indústria a Espanya durant la Guerra Civil. El cine de postguerra, la censura i el cine en l’exili. Autors i obres més destacades.
* Esforç per a superar estereotips i convencionalismes en les representacions visuals i plàstiques i rebuig davant de qualsevol forma de discriminació per raó de raça, sexe o cultura.
Línia 261:
 
== Bloc 9: el funcionalisme i les dècades 40-50 ==
* Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’origen del [[Funcionalisme (arquitectura)|funcionalisme]].
* Reflexió sobre la idea “La funció fa la forma”.
* Arquitectura
: Identificació i anàlisi de l’edifici funcional: la simplificació ornamental, la geometria i la matemàtica com a missatge primordial.
: Anàlisi i comparació de l’obra de [[Ludwig Mies van der Rohe]], [[Frank Lloyd Wright]] i [[Le Corbusier]].
: El funcionalisme orgànic escandinau. Anàlisi i comparació de l’obra d’Alvard’[[Alvar Aalto]], Eero Aarnio, i [[Arne Jacobsen]].
* El disseny industrial.
: Origen del disseny industrial i la producció en sèrie.
: La [[Bauhaus]] de [[Walter Gropius]] i la seua influència posterior en totes les produccions artístiques. Fusió entre el pressupost “la forma seguix la funció” i la unificació de les arts.
* Còmic espanyol.
: Anàlisi de l’èxit del còmic espanyol. L’obra de [[Francisco Ibáñez Talavera|Francisco Ibáñez]] i la perduració dels seus personatges "[[Mortadel·lo i Filemó|Mortadelo i Filemón]]". L’editorialL’[[editorial Bruguera]].
* Cine
: Anàlisi de l’hegemonia del cine nord-americà i debat sobre la supremacia comercial de les seues produccions. Autors i obres més significatives.
: Anàlisi i comparació de la filmografia de [[John Ford]] i [[John Huston|John Houston]].
: La gran comèdia. L’alemany [[Billy Wilder]].
* El cine espanyol.
: Anàlisi de les claus de creació dels estudis Bronston a Espanya.
: La comèdia espanyola: [[Luis García Berlanga]] i la relació de la seua obra amb la societat del seu temps.
* Música i dansa.
: La música neoromàntica de [[Joaquín Rodrigo Vidre|Joaquín Rodrigo]], ''[[Concierto de Aranjuez|El Concierto de Aranjuez]]''.
: Dansa: anàlisi de l’evolució de la dansa contemporània: les coreografies de [[Maurice Béjart]] i Roland Petit.
* Moda.
: [[Alta costura]]. L’obra de [[Cristóbal Balenciaga Eizaguirre|Cristóbal Balenciaga]]. El new look de [[Christian Dior]].
* Mobiliari.
: Claus del mobiliari funcionalista i comparació amb altres estils anteriors i posteriors.
 
== Bloc 10: els anys 60-70 ==
* Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen els nous corrents artístics. Anàlisi de les claus conceptuals i plàstiques de l’expressionisme figuratiu, [[expressionisme abstracte]], [[art pop]], [[hiperrealisme]] i [[art cinètic]].
* Arquitectura
: La dissolució del CIAM en 1959. Causes i conseqüències.
: Reflexió sobre la uniformitat estilística mundial de l’estil arquitectònic denominat "estil internacional”
: Arquitectura espanyola: [[Francisco Javier Sáenz de Oiza]], [[Miguel Fisac Serna|Miguel Fisac]].
* Moviments pictòrics.
: Expressionisme.
: Expressionisme figuratiu i evolució des de l’expressionisme alemany fins a l’obra de [[Francis Bacon (pintor)|Francis Bacon]] i de [[Lucian Freud]].
: Expressionisme abstracte en l’obra pictòrica de [[Jackson Pollock]] i de [[Mark Rothko]].
: La pintura [[hiperrealista]].
: Identificació de les claus de la pintura hiperrealista i comparació de les obres de [[David Hockney]] i dels espanyols [[Antonio López García|Antonio López]] i Eduardo Naranjos.
* El [[Art pop|pop-art]].
: Anàlisi de la reacció artística a l’expressionisme abstracte. Ús de la ironia i les noves tecnologies.
: [[Andy Warhol]] i el seu treball en il·lustració, pintura, cine.
: L’EquipL’[[Equip Crònica]], representant de la tendència pop-art a Espanya.
* La importància històrica dels grups espanyols d’artistes plàstics "[[El Paso (col·lectiu)|El Paso]]" (1957) i el seu antecessor "[[Dau al set|Dau al Set]] " (1948).
* L’expressionisme en l’escultura espanyola.
* Escultors bascos: [[Jorge Oteiza Enbil|Jorge Oteiza]]. [[Eduardo Chillida Juantegui|Eduardo Chillida]], [[Agustín Ibarrola Goicoechea|Agustín Ibarrola]].
* L’abstracció geomètrica: [[Pablo Palazuelo]], [[Martín Chirino]], Amadeo Gabino.
* El moviment cinètic: [[Eusebio Sempere Juan|Eusebio Sempere]].
* Fotografia.
: Anàlisi i comparació de l’obra de David Hamilton, Irving Penn i Juan Gyenes.
* La moda francesa.
: Auge de la indústria. [[Yves Saint-Laurent|Yves Saint Laurent]]. Relació de la fotografia amb les revistes de moda.
* Cine.
: El nou cine espanyol. Evolució de la cinematografia espanyola.
:: La decadència de Cifesa.
:: El cine de la transició. Anàlisi de les claus estètiques i narratives de l’obra de [[Carlos Saura Atarés|Saura]], [[Mario Camus García|Camus]], [[Miguel Picazo de Dios|Picazo]], [[Basilio Martín Patino|Patino]], [[Víctor Erice|Erice]], [[José Luis Borau Moradell|Borau]], l’Escolal’[[Escola de Barcelona (cinema)|Escola de Barcelona]].
: Cine americà. El nou impuls de [[Francis Ford Coppola]], [[George Lucas]], [[Martin Scorsese]] i [[Steven Spielberg]].
: El gran cine japonés: [[Akira Kurosawa]].
* Naixement de la televisió com a fenomen de comunicació de masses.
* Còmic: èxit internacional de l’editoriall’[[Marvel Comics|editorial Marvel]].
* Música.
: El so estèreo. La música pop. Anàlisi de l’obra de [[The Beatles]]. Els grans concerts de masses. La cultura fans.
: El jazz aconseguix un públic de masses: [[Chet Baker]], [[Miles Davis]], [[Chick Corea]].
: L’auge del [[Flamenc (música i ball)|flamenc]]. [[Paco de Lucía]] i [[Camarón de la Isla]].
: El ball flamenc: [[Antonio, el ballarí|Antonio]]. [[Carmen Amaya]]. La companyia d’Antoniod’[[Antonio Gades]].
 
== Bloc 11: els anys 80-90 ==